Romanch

lenga romanica parlada en Soïssa

Lo romanch (autonim: rumantsch[nt 1]) es una de las quatre lengas oficialas de Soïssa. Es reconegut despuei 1938 e es una lenga oficiala despuei 1996. Se parla unicament dins lo canton dels Grisons, a l'èst de Soïssa.

Infotaula de lengaRomanch
Rumantsch
Locutors60 000
Classament?ena
Classificacion lingüisticalengas indoeuropèas
Estatut oficial
Oficial deBandièra: SoïssaSoïssa
Estatut de conservacion
Menaçat

CRCritically endangered (En dangièr critic)
SESeverely endangered (En dangièr sevèr)
DEDevinitely endangered (En dangièr definitiu)
VUVulnerable (Vulnerable)
Segur

NENot Endangered (Non en dangièr)
Còdis lingüistics
ISO 639-1rm Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-2roh Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3roh Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueroh Modifica el valor a Wikidata
Glottologroma1326 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere51-AAA-k Modifica el valor a Wikidata
UNESCO406 Modifica el valor a Wikidata
IETFrm Modifica el valor a Wikidata
Endangered3262 Modifica el valor a Wikidata
Mòstra
Article primier de la Declaration Universala dels Drechs Umans:

Artichel ün.

« Tut ils umans naschan libers ed eguals en dignitad ed en dretgs. Els èn dotads cun raschun e conscienza e duain agir in vers l’auter en spiert da fraternitad. »
Mapa

La denominacion de la forma estandarda del romanch es lo romanch grison (rumantsch grischun).

Classificacion

modificar

Es una lenga romanica, del grop retoromanic; es fòrça pròche del ladin e del friolan.

Difusion

modificar

L'aira de difusion del retoromanic dont lo romanch s'es constantament restrencha dempuèi la Nauta Edat Mejana.

 
Anciana distribucion de la lenga romancha dins los Grisons.
  •      abans 1860
  •      1870–1900
  •      1910–1941
  •      1950–1960
  •      1970
  •      1980–2000
  •      Minoritat romancha en 2000
  • Dialectologia

    modificar
     
    Distribucion irorica dals dialectes Romanchs, Alemands, e Italians dins los Grisons:
  •      Sursilvan
  •      Tuatschin
  •      Sutsilvan
  •      Surmiran
  •      Putèr
  •      Vallader
  •      Jauer
  • Lo romanch es pas una lenga unifòrma. Lo romanch es dividit en cinc dialèctes principals: sursilvan, sutsilvan, surmiran, puter e vallader. Cadun d'aqueles dialèctes a sos pròpris caracteristics fonologics, lexicalas e gramaticalas. Pasmens, dempuèi las annadas 1980, una forma estandardizada de la lenga, apelada Rumantsch Grischun, es estada desvolopada per unificar los diferents dialèctes e facilitar la comunicacion escricha e orala entre los locutors del romanch.

    • I a una varietat estandard, lo rumantsch grischun.
    • I a cinc dialèctes diferents avent sa pròpria escritura codificada:
      • lo sursilvan, per 13 879 locutors natius dins la region dau Ren Anterior;
      • lo sutsilvan, per 571 locutors natius dins la valada dau Ren Posterior;
      • lo surmiran, per 2 085 locutors natius dins las valadas d'Albula e de Julier;
      • lo puter per 2 343 locutors natius en Nauta Engadina;
      • lo vallader per 5 138 locutors natius en Bassa Engadina.

    Lo puter e lo vallader forman amassa lo sosgrop engadinés o rumantsch ladin. Cau pas confondre aqueu sosgrop amb la lenga romanica parlada en Sud-Tiròl, apelada tanben ladin e que fa partida dal mesme ensemble retoromanic.

    Exemples de tèxtes

    modificar

    Cantic soís : «Psalm svizzer»

    modificar

    En l'aurora la damaun ta salida il carstgaun,
    spiert etern dominatur, Tutpussent!
    Cur ch'ils munts straglischan sura,
    ura liber Svizzer, ura.
    Mia olma senta ferm,
    Mia olma senta ferm Dieu en tschiel,
    il bab etern, Dieu en tschiel, il bab etern.

