Nuèch dereches ((fr) Nuit debout) es una manifestacion d'òrdre politic se debanant sus de plaças publicas francesas, avent començat sus la plaça de la Republica a París lo 31 de març de 2016 a la seguida del movement contra la « lei Trabalh ».

Lo movement, informal e independent politicament, prepausa de bastir una « convergéncia de las luchas ».

Contèxte modificar

Lo , entre 69 000 e 150 000 personas manifestan en França per protestar contra la « Lei Trabalh » repondent a la crida d'organizacions de jovença[1]. La contestacion se confla lo : a la crida dels sindicats de salariats e d'organizacions de jovença, las manifestacions amassan entre 390 000 e 1,2 milion de personas[2].

Origina modificar

Segon Raphaëlle Besse Desmoulières dins Le Monde, lo movement pren son origina d'una reünion organizada a la Borsa del Trabalh lo 23 de febrièr de 2016, per François Ruffin, redactor en cap de la revista Fakir, que la tòca es la lucha contra l’oligarquia e la « convergéncia de las luchas », nom del comitat d'organizacion de « Nuèch dreches »[3]. Lo contèxte es jutjat madur e la decision es presa a ocupar la plaça de la Republica après la manifestacion del 31 de març[3].

Lo collectiu primièr compta Johanna Silva salariada de Fakir, Loïc Canitrot actritz, militanta a Jeudi noir e membra del Partit d'esquèrra, una sindicalista d’Air France, tanben del PE, un membre del collectiu ciutadan Les Engraineurs, o mai un estudiant a Science Po, l’economista atterrat Thomas Coutrot, lo militant de SUD-PTT Nicolas Galepides, o mai l’ex-membre de la direccion del PE Leila Chaibi[3][4].

Lo collectiu refusa d’establir una plataforma revendicativa mas denóncia de "reformas totjorn mai retrogradas", una "denegacion democratica" e crida per bastir un "projècte politic ambiciós, progessista e emancipator"[3]. Una canhòta lançada sus internet reculhís 3 000 euros[3]. L’associacion Drech al lotjament ofrís son ajuda, per exemple juridica e practica, l’organizacion altermondialista ATTAC e l'union sindicala Solidaris se jònhan tanben al collectiu[3]. Lo collectiu se reconéis lèu « despassat » pel succès e la grandor de la mobilizacion e passa la man a un movement orizontal e qu'a pas de líder[3].

Atal nais lo movement, presentat coma ciutadan e pacifista, qu'ocupa la plaça de la Republica a París. Es l'economista Frédéric Lordon qu'es sollicitat pel collectiu d'iniciativa per obrir aquela primièra nuèch: «Lo poder volgava nòstras luchas localas, sectorialas, escampilhadas e revendicativas. Malastre per el. Li anonçan globalas, universalas, rassembladas, e afirmativas[5]

Lo movement contunha las nuèchs seguentas a París e s'espandís a d'autras vilas (25 lo )[6].

Lo movement contunha a s'espandre en França e Euròpa al començament d'abril. Lo 7 d'abril, 30 vilas francesas[7], 4 vilas espanhòlas, 2 vilas belgas e 1 vila alemanda son concernidas[8].

Organizacion e activitats modificar

Los ocupants s'organizan en diferentas comissions e tenon d'assembladas generalas (o popularas)[9] ont totas las decisions son votadas segon lo principi de la democracia dirècta[10]. Lo movement vòl pas de líder[9].

D'estructuras s'organizan progressivament a París per tenir la plaça de la Republica mai de temps possible : acuèlh, infirmariá, cantina, netejatge[9]

Pendent la primièra nuèch d'ocupacion de la plaça de la Republica, Frédéric Lordon i pronóncia un discors, per exemple sus la convergéncia de las luchas[5],[9].

Mocions modificar

Diferentas mocions son somesas als participants pendent d'« assembladas generalas » sus la plaça de la Republica a París.

  • 1èr d'abril (32 de març): se provesir autrament qu'al supermercat. Far contribuir las AMAP e los productors locals (adoptat); far de la plaça de la Republica una basa d’acuèlh dels refugiats e mal-lotjats (adoptat) ; fair un sistèma de vòte al son (refusat)[11].
  • 2 d'abril de 2016 (33 de març): las proposicions son adoptadas a 80 % d'òc (adoptat), organizar una AG cada jorn sus la plaça de la Republica 18 òras (adoptat)[12].

Revendicacions modificar

Motivacions comunas modificar

Segon Annick Cojean dins Le Monde, l’engatjament se situa a fòrça long tèrme e se dona per objectiu de tornar inventar la democracia[9].

Essent dins l'encastre d'una alternativa al sistèma liberal, lo movement vò experimentar una democracia dirècta e participativa[13].

