Perriers-sur-Andelle

una comuna francesa

Perriers-sur-Andelle en normand (Perriers-sur-Andelle en francés) es una comuna normanda, situada dins lo departament d'Eure e la region de Normandia.

Perriers-sur-Andelle
Perriers-sur-Andelle
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Comuna
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 49° 24′ 53″ N, 1° 22′ 20″ E
Superfícia 11,21 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
147 m
35 m
Geografia politica
Region istorica Normandia Armas de Normandia
Estat França
Region
28
Normandia
Departament
27
EureBlason d'Eure
Arrondiment Andelys
Canton Fleury-sur-Andelle
Intercom
242700284
du Bassin de l'Emploi de l'Andelle
Cònsol Philippe Jerrics (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Còde postal 27910
Còde INSEE 27453

Geografia modificar

Partida eissida de l'article francés

La municipalitat a traversat pel Andelle.

Tèxte originau de l'article francés

La commune est traversée par l'Andelle.

Comunas vesinas modificar

 
Distanças e posicion relativa
 Perriers-sur-Andelle
 Perruel (1,7km)
 Les Hogues (2,3km)
 Vascœuil (3,2km)
 Renneville (4,0km)
 Vandrimare (4,5km)
 Charleval (5,0km)

Istòria modificar

Partida eissida de l'article francés

La vila a lo sieu nom del fach de l'abondància de poiriers[1] antany dins aquela vila. S'obten doncas per déformation al fil dels sègles "perriers".

En 1050, Guillaume, comte d'Arcas e lo sieu fraire lo archevêque Mauger donan Perriers a Sant-Ouen de Roan, #que #conservar los sieus dreches fins a la Revolucion. Fins a Modèl:La s-, la distincion vassale de la abbaye portava lo nom de Perriers. A la fin de la , Hugues de Perriers[2] Obten l'autorizacion de Richard, abbé de Sant-Ouen, d'elevar una capèla. En 1206, vend los sieus solares de Perriers a Richard Comin.

Perriers Èra una baronnie e aviá drech d'anautita justícia. Èra la cambra abbatiale de la abbaye Sant-Ouen.

Tèxte originau de l'article francés

La ville tient son nom du fait de l'abondance de poiriers[3] autrefois dans cette ville. On obtient donc par déformation au fil des siècles "perriers".

En 1050, Guillaume, comte d'Arques et son frère l'archevêque Mauger donnent Perriers à Saint-Ouen de Rouen, qui conserva ses droits jusqu'à la Révolution. Jusqu'au sègle XV, la seigneurie vassale de l'abbaye portait le nom de Perriers. À la fin du , Hugues de Perriers[4] obtient l'autorisation de Richard, abbé de Saint-Ouen, d'élever une chapelle. En 1206, il vend ses manoirs de Perriers à Richard Comin.

Perriers était une baronnie et avait droit de haute justice. Elle était la chambre abbatiale de l'abbaye Saint-Ouen.

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Philippe Jerrics    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
690 523 398 561 561 599 736 843 972

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 018 1 044 990 1 021 1 087 1 100 1 088 1 056 1 035

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 091 1 169 1 147 1 081 1 214 1 226 1 071 1 143 1 231

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 211
1 286
1 344
1 685
1 723
1 781
1 778
1 780
1 782
2009 2010
1 843
1 864
1 834
1 854
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Memòrias e de nòtas del Sr. Auguste Lo Prévost per servir a l'istòria del departament de l'Eure.
  2. Los proprietaris de qualques tèrras sus Perriers avián la guarda d'una de las pòrtas del castèl de Lyons, d'ont lo nom de portièr.
  3. Mémoires et notes de M. Auguste Le Prévost pour servir à l'histoire du département de l'Eure.
  4. Les propriétaires de quelques terres sur Perriers avaient la garde d'une des portes du château de Lyons, d'où le nom de portier.