Roalhan

una comuna francesa

Vilatge d'Occitània


Roalhan o Raualhan (Roaillan en francés) es ua comuna gascona de Vasadés administrada pr'eu departament de Gironda de la region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Roalhan
Roaillan
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa Sent Loís
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 29′ 59″ N, 0° 16′ 51″ O
Superfícia 11,48 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
106 m
74 m
17 m
Geografia politica
País  Gasconha Vasadés
Contrada Vasadés (centrau)
Estat Bandièra de França França
Region
75
Navèra Aquitània
Departament
33
Gironda Escut de la Gironda
Arrondiment
333
Lengon
Canton
3328
Lo Sud Gironda (Lengon avant 2015)
Intercom
243301488
CC deu Sud Gironda
Cònsol Jean-François Tauzin
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
1 742 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

1 769 ab.
Densitat 133,54 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 33210
Còde INSEE 33357

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Perimètre deu territòri modificar

Comunas confrontantas de Roalhan/Raualhan
Hargas de Lengon Lengon
Leujacs   Masèras
Noalhan Lo Nisan

Toponimia modificar

Las fòrmas ancianas han fauta. Roalhan vendré d'un nom gallés d'òme Rotalus dab lo sufixe -(i)anum, per Dauzat e Rostaing, que citan Dottin (aqueth nom Rotalus es absent de las listas hornidas per Xavier Delamarre, que donan egau noms aparentats foneticament) [1],[2]. Negre, citat per B. Bénédicte Boyrie-Fénié, causís lo nom latin d'òme Rubellius, dab lo sufixe -anum, solucion acceptada per la medisha, qu'obsèrva que Rubellius + -anu(m) dona regularament *Roelhan, mès l'atraccion de la comuna vesina de Noalhan a poscut jogar. La prononciacion actuala es [rawa'jã] (cf. nawa'jã] per Noalhan) [3].

Per comprene aqueras prononciacions (que devèvan èste respectivament [rawa'ʎan] e [nawa'ʎan] avant la francizacion de la prononciacion), l'exemple de Noalhac, a 25 km, a una certana utilitat. Noalhac a gardat una prononciacion en tres sillabas : [nua'ʎak] (e pas [nwa'ʎak]). Per Roalhan, l'evolucion pòt èste atau : [rua'ʎan] > [ruwa'ʎan] (introduccion d'una consonanta per evitar l'iatus, qu'es una varianta consonantica de [u]) > [rawa'ʎan]. Fau interpretar la darrèra evolucion au còp com una dissimilacion de u, perqué l'articulacion [-uw-] es mauagida, e com una assimilacion a las vocalas de las autas sillabas; la dissimilacion es a la basa e l'assimilacion es un mejan. La grafia pòt adméter Raualhan, mès pas *Ravalhan : la consonanta intèrna a una foncion anti-iatica, es pas lo resultat deu b de Rubellius. Medish rasonament per Noalhan.

Istòria modificar

Administracion modificar

 
L'ostau de comuna, l'ostau comunau (« la meria »)
Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març 2001 2026 Jean-François Tauzin PS retirat foncion publica
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Avant la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra deu canton de Lengon; es adara deu canton de Le Sud-Gironde (en francés), donc deu Sud Gironda.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1533, totala: 1729
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
560 391 435 453 484 535 524 540 517

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
550 524 529 509 524 536 504 523 513

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
505 514 477 419 408 384 392 398 340

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
379
350
328
487
647
840
1 096
1 132
1 186
1 205
2009 2010
1 236
1 257
1 318
1 349
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas dab la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 569
  2. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 305
  3. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Gironde, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2008, p. 262