    Er la saira en splendur da las stailas en l'azur
    tai chattain nus, creatur, Tutpussent!
    Cur ch'il firmament sclerescha en noss cors
    fidanza crescha.
    Mia olma senta ferm,
    Mia olma senta ferm Dieu en tschiel,
    il bab etern, Dieu en tschiel, il bab etern.

    Ti a nus es er preschent en il stgir dal firmament,
    ti inperscrutabel spiert, Tutpussent!
    Tschiel e terra t'obedeschan
    vents e nivels secundeschan.
    Mia olma senta ferm,
    Mia olma senta ferm Dieu en tschiel,
    il bab etern, Dieu en tschiel, il bab etern.

    Cur la furia da l'orcan fa tremblar il cor uman
    alur das ti a nus vigur, Tutpussent!
    Ed en temporal sgarschaivel
    stas ti franc a nus fidaivel.
    Mia olma senta ferm,
    Mia olma senta ferm Dieu en tschiel,
    Il bab etern, Dieu en tschiel, il bab etern.

    Fabla : «La Volp e la Graula»

    modificar

    La fabla de la Volp e la Graula de Jean de La Fontaine en sursilvan, amb una revirada en occitan; la meteissa dins los dialectes Sutsilvan e Rumantsch Grischun.[1]


    Rumantsch Grischun
    Sursilvan
    Sutsilvan Surmiran
    La vulp era puspè ina giada fomentada.
    Qua ha ella vis sin in pign in corv che tegneva in toc chaschiel en ses pichel.
    Quai ma gustass, ha ella pensà, ed ha clamà al corv: «Tge bel che ti es! Sche tes chant è uschè bel sco tia parita, lur es ti il pli bel utschè da tuts».
    L'uolp era puspei inagada fomentada.
    Cheu ha ella viu sin in pegn in tgaper che teneva in toc caschiel en siu bec.
    Quei gustass a mi, ha ella tertgau, ed ha clamau al tgaper: «Tgei bi che ti eis! Sche tiu cant ei aschi bials sco tia cumparsa, lu eis ti il pli bi utschi da tuts».
    La gualp eara puspe egn'eada fumantada.
    Qua â ella vieu sen egn pegn egn corv ca taneva egn toc caschiel ainten sieus pecel.
    Quegl gustass a mei, â ella tartgieu, ed ha clamo agli corv: «Tge beal ca tei es! Scha tieus tgànt e aschi beal sco tia pareta, alura es tei igl ple beal utschi da tuts».
    La golp era puspe eneda famantada.
    Co ò ella via sen en pegn en corv tgi tigniva en toc caschiel an sies pecal. Chegl am gustess, ò ella panso, ed ò clamo agl corv: «Tge bel tgi te ist! Schi ties cant è schi bel scu tia parentscha, alloura ist te igl pi bel utschel da tots».


    Putèr
    Vallader
    Jauer Translacion
    La vuolp d’eira darcho üna vouta famanteda.
    Co ho'la vis sün ün pin ün corv chi tgnaiva ün töch chaschöl in sieu pical. Que am gustess, ho'la penso, ed ho clamo al corv: «Che bel cha tü est! Scha tieu chaunt es uschè bel scu tia apparentscha, alura est tü il pü bel utschè da tuots».
    La vuolp d'eira darcheu üna jada fomantada.
    Qua ha'la vis sün ün pin ün corv chi tgnaiva ün toc chaschöl in seis pical. Quai am gustess, ha'la pensà, ed ha clomà al corv: «Che bel cha tü est! Scha teis chant es uschè bel sco tia apparentscha, lura est tü il plü bel utschè da tuots».
    La uolp d’era darchiau üna jada fomantada.
    Qua ha’la vis sün ün pin ün corv chi tegnea ün toc chaschöl in ses pical. Quai ma gustess, ha’la s’impissà, ed ha clomà al corv: «Cha bel cha tü esch! Scha tes chaunt es ischè bel sco tia apparentscha, lura esch tü il pü bel utschè da tots».
    Lo volp aviá encara fam. Aquí, a vist un còrb sus un avet tenent un tròç de formatge dins son bèc. Es çò que volriái, çò pensèt, e cridèt al còrb: "Ès tan polit! Se ton cant es tan polit coma ton aparéncia, alara ès lo mai polit de totes los aucèls.".

    Galariá

    modificar

    Referéncias

    modificar
    1. (romanch) gross, Manfred, Rumantsch – Facts & Figures, 2004. Modèl:Webarchive