Nuèch Dreches
Nuèch dereches ((fr) Nuit debout) es una manifestacion d'òrdre politic se debanant sus de plaças publicas francesas, avent començat sus la plaça de la Republica a París lo 31 de març de 2016 a la seguida del movement contra la « lei Trabalh ».
Lo movement, informal e independent politicament, prepausa de bastir una « convergéncia de las luchas ».
Contèxte
modificarLo , entre 69 000 e 150 000 personas manifestan en França per protestar contra la « Lei Trabalh » repondent a la crida d'organizacions de jovença[1]. La contestacion se confla lo : a la crida dels sindicats de salariats e d'organizacions de jovença, las manifestacions amassan entre 390 000 e 1,2 milion de personas[2].
Origina
modificarSegon Raphaëlle Besse Desmoulières dins Le Monde, lo movement pren son origina d'una reünion organizada a la Borsa del Trabalh lo 23 de febrièr de 2016, per François Ruffin, redactor en cap de la revista Fakir, que la tòca es la lucha contra l’oligarquia e la « convergéncia de las luchas », nom del comitat d'organizacion de « Nuèch dreches »[3]. Lo contèxte es jutjat madur e la decision es presa a ocupar la plaça de la Republica après la manifestacion del 31 de març[3].
Lo collectiu primièr compta Johanna Silva salariada de Fakir, Loïc Canitrot actritz, militanta a Jeudi noir e membra del Partit d'esquèrra, una sindicalista d’Air France, tanben del PE, un membre del collectiu ciutadan Les Engraineurs, o mai un estudiant a Science Po, l’economista atterrat Thomas Coutrot, lo militant de SUD-PTT Nicolas Galepides, o mai l’ex-membre de la direccion del PE Leila Chaibi[3][4].
Lo collectiu refusa d’establir una plataforma revendicativa mas denóncia de "reformas totjorn mai retrogradas", una "denegacion democratica" e crida per bastir un "projècte politic ambiciós, progessista e emancipator"[3]. Una canhòta lançada sus internet reculhís 3 000 euros[3]. L’associacion Drech al lotjament ofrís son ajuda, per exemple juridica e practica, l’organizacion altermondialista ATTAC e l'union sindicala Solidaris se jònhan tanben al collectiu[3]. Lo collectiu se reconéis lèu « despassat » pel succès e la grandor de la mobilizacion e passa la man a un movement orizontal e qu'a pas de líder[3].
Atal nais lo movement, presentat coma ciutadan e pacifista, qu'ocupa la plaça de la Republica a París. Es l'economista Frédéric Lordon qu'es sollicitat pel collectiu d'iniciativa per obrir aquela primièra nuèch: «Lo poder volgava nòstras luchas localas, sectorialas, escampilhadas e revendicativas. Malastre per el. Li anonçan globalas, universalas, rassembladas, e afirmativas[5].»
Lo movement contunha las nuèchs seguentas a París e s'espandís a d'autras vilas (25 lo )[6].
Lo movement contunha a s'espandre en França e Euròpa al començament d'abril. Lo 7 d'abril, 30 vilas francesas[7], 4 vilas espanhòlas, 2 vilas belgas e 1 vila alemanda son concernidas[8].
Organizacion e activitats
modificarLos ocupants s'organizan en diferentas comissions e tenon d'assembladas generalas (o popularas)[9] ont totas las decisions son votadas segon lo principi de la democracia dirècta[10]. Lo movement vòl pas de líder[9].
D'estructuras s'organizan progressivament a París per tenir la plaça de la Republica mai de temps possible : acuèlh, infirmariá, cantina, netejatge[9]
Pendent la primièra nuèch d'ocupacion de la plaça de la Republica, Frédéric Lordon i pronóncia un discors, per exemple sus la convergéncia de las luchas[5],[9].
Mocions
modificarDiferentas mocions son somesas als participants pendent d'« assembladas generalas » sus la plaça de la Republica a París.
- 1èr d'abril (32 de març): se provesir autrament qu'al supermercat. Far contribuir las AMAP e los productors locals (adoptat); far de la plaça de la Republica una basa d’acuèlh dels refugiats e mal-lotjats (adoptat) ; fair un sistèma de vòte al son (refusat)[11].
