Friolan
Lo friolan o friolés[1] (autonim: furlan) es una lenga romanica de la familha indoeuropèa. Se parla dins la region istorica de Friol (en friolan Friûl), que coïncidís aperaquí amb a la region administrativa de Friol-Venècia Júlia (vèrs las vilas d'Udine, Pordenone e Gorizia).
furlan — lenghe furlane | |
Locutors | 600.000 |
---|---|
Classificacion lingüistica | |
Lengas indoeuropèas | |
Estatut oficial | |
Oficial de | Friol-Venècia Júlia (lenga sos tutela) |
Estatut de conservacion | |
| |
Còdis lingüistics | |
ISO 639-2 | fur |
ISO 639-3 | fur |
Ethnologue | fur |
Glottolog | friu1240 |
Linguasphere | 51-AAA-m |
UNESCO | 353 |
IETF | fur |
Endangered | 3400 |
Mòstra | |
Article primièr de la Declaracion dels Dreches de l'òme en friolan: Ducj i oms a nassin libars e compagns sicu dignitât e derits. A àn sintiment e cussience e scugne che a si cjatin un cun chel altri sicu fradis. | |
Mapa | |
Amb lo ladin e lo romanch, es classat dins lo grop retoromanic.
Un poèta conegut es lo cineasta Pieri Pauli Pasolini, qu’una causida de sos poèmas foguèt traducha en occitan per Pèire Bèc.[2]
Bibliografia
modificar- Paola Benincà, Laura Vanelli, Linguistica friulana, Unipress, Padova, 2005.
- Franc Fari (ed.), Manuâl di lenghistiche furlane, Forum, Udine, 2005.
- Giuseppe Francescato, Dialettologia friulana, Società Filologica Friulana, Udine,1966.
- Giovanni Frau, I dialetti del Friuli, Società Filologica Friulana, Udine, 1984.
- Sabine Heinemann, Studi di linguistica friulana, Società Filologica Friulana, Udine, 2007.
- Carla Marcato, Friuli-Venezia Giulia, Laterza, Roma - Bari, 2001.
- Piera Rizzolati, Elementi di linguistica friulana, Società Filologica Friulana, Udine, 1981.
- Paolo Roseano, La pronuncia del friulano standard: proposte, problemi, prospettive, Ce Fastu?, LXXXVI (2010), n. 1, p. 7-34.
- Paolo Roseano, Suddivisione dialettale del friulano. In: S. Heinemann, L. Melchior (eds.), Manuale di linguistica friulana. De Gruyter Mouton, Berlin, 2015, pp. 155-186.
- Federico Vicario (ed.), Lezioni di lingua e cultura friulana, Società Filologica Friulana, Udine, 2005.
- Federico Vicario, Lezioni di linguistica friulana, Forum, Udine, 2005.
Referéncias
modificar- ↑ Toscano, Reinat. Diccionari de lenga d'òc d’après lo parlar niçard. Auba Novèla.
- ↑ Pier Paolo Pasolini, La nòva joventut: poe͏̈sias friolanas (1941-1974) causidas e reviradas per Pèire Bec. Tolosa: Institut d'Estudis Occitans, 1987.