La civilizacion islamica, mond islamic o mond musulman designa la zona geografica cobèrta par l'espandiment musulman.

Espandiment geografic de l'islam al sègle XXI. Mapa dels países que la comunautat musulmana representa mai de 50 % de la populacion.

La civilizacion islamica s'identifica a la civilizacion aràbia del periòde dich arabi classic (fins la casuda del Califat de Bagdad en tèrmes de datacion). D'efèit, fins a aquela epòca, la confusion amb le mond arabomusulman es totala.

Cal distriar la religion islam pròprament dicha de la civilizacion islamica. D'efèit, los pòbles vivent dins aquel espaci geografic son pas totes musulmans.

Aquel article tracta pas del aspèctes religioses, mas culturals ligats a la civilizacion concernida dins la datacion çò dicha.

Espandiement geografic modificar

Dos tipes de espandiment cultural opèran, son.

La conquèsta musulmana mèna a aquel espandiment geografic principal.
Territòri : dempuèi Al Andalús e l'Ifriqiya à l'oèst, fins a Índia a l'èst, e abitat per de populacions de cultura islamica.

L'islam nasquèt en Arabia en 622 mercé e l'egira, a la seguida de la revelacion facha a Maomet. Los Arabis profitèron de la flaquesa dels empèris vesins (empèris bizantin e sassanida). Lo fulgurent espandiment militar, e la flaqua rebutada dels conquerents arabis pels autoctòns, s'expliquèron en mai d'una cavalariá leugièra nombrosa e ordonada, una preséncia pauc constrenhenta e subretot de bons comportaments dels soldats arabis. La volontat d'espandir l'islam (Djihad = "esfòrç dins la fe", es a dire la volontat de propagar la novèla fe en un Dieu unic, se traduch per un espandiment rapid avent induch a espandir un contraròtle sul comerci mondial.

Los primièrs arrèsts d'aquelas conquèstas arribèron al sègle VIII, que se pòt considerar coma l'apogèu de l'empèri arabomusulman: batalhas de Constantinòple (718), de Peitieus (732) e de Talas (751). L'unitat d'aquel vast ensems territorial se desfach amb las querèlas dinasticas, politicas[1] e religioses (661 : naissença del chiisme).

Autre zona d'espandiment: aquela de l'islamizacion. Apond de païses del Monde a la precedenta.
Aquela zona es mai vasta, e comprend de partidas de l'Africa Negra, las còstas de la Bana d'Africa, l'Indonesia e las Filipinas que las populacions dintrèron en contacte amb la religion dels negociants venguts far comèrci de produches escasses.

  • Païses de majoritat musulmana:

Istoric modificar

 
L'edat d'aur de dar al-Islam es une percepcion venent de son espandiment cultural sul plan de las sciéncias e tecnicas islamicas.
vaquí, esquema de seccion d'un glòbe ocular trobat dins un obratge de medecina.

La religion musulmana apareis al sègle VII de l’edat cristianitat. Dins una centana d’ans, se difusèt aviadament a l’ensems du bassin mediterranèu mejans d'arabis que conqueriguèron l’Africa del Nòrd poblada de loga data pels Berbèrs ; s'espandiguèron a la peninsula iberica dirigida per de pòbles germanics; los Arabis intègron tanben l’Asia Occidentala e desfaguèron los Bizantins e los Persans sassanidas. Aquelas regions son doncas divèrsas per lor pòblament e coneissavan ja l’esclavatge e la tracha dels Africains dempuèi l'Antiquitat. Son en partida unificadas per la cultura arabomusulmana, que los fondaments son religioses e urbans; utilizan l’arabi e le dinar dins las transaccions comercialas. La Mèca en Arabia es la vila santa cap ont los musulmans van de pelegrinatge.

Aprèp la casuda de la dinastia des Omeiadas (750), lo monde musulman s'escampilha en entitats politicas (califats, emirats, sultanats) sovent rivalas.

Al sègle XI, l’irrupcion dels Turcs venguts d’Asia centrala cambia la geografia de l'Orient Mejan e de l’Africa del nòrd, avec l’instauracion de l’Empèri Otoman (1299-1922).


Govèrn modificar

Economia modificar

Es fondada sul comerci e la recerca tecnologica. Los mercants avián los metodes seguents:

  • lors deslaçaments gropats lors permetavan d'èsser raubats mens aisidament ;
  • Transportavan gaire d'argent liquid amb eles mejans als chècs ;
  • Desvelopavan lo comèrci maritim amb la creacion de companhias maritimas ;
  • Avián una monada engatjada sur l'aur que mesuravan en carats ;
  • Bastiguèron en plaça un malhum de magasins nomenats Caravanserralh.

Cultura modificar

Article detalhat: Cultura islamica.

Art modificar

 
La Granda Mosquèta de Cairoan que l'aspècte actuel data del sègle IX es un l'un des joièls de l'art et de l'arquitectura islamicas, Tunisia.
Article detalhat: Arts d'Islam.

Arquitectura modificar

L'arquitectura islamica es un eritatge de l'empèri Persan qu'èra l'una de las civilizacions mai desvelopada

Article detalhat: Arquitectura islamica.

Sciences et philosophie modificar

Educacion modificar

Drech modificar

Article detalhat: Drech musulman.

Societat modificar

Article detalhat: Societat islamica.

La civilizacion arabomusulmana repausa sus un malhum de vilas e d’oasis de foncions de negòci desvolopadas que lo còr es lo mercat (sok, bazar). Aquelas ciutats son ligadas entre elas per un sistèma de rotas que traversavan de regions miègaridas o deserticas. Aquela pistas son percorridas per de carregs que constisson lo