De biais general, lo movement a de revendicacions anticapitalistas, al sens larg del tèrme[14].

Lo 5 d'abril, l'assemblada generala del movement vòta a l'unanimitat per condamnar las violéncias policièras e per la regularizacion de totes los sens-papièrs[15] (un sosten se realiza per los ajudar dins lors procediments administratius)[16].

Movement eterogèn modificar

Se realiza una convergéncia de las luchas de grops avent diferents objectius. En efièch, après d'incidents e unes afrontaments entre de manifestants e de CRS sus de barricadas levadas dins lo quartièr latin, la nuèch del 5 d'avril de 2016, François Ruffin, coma d’autres participants, insistís sus la necessitat d'obrir lo movement a totas las classas socialas e a las personas non engatjadas politicament, a decentralizar Nuèch Dreches en banlèga, per evitar una radicalizacion par l'entre-se[15].

Diversas revendicacions son atal representadas sens èsser nacessariament partejadas per totes los participants. Per exemple:

Folclòre modificar

La primièra Nuèch derechesse debanèt lo 31 de març e los jorns seguents son numerotats demorant de març: 32 de març, 33 de març[18].

Lo carrat roge es utilizat coma simbòl jos forna de rectangle roge, forma que fa resson al liure roge, una edicion del Còdi del trabalh francés e lo movement quebequés contra la precarizacion de las condicions d'estudi[20].

Propagacion de las ocupacions modificar

Segon Le Monde, Nuit Dreches passèt una estapa novèla s'espandissent a mai d'una vilas de províncias, a partir del 5 d'abril[21].

A l'etrangièr modificar

Segon Le Figaro entre autre, Nuit dreches s’expòrta tanben a l’estrangièr, coma  Brussèlas lo 6 d'abril[8].

Notas e referéncias modificar

  1. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 et 3,6 (fr) Raphaëlle Besse Desmoulières, « Nuit debout, histoire d’un ovni politique », Le Monde,‎ , p. 12 (ISSN 0395-2037)
  2. Luc Peillon, « Qui sont les patrons de la Nuit ? », Libération.fr,‎ 6 avril 2016 (legir en linha)
  3. 5,0 et 5,1 Daniel Schneidermann, « Frédéric Lordon à la République, mine de rien », Libération.fr,‎ 3 avril 2016 (legir en linha). Error de citacion : Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Libe030416» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  4. 7,0 7,1 7,2 et 7,3
  5. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 et 8,7
  6. 9,0 9,1 9,2 9,3 et 9,4 Annick Cojean, « #NuitDebout : "Et voilà qu’on se parle, qu’on ose dire tous ensemble : ça suffit ! Y en a marre !" », Le Monde,‎ , p. 13 (ISSN 0395-2037)
  7. .
  8. Compte-rendu de l’Assemblée Générale de la Nuit Debout 1er avril 2016, lire en ligne.
  9. Compte-rendu de l’Assemblée Générale de la Nuit Debout 2 avril 2016, lire en ligne.
  10. 15,0 et 15,1
  11. Ismaël Halissat, Cyril Castelliti, « Les rouages du village éphémère de République », Libération.fr,‎ 6 avril 2016 (legir en linha).
  12. 17,0 17,1 et 17,2
  13. 18,0 18,1 et 18,2
  14. 19,0 19,1 et 19,2
  15. https://ricochet.media/fr/1057/nuit-debout-symbole-de-lindignation-francaise
  16. 21,0 21,1 21,2 21,3 et 21,4 (fr) Philippe Gagnebet, Nicolas Legendre, Gilles Rof e Etrichard Schittly, « Le mouvement gagne d’autres grandes villes », Le Monde,‎ , p. 13 (ISSN 0395-2037)
  17.  A Lyon, une Nuit debout est improvisée sous un pont (en francés). mediapart.fr.
  18. 27,0 et 27,1
  19. 32,0 et 32,1
  20. 33,0 et 33,1
  21. http://www.bienpublic.com/edition-dijon-ville/2016/04/06/une-nuit-debout-a-dijon-samedi
  22. 37,0 et 37,1 http://www.lepopulaire.fr/limousin/actualite/2016/04/06/les-nuits-debout-s-organisent-a-limoges-et-tulle_11858832.html
  23. 38,0 38,1 et 38,2 http://www.20minutes.fr/rennes/1819747-20160405-nuit-debout-organisateurs-deplacent-rassemblement-esplanade-gaulle
  24. http://www.lamontagne.fr/auvergne/actualite/2016/04/06/nuit-debout-a-clermont-ferrand-ce-qu-il-faut-savoir-avant-le-rassemblement-de-ce-week-end_11859465.html

Fonts modificar

Iconografia modificar

audio modificar

Annèxes modificar

Articles connèxes modificar

Ligams extèrnes modificar

  • .