- 2 d'abril de 2016 (33 de març): las proposicions son adoptadas a 80 % d'òc (adoptat), organizar una AG cada jorn sus la plaça de la Republica 18 òras (adoptat)[12].
Revendicacions
modificarMotivacions comunas
modificarSegon Annick Cojean dins Le Monde, l’engatjament se situa a fòrça long tèrme e se dona per objectiu de tornar inventar la democracia[9].
Essent dins l'encastre d'una alternativa al sistèma liberal, lo movement vò experimentar una democracia dirècta e participativa[13].
De biais general, lo movement a de revendicacions anticapitalistas, al sens larg del tèrme[14].
Lo 5 d'abril, l'assemblada generala del movement vòta a l'unanimitat per condamnar las violéncias policièras e per la regularizacion de totes los sens-papièrs[15] (un sosten se realiza per los ajudar dins lors procediments administratius)[16].
Movement eterogèn
modificarSe realiza una convergéncia de las luchas de grops avent diferents objectius. En efièch, après d'incidents e unes afrontaments entre de manifestants e de CRS sus de barricadas levadas dins lo quartièr latin, la nuèch del 5 d'avril de 2016, François Ruffin, coma d’autres participants, insistís sus la necessitat d'obrir lo movement a totas las classas socialas e a las personas non engatjadas politicament, a decentralizar Nuèch Dreches en banlèga, per evitar una radicalizacion par l'entre-se[15].
Diversas revendicacions son atal representadas sens èsser nacessariament partejadas per totes los participants. Per exemple:
- Salari a vida[17]
- Plen emplec[17]
- Destruccion globala de l'economia capitalista[17]
- Accès melhor a l'agricultura biologica[18]
- Reconeissença melhora de la comunautat LGBT[18]
- Demarquia[19]
- Bassa dels nauts revenguts[19]
- Engatjament melhor de l'Estat dins las escòlas de banlèga, subretot aquelas de Sèina Saint Denis[7]
- Inscripcion de la lenga dels signes coma lenga oficiala dins la Constitucion francesa[7]
Folclòre
modificarLa primièra Nuèch derechesse debanèt lo 31 de març e los jorns seguents son numerotats demorant de març: 32 de març, 33 de març[18].
Lo carrat roge es utilizat coma simbòl jos forna de rectangle roge, forma que fa resson al liure roge, una edicion del Còdi del trabalh francés e lo movement quebequés contra la precarizacion de las condicions d'estudi[20].
Propagacion de las ocupacions
modificarSegon Le Monde, Nuit Dreches passèt una estapa novèla s'espandissent a mai d'una vilas de províncias, a partir del 5 d'abril[21].
- París: plaça de la Republica
- Lion: cais del Ròse jol pont de la Guillotière[22], gaireben 300 personas lo 5 d'abril[21], 500 personas lo 5 d'abril[21].
- Estrasborg: plaça de la Republica[23]
- Marselha : cours Julien[24] et place Cézanne[25], gaireben 200 personas lo 5 d'abril[21].
- Avinhon: plaça del Palais dels Papas[7]
- Nantas: plaça del Bouffay[26],[27]
- Renas: esplanada Charles-De-Gaulle[28],[27]. Entre 200 a 300 personas loe 5 avril[21]
- Le Havre: pòrge de l'ostal de vila[29],'[30]
- Roan: pòrge de l'ostal de vila[8]
- Caen: plaça Sant salvador[8]
- Alençon: carrièra de Bretanha[31]
- Metz: plaça de la Comèdia[19]
- Lilla: plaça de la Republica[32]
- Amians: plaça de l'Ostal de Vila[32]
- Nancí: plaça Estanislas[33]
- Rems: plaça Reiala[33]
- Besançon: plaça de la Revolucion e plaça Granvelle[34]
- Dijon: plaça Wilson[35]
- Tors: Plaça Joan Jaurés[36]
- Limòtges: plaça de la Republica [37]
- Tula: plaça de la Catedrala[8],[37]
- Redon: plaça del Parlament[8],[38]
- Clarmont-Ferrand: plaça de Jaude[39]
- Lorient: plaça de l'Ostal de vila[38]
- Brèst: plaça Guérin[38]
- Laval: pòrge dels Drechs de l'Òme}}
A l'etrangièr
modificarSegon Le Figaro entre autre, Nuit dreches s’expòrta tanben a l’estrangièr, coma Brussèlas lo 6 d'abril[8].
