Lo friolan o friolés[1] (autonim: furlan) es una lenga romanica de la familha indoeuropèa. Se parla dins la region istorica de Friol (en friolan Friûl), que coïncidís aperaquí amb a la region administrativa de Friol-Venècia Júlia (vèrs las vilas d'Udine, Pordenone e Gorizia).

Infotaula de lengaFriolan
furlan — lenghe furlane Modifica el valor a Wikidata
Locutors600.000 Modifica el valor a Wikidata
Classificacion lingüistica
Lengas indoeuropèas
Estatut oficial
Oficial deFriol-Venècia Júlia (lenga sos tutela)
Estatut de conservacion
Menaçat

CRCritically endangered (En dangièr critic)
SESeverely endangered (En dangièr sevèr)
DEDevinitely endangered (En dangièr definitiu)
VUVulnerable (Vulnerable)
Segur

NENot Endangered (Non en dangièr)
Còdis lingüistics
ISO 639-2fur Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3fur Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuefur Modifica el valor a Wikidata
Glottologfriu1240 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere51-AAA-m Modifica el valor a Wikidata
UNESCO353 Modifica el valor a Wikidata
IETFfur Modifica el valor a Wikidata
Endangered3400 Modifica el valor a Wikidata
Mòstra
Article primièr de la Declaracion dels Dreches de l'òme en friolan:

Ducj i oms a nassin libars e compagns sicu dignitât e derits. A àn sintiment e cussience e scugne che a si cjatin un cun chel altri sicu fradis.
Mapa
  •      Friulan coexiste amb una autra lenga (bavarés, venèt, eslovèn
  •      Desparegut
  •      Friulan
  •      Influéncia del friulan sul ladin
  • Amb lo ladin e lo romanch, es classat dins lo grop retoromanic.

    Un poèta conegut es lo cineasta Pieri Pauli Pasolini, qu’una causida de sos poèmas foguèt traducha en occitan per Pèire Bèc.[2]

    Bibliografia

    modificar
    • Paola Benincà, Laura Vanelli, Linguistica friulana, Unipress, Padova, 2005.
    • Franc Fari (ed.), Manuâl di lenghistiche furlane, Forum, Udine, 2005.
    • Giuseppe Francescato, Dialettologia friulana, Società Filologica Friulana, Udine,1966.
    • Giovanni Frau, I dialetti del Friuli, Società Filologica Friulana, Udine, 1984.
    • Sabine Heinemann, Studi di linguistica friulana, Società Filologica Friulana, Udine, 2007.
    • Carla Marcato, Friuli-Venezia Giulia, Laterza, Roma - Bari, 2001.
    • Piera Rizzolati, Elementi di linguistica friulana, Società Filologica Friulana, Udine, 1981.
    • Paolo Roseano, La pronuncia del friulano standard: proposte, problemi, prospettive, Ce Fastu?, LXXXVI (2010), n. 1, p. 7-34.
    • Paolo Roseano, Suddivisione dialettale del friulano. In: S. Heinemann, L. Melchior (eds.), Manuale di linguistica friulana. De Gruyter Mouton, Berlin, 2015, pp. 155-186.
    • Federico Vicario (ed.), Lezioni di lingua e cultura friulana, Società Filologica Friulana, Udine, 2005.
    • Federico Vicario, Lezioni di linguistica friulana, Forum, Udine, 2005.

    Referéncias

    modificar
    1. Toscano, Reinat. Diccionari de lenga d'òc d’après lo parlar niçard. Auba Novèla. 
    2. Pier Paolo Pasolini, La nòva joventut: poe͏̈sias friolanas (1941-1974) causidas e reviradas per Pèire Bec. Tolosa: Institut d'Estudis Occitans, 1987.