Oye-Plage

una comuna francesa

Oye-Plage es una comuna francesa, situada dins lo departament del Pas de Calais e la region dels Nauts de França.

Oye-Plage
Oye-Plage
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 50° 58′ 43″ N, 2° 02′ 42″ E
Superfícia 33,86 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
14 m
0 m
Geografia politica
Estat França
Region
32
Nauts de França
Departament
62
Pas de Calais Armas del Departament del Pas de Calais
Arrondiment Saint-Omer
Canton Audruicq
Intercom
246200844
de la Région d'Audruicq
Cònsol Olivier Majewicz (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 62215
Còde INSEE 62645

Geografia modificar

Partida eissida de l'article francés

Oye-Plaja, vila limitrophe del departament del Nòrd se situa entre Calava e Gravelines, en una vasta plana #qu'esperlonga, a l'oèst del Aa, la plana de Flandre Maritima.

Los sieus abitants son los Ansériens e los Ansériennes.

Es una vila encreuament près dels autoroutes A16, A25 e A26, del tunèl jos la Manja e del terminal dels transbordadors de Calava

Tèxte originau de l'article francés

Oye-Plage, ville limitrophe du département du Nord se situe entre Calais et Gravelines, dans une vaste plaine qui prolonge, à l'ouest de l'Aa, la plaine de Flandre Maritime.

Ses habitants sont les Ansériens et les Ansériennes.

C'est une ville carrefour à proximité des autoroutes A16, A25 et A26, du tunnel sous la Manche et du terminal des ferries de Calais

Istòria modificar

Partida eissida de l'article francés

Oye-Plaja, la anciana Villa-Oya del latin medieval dels chartes de la Mièja Edat, a una origina fòrça ancian e a mencionat jos la forma Ogia a Modèl:La s-[1]. Lo sieu nom, #que vòl dire « isla » o per estenduda « prada humide » (augia, del germanique *aujō < aʒwjō « (causa) dessús l'aiga o en l'aiga » cf. Latin aqua, aiga), remembra que lo sieu territòri formava antany una isla insubmersible quand las grandas marées ocupavan lo gòlf de Watten.

Los Vikings i #desembarcar en 879 per ocupar la Morinie. Lo sieu pòrt, pauc a pauc ensablé, #èsser definitivament embussat a Modèl:La s-.

Es dins lo castèl de Oye #que se #aver lo 6 de julhet de 1439 una conferéncia per la patz entre la França e la Angleterre.

Aquela municipalitat a pas pas gardat fòrça remembres del passat. En dependent del comtat de Boulogne al temps dels vicomtes de Oye fins en 1259, Oye #aperténer als comtes d'Artés fins en 1346, als Angleses fins en 1558 e als reis de França dempuèi aquela data, jol nom de tèrra e comtat de Oye.

Demòra pas res del castèl e dels fòrts adjacents #qu'avián per mission de barrar la rota als Flamencs en principi e als Espanhòls de contunh.

Sòl testimòni del passat, lo torn de la glèisa, restaurada l'an 1953, i aguèt bastit pels Angleses l'an 1553 jol regna de Ostal Tudor.

dins la glèisa, consagrada a sant Médard, #èsser inhumés los grands de Angleterre aucits pendent lo banc de Calava en 1346, e las mòrts de distincion de l'armada francesa aucits en lo moment de la paissièra de Calava e de la batalha de Gravelines en 1558.

Font : Jean Platiau.

Tèxte originau de l'article francés

Oye-Plage, l'ancienne Villa-Oya du latin médiéval des chartes du Moyen Âge, a une origine très ancienne et est mentionnée sous la forme Ogia au sègle VIII[2]. Son nom, qui veut dire « île » ou par extension « prairie humide » (augia, du germanique *aujō < *aʒwjō « (chose) sur de l'eau ou dans l'eau » cf. latin aqua, eau), rappelle que son territoire formait autrefois une île insubmersible lorsque les grandes marées envahissaient le golfe de Watten.

Les Vikings y débarquèrent en 879 pour envahir la Morinie. Son port, peu à peu ensablé, fut définitivement bouché au sègle XVIII.

C'est au château d'Oye que se tint le 6 juillet 1439 une conférence pour la paix entre la France et l'Angleterre.

Cette commune n'a pas gardé beaucoup de souvenirs du passé. Dépendant du comté de Boulogne au temps des vicomtes d'Oye jusqu'en 1259, Oye appartint aux comtes d'Artois jusqu'en 1346, aux Anglais jusqu'en 1558 et aux rois de France depuis cette date, sous le nom de terre et comté d'Oye.

Il ne reste rien du château et des forts adjacents qui avaient pour mission de barrer la route aux Flamands d'abord et aux Espagnols ensuite.

Seul témoin du passé, la tour de l'église, restaurée en 1953, fut construite par les Anglais en 1553 sous le règne de Marie Tudor.

Dans l'église, consacrée à saint Médard, furent inhumés les grands d'Angleterre tués pendant le siège de Calais en 1346, et les morts de distinction de l'armée française tués lors de la prise de Calais et de la bataille de Gravelines en 1558.

Source : Jean Platiau.

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Olivier Majewicz    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 629 1 193 1 336 1 549 1 510 1 638 1 759 1 818 1 894

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 895 1 867 1 919 1 922 1 898 1 943 2 067 2 379 2 527

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
2 612 2 811 2 829 2 655 2 592 2 525 2 633 2 543 2 933

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
3 014
3 008
2 482
4 479
5 678
5 882
5 714
5 638
5 557
2009 2010
5 475
5 585
5 427
5 537
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Albert Dauzat e Charles Rostaing, Diccionari étymologique dels noms de luòcs a França, Libairie Guénégaud 1979. pàg. 514.
  2. Albert Dauzat et Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des noms de lieux en France, Libairie Guénégaud 1979. p. 514.