Demarquia

Demarquia (en anglés: Demarchy) es un tèrme fabregat per la filosòfa australiana John Burnheim per descriure un sistèma politic sens Estat o burocracia. A la plaça de tot aquò, aquel sistèma politic se basariá sus de grops de decideires causits aleatoriament. Aqueles grops, nomenats "jurats politics" (policy juries), "jurats civils" (citizens' juries) o "Conferéncias de consens" (Consensus Conferences), deliberarián e prendrián las decisions sus las politicas publicas del meteis biais que los jurats donan los verdictes dins de proceses penals.

La demarquia ensaja de resòlvre de problèmas foncionals de las democracias representativas convencionalas, que dins la practica es subjècta a la manipulacion de la part dels lobbies e una division entre politics profissionals (inclusissent dins aquela categoria los lobbistas) e un electorat de basa passiu, desmotivats, inactiu e mai sovent desinformat. Segond Burnheim, l'eleccion aleatòria dels decideires politics facilitariá los cidadans comuns de participar de biais significatiu, e empachariá que lobbies corrompèsson lo procediment.

La democracia ateniana èra fòrça en usatge del sòrt dels decideires, atal gaireben totes los oficials del govèrn realizavan aquelas menas d'eleccions. Dins las províncias canadencas de Colómbia Britanica e Ontàrio, un grop de cidadans foguèt causit al sòrt per cear una Assemblada sous la Refòrma Electorala per far d'equestas e recomandacions los cambiaments dels sistemas electorals de las províncias.