Saint-Martin-de-la-Place

una comuna francesa

Saint-Martin-de-la-Place es una comuna francesa, situada dins lo departament de Maine e Léger e la region dels Païses de Léger.

Saint-Martin-de-la-Place
Saint-Martin-de-la-Place
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
L'estacion de Saint-Martin-de-la-Place.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 47° 18′ 58″ N, 0° 08′ 53″ O
Superfícia 14,84 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
29 m
25 m
20 m
Geografia politica
Estat França
Region
52
Païses de Léger
Departament
49
Maine e Léger Armas deu Departament de Maine e Léger
Arrondiment Saumur
Canton Saumur-Nord
Intercom
244900791
de Loire Longué
Cònsol Isabelle Devaux (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici Saint Martinien, Saint Martinienne (en francés)
Còde postal 49160
Còde INSEE 49304

Geografia modificar

Partida eissida de l'article francés

Aquel vilatge angevin de l'oèst de la França se situa en la vallée de la Loire, partejat entre lo Baugeois e lo Saumurois.

Tèxte originau de l'article francés

Ce village angevin de l’ouest de la France se situe dans la vallée de la Loire, partagé entre le Baugeois et le Saumurois.

Comunas vesinas modificar

 
Distanças e posicion relativa
 Saint-Martin-de-la-Place
 Verrie (6,3km)
 Gennes (7,0km)
 Vivy (7,0km)


Istòria modificar

Partida eissida de l'article francés

Lo vilatge primitif de Sant-Martin-de-lo-Luòc, nomenat Platea o Sancti Martini de Platea, èra probablament situat en partida en l'actual lièch de la Loire, près de la endroit ont se trobava la primièra glèisa paroissiale Sant-Martin. Dintratz la XIII e la sègle XV, un braç de Loire en s'essent creat al nòrd d'aquela, un pont en bòsc, #que los vestigis n'an #èsser repérés l'an 1989, li calguèt èsser bastit per connectar aquela isla al marge drech del fleuve. Dempuèi lo bastiment de la levada, a Modèl:La s-, l'abitat #estendre as reagrupar-i aital coma sul camin perpendiculaire a aquela, en connectant Sant-Martin a Blou e Longué. Après l'abandon de la glèisa primitive arruïnada per la Loire, la capèla Santa-Etienne bastida a Modèl:La s-, al centre del pòble sus la levada, la #remplaçar e, a Modèl:La s-, #prene reng de glèisa paroissiale, jol vocable de Sant-Martin. Lo pòble conserva dels ostals de la XV, XVI, XVII, Modèl:S2-. La primièra comuna, bastida l'an 1833, venguda tròp pichona, i aguèt remplaçat per una notícia, en 1858, elevada segon los plànols del architecte Charles Joly-Leterme. Lo presbytère #èsser reconstruit l'an 1865. Lo cementèri, antany al pè de la glèisa i aguèt transferit sus la rota de Longué en 1834 e engrandit l'an 1841 e 1979 : un monument als mòrtes de la guèrra 1914-1918 i i aguèt bastit l'an 1929, per l'entrepresa Delphin de Saumur. Lo pòrt fluvial, #que i aviá #èsser refach l'an 1846, i aguèt amortallat jos la levada de contournement del pòble bastit l'an 1972.

Tèxte originau de l'article francés

Le village primitif de Saint-Martin-de-la-Place, nommé Platea ou Sancti Martini de Platea, était probablement situé en partie dans l'actuel lit de la Loire, près de l'endroit où se trouvait la première église paroissiale Saint-Martin. Entre le XIII et le sègle XV, un bras de Loire s'étant créé au nord de celle-ci, un pont en bois, dont les vestiges ont été repérés en 1989, dut être construit pour relier cette île à la rive droite du fleuve. Dès la construction de la levée, au sègle XII, l'habitat tendit à s'y regrouper ainsi que sur le chemin perpendiculaire à celle-ci, reliant Saint-Martin à Blou et Longué. Après l'abandon de l'église primitive ruinée par la Loire, la chapelle Saint-Etienne bâtie au sègle XVI, au centre du village sur la levée, la remplaça et, au sègle XVII, prit rang d'église paroissiale, sous le vocable de Saint-Martin. Le village conserve des maisons des XV, XVI, XVII, Modèl:S2-. La première mairie, construite en 1833, devenue trop petite, fut remplacée par une nouvelle, en 1858, élevée selon les plans de l'architecte Charles Joly-Leterme. Le presbytère fut reconstruit en 1865. Le cimetière, autrefois au pied de l'église fut transféré sur la route de Longué en 1834 et agrandi en 1841 et 1979 : un monument aux morts de la guerre 1914-1918 y fut construit en 1929, par l'entreprise Delphin de Saumur. Le port fluvial, qui avait été refait en 1846, fut enseveli sous la levée de contournement du village construite en 1972.

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Isabelle Devaux    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 112 1 111 1 211 1 239 1 307 1 274 1 304 1 320 1 306

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 181 1 154 1 129 1 082 1 071 1 032 1 023 966 918

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
922 935 891 823 814 858 931 953 1 021

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 077
1 112
1 011
1 018
1 129
1 115
1 152
1 145
1 154
2009 2010
1 162
1 194
1 156
1 187
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar