Rumantsch

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Parlat en Soïssa
Regions Grisons
Parlat per 60 000 personas
Classament pel nombre de locutors ?ena
Familha lingüistica lengas indoeuropèas > lengas romanicas > galloromanic/italoromanic > retoromanic > romanch
Grop indoeuropèu
Estatut oficial
Lenga oficiala de en Soïssa
ISO 639-1 rm (en)
ISO 639-2 roh (en)
ISO 639-3 roh (en)
ISO 639-6 roh (en)
Parent rtrc (en)
Mòstra
Article primier de la Declaration Universala dei Drechs Umans:

Artichel ün.

Tuots umans naschan libers ed eguals in dignità e drets. Els sun dotats cun intellet e conscienza e dessan agir tanter per in uin spiert da fraternità.

Lo romanch (rumantsch en romanch) es una dei quatre lengas oficialas de Soïssa. Es reconegut despuei 1938 e es una lenga oficiala despuei 1996. Se parla unicament dins lo canton dei Grisons a l'èst dau país.

Somari

ClassificacionModificar

Es una lenga romanica, dau grop retoromanic: es fòrça pròche dau ladin e dau friolan.

Limitas geograficasModificar

Evolucion de l'aira romancha dins lo temps :

Lei diferents romanchsModificar

 
Distribucion irorica daus dialectes Romanchs, Alemands, e Italians dins los Grisons:
  •      Sursilvan
  •      Tuatschin
  •      Sutsilvan
  •      Surmiran
  •      Putèr
  •      Vallader
  •      Jauer
  • Lo romanch es pas una lenga unifòrma,

    • I a una varietat estandard, lo rumantsch grischun.
    • I a cinc dialèctes diferents avent sa pròpria escritura codificada:
      • lo sursilvan, per 13 879 locutors natius dins la region dau Ren Anterior
      • lo sutsilvan, per 571 locutors natius dins la valada dau Ren Posterior
      • lo surmiran, per 2 085 locutors natius dins lei valadas d'Albula e de Julier
      • lo puter per 2 343 locutors natius en Nauta Engadina
      • lo vallader per 5 138 locutors natius en Bassa Engadina.

    Lo puter e lo vallader forman amassa lo sosgrop engadinés o rumantsch ladin. Cau pas confondre aqueu sosgrop amb la lenga romanica parlada en Sud-Tiròl, apelada tanben ladin e que fa partida dau mesme ensemble retoromanic.

    Cantic soís en romanch : psalm svizzerModificar

    En l'aurora la damaun ta salida il carstgaun,
    spiert etern dominatur, Tutpussent!
    Cur ch'ils munts straglischan sura,
    ura liber Svizzer, ura.
    Mia olma senta ferm,
    Mia olma senta ferm Dieu en tschiel,
    il bab etern, Dieu en tschiel, il bab etern.

    Er la saira en splendur da las stailas en l'azur
    tai chattain nus, creatur, Tutpussent!
    Cur ch'il firmament sclerescha en noss cors
    fidanza crescha.
    Mia olma senta ferm,
    Mia olma senta ferm Dieu en tschiel,
    il bab etern, Dieu en tschiel, il bab etern.

    Ti a nus es er preschent en il stgir dal firmament,
    ti inperscrutabel spiert, Tutpussent!
    Tschiel e terra t'obedeschan
    vents e nivels secundeschan.
    Mia olma senta ferm,
    Mia olma senta ferm Dieu en tschiel,
    il bab etern, Dieu en tschiel, il bab etern.

    Cur la furia da l'orcan fa tremblar il cor uman
    alur das ti a nus vigur, Tutpussent!
    Ed en temporal sgarschaivel
    stas ti franc a nus fidaivel.
    Mia olma senta ferm,
    Mia olma senta ferm Dieu en tschiel,
    Il bab etern, Dieu en tschiel, il bab etern.

    Auvir la lengaModificar

    La fabla dau Rainard e la Graula de Jean de La Fontaine en Sursilvan, amb una revirada en anglés, e la meteissa dins los dialectes Sutsilvan e Rumantsch Grischun.[1]

    Sursilvan
    Modèl:Audio
    Sutsilvan
    Rumantsch Grischun
    Modèl:Audio
    Revirada en anglés
    L'uolp era puspei inagada fomentada.
    Cheu ha ella viu sin in pegn in tgaper che teneva in toc caschiel en siu bec.
    Quei gustass a mi, ha ella tertgau, ed ha clamau al tgaper: «Tgei bi che ti eis! Sche tiu cant ei aschi bials sco tia cumparsa, lu eis ti il pli bi utschi da tuts».
    La gualp eara puspe egn'eada fumantada.
    Qua â ella vieu sen egn pegn egn corv ca taneva egn toc caschiel ainten sieus pecel.
    Quegl gustass a mei, â ella tartgieu, ed ha clamo agli corv: «Tge beal ca tei es! Scha tieus tgànt e aschi beal sco tia pareta, alura es tei igl ple beal utschi da tuts».
    La vulp era puspè ina giada fomentada.
    Qua ha ella vis sin in pign in corv che tegneva in toc chaschiel en ses pichel.
    Quai ma gustass, ha ella pensà, ed ha clamà al corv: «Tge bel che ti es! Sche tes chant è uschè bel sco tia parita, lur es ti il pli bel utschè da tuts».
    The fox was hungry yet again. There he saw a raven upon a fir holding a piece of cheese in its beak. This I would like, he thought, and shouted at the raven: "You are so beautiful! If your singing is as beautiful as your looks, then you are the most beautiful of all birds.".
    1. Gross, Manfred (2004), Rumantsch – Facts & Figures. (PDF) . Retrieved on 2012-02-28. Modèl:Webarchive