Notas e referéncias
modificar- ↑
- ↑
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 et 3,6 Raphaëlle Besse Desmoulières «Nuit debout, histoire d’un ovni politique» (en francés), p. 12. ISSN: 0395-2037.
- ↑ «Qui sont les patrons de la Nuit ?».
- ↑ 5,0 et 5,1 «Frédéric Lordon à la République, mine de rien».. Error de citacion : Etiqueta
<ref>no vàlida; el nom «Libe030416» està definit diverses vegades amb contingut diferent. - ↑
- ↑ 7,0 7,1 7,2 et 7,3
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 et 8,7
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 et 9,4 Annick Cojean «
- ↑ .
- ↑ Compte-rendu de l’Assemblée Générale de la Nuit Debout 1er avril 2016, lire en ligne.
- ↑ Compte-rendu de l’Assemblée Générale de la Nuit Debout 2 avril 2016, lire en ligne.
- ↑
- ↑
- ↑ 15,0 et 15,1
- ↑ «Les rouages du village éphémère de République»..
- ↑ 17,0 17,1 et 17,2
- ↑ 18,0 18,1 et 18,2
- ↑ 19,0 19,1 et 19,2
- ↑ https://ricochet.media/fr/1057/nuit-debout-symbole-de-lindignation-francaise
- ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 et 21,4 Philippe Gagnebet; Nicolas Legendre; Gilles Rof; Etrichard Schittly «Le mouvement gagne d’autres grandes villes» (en francés), p. 13. ISSN: 0395-2037.
- ↑ «A Lyon, une Nuit debout est improvisée sous un pont» (en francés). mediapart.fr.
- ↑
- ↑
- ↑
- ↑
- ↑ 27,0 et 27,1
- ↑
- ↑
- ↑
- ↑
- ↑ 32,0 et 32,1
- ↑ 33,0 et 33,1
- ↑
- ↑ http://www.bienpublic.com/edition-dijon-ville/2016/04/06/une-nuit-debout-a-dijon-samedi
- ↑
- ↑ 37,0 et 37,1 http://www.lepopulaire.fr/limousin/actualite/2016/04/06/les-nuits-debout-s-organisent-a-limoges-et-tulle_11858832.html
- ↑ 38,0 38,1 et 38,2 http://www.20minutes.fr/rennes/1819747-20160405-nuit-debout-organisateurs-deplacent-rassemblement-esplanade-gaulle
- ↑ http://www.lamontagne.fr/auvergne/actualite/2016/04/06/nuit-debout-a-clermont-ferrand-ce-qu-il-faut-savoir-avant-le-rassemblement-de-ce-week-end_11859465.html
- ↑
Fonts
modificar- «"Nuit debout", mode d'emploi»..
- Annick Cojean «
- NuitDebout : "Et voilà qu’on se parle, qu’on ose dire tous ensemble : ça suffit ! Y en a marre !"». ISSN: 0395-2037.Y en a marre !" », Le Monde, no 22 152, , p. 13 (ISSN 0395-2037, lire en ligne).
- «
- NuitDebout : le retour des indignés ?».», SudOuest.fr, (lire en ligne).
- Élie Arié, « Nuit Debout » l'anti-mai 68, blog Marianne, 6 avril 2016, lire en ligne.
- Raphaëlle Besse Desmoulières «Nuit debout, histoire d’un ovni politique». ISSN: 0395-2037..
Iconografia
modificar- «Une nuit blanche avec les militants place de la République»..
- «Loi travail et Nuit Debout : une journée en images»..
- «Mouvement de libération graphique et artistique #NuitDebout». nuitdebout.tumblr.com..
audio
modificar- «Radiodebout». http://mixlr.com..
- La Scudéry, Le Schmitt, #Nuitdebout, 2 avril 2016, en ligne.
Annèxes
modificarArticles connèxes
modificarLigams extèrnes
modificar- .