Rutèn (lenga)
Lo rutèn (bielorús : руская мова ; ucraïnian : руська мова ; rutèn : руска (ѧ) мова) es un lingüonim exonimic que designa un grop estrechament ligat de varietats lingüisticas eslavas orientalas, especialament las parladas entre los sègles XVen e XVIIIen al Grand Ducat de Lituània e dins las regions eslavas orientalas de la Republica de las Doas Nacions . La distribucion regionala d'aquelas varietats, a l'encòp dins sas formas literàrias e vernacularas, correspondiá aperaquí als territòris dels Estats modèrns de Bielorussia e d'Ucraïna. A la fin del sègle XVIIIen, an progressivament divergits en variantas regionalas, que se son desvolopadas puèi dins las lengas belarussas e ucraïnianas modèrnas.
руска(я) мова[1][2] / ruska(ja) mova | |
Parlat en | Grand Ducat de Lituània, Republica de las Doas Nacions |
---|---|
Tipologia | lenga accentuala |
Classificacion lingüistica | |
rutèn | |
Còdis lingüistics | |
Linguist List | orv-olr |
Dins los empèris austriacs e austro-ongrés, lo meteis tèrme (alemand : ruthenische Sprache, ongrés : Rutén nyelv) foguèt emplegat en permanéncia (fins en 1918) coma exonim oficial per l'ensemble del còs lingüistic eslau oriental al dintre de las frontièras de la monarquia.
Mantunas questions lingüisticas son debatudas entre lingüistes : divèrsas questions ligadas a la classificacion de las varietats literàrias e vernacularas d'aquesta lenga ; las questions ligadas a las significacions e als usatges apropriats de divèrs linguonims endonimics (natius) e exonimics (estrangièrs) (noms de lengas e varietas lingüisticas) ; de questions sus sa relacion amb las lengas eslavas orientalas modèrnas e sa relacion amb l'Eslau oriental ancian (la lenga familiara emplegada dins la Rus' de Kyiv del sègle Xen al sègle XIIIen)
Referéncias
modificar- ↑ Ж. Некрашевич-Короткая. Лингвонимы восточнославянского культурного региона (историчесикий обзор) [Lingvonyms of the East Slavic Cultural Region (Historical Review)] Modèl:In lang // Исследование славянских языков и литератур в высшей школе: достижения и перспективы: Информационные материалы и тезисы докладов международной научной конференции [Research on Slavic Languages and Literature in Higher Education: Achievements and Prospects: Information and Abstracts of the International Scientific Conference]/ Под ред. В. П. Гудкова, А. Г. Машковой, С. С. Скорвида. — М., 2003. — С. 150 — 317 с.
- ↑ Начальный этап формирования русского национального языка [The initial stage of the formation of the Russian national language], Ленинград 1962, p. 221