Parentís

una comuna francesa

Vila d'Occitània

Parentís[1] (Parentis-en-Born en francés) qu'ei ua comuna gascona de Bòrn, situada dens lo departament de las Lanas e la region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Parentís
Parentis-en-Born
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
L'estacion de pompatge suu lac de Parentís.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 21′ 00″ N, 1° 04′ 24″ O
Superfícia 111,55 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
57 m
33 m
20 m
Geografia politica
País  Gasconha
Contrada Bòrn
Estat Bandièra de França França
Region
75
Navèra Aquitània
Departament
40
Lanas Escut de Lanas
Arrondiment
402
Lo Mont
Canton
4015
Grans Lacs (burèu centralizator), caplòc deu Canton de Parentís avant 2015
Intercom
244000873
CC deus Grans Lacs (residéncia)
Cònsol Marie-Françoise Nadau
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
6 466 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

6 677 ab.
Densitat 50,67 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 40160
Còde INSEE 40217

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Toponimia modificar

La prononciacion qu'ei [parən'tis]. Las fòrmas ancianas que son par. de Parenter en 1274, de Parentias, en latin, en 1274, de Parencias, en latin, en 1315, Sanctus Petrus de Parencias, en latin, shens data, Perentis (mapa deu sègle XVII, shens data), Paretis (mapa de 1630), Parentis (mapas de 1647, 1651, deu començament deu sègle XVIII, de 1733) [2].

Segon Dauzat e Rostaing, Parentís que vien deu nom latin d'òme Parentinius (Parentinis fundis), a l'ablatiu plurau [3].

Negre, citat per Bénédicte Boyrie-Fénié, que pensa lo nom deriva deu latin parentem, « parent », sufixe -inum, vienut nom de persona e -as : tèrras de *Parentinum. Segon Astor, tanben citat per B. Boyrie-Fénié, lo nom que vien deu nom latin d'òme Parentinus, au masculin plurau[2].

Segon Bénédicte Boyrie-Fénié, *Parentinius ei atestat enlòc, mès *Parentinus (pas atestat tanpauc com nom de persona) pòt estar un cognomen d'origina, lo d'un òme sortit de Parentium, vila d'Histria. Que i a ua seria de toponimes d'aquera familha en Gasconha, Uishac e Parentís, Guinarte e Paréntias, mès tanben aulhors, Parenty (Pas de Calais), Parentinhac. L'amudiment deu a > e finau que s'explica mau e lo sufixe ei benlhèu pas en -ias [2] (cf. Dauzat e Rostaing, Astor).

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 2026 Marie-Françoise Nadau LR farmaciana
març de 2008 2020 Christian Ernandorena UMP, LR professor d'istòria e geografia
març de 1989 2008 Paul Grimberg PS conselhèr generau (1994-2008)
març de 1965 1989 André Mirtin divèrs esquèrra, puish UDR, puish RPR deputat (1968-1973), conselhèr generau (1964-1982)
mai de 1945 1965 Henri Mirtin divèrs esquèrra mètge, conselhèr generau (1945-1964)
1919 1945 Roland Portalier PRS-Radicau conselhèr generau (1922-1940)
  1919      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 5652, totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 788 - -

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 1 921 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 2 165 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
2 490
3 769
4 036
4 076
4 056
4 429
4 953
4 951
5 051
5 276
2009 2010
5 187
5 427
5 304
5 556
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas dab la comuna modificar

Véder tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Top'Òc Diccionari toponimic occitan del Congrès permanent de la lenga occitana.
  2. 2,0 2,1 et 2,2 Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes. Landes et Bas-Adour, ed. Institut occitan e CAIRN, Pau, 2005, p. 177-178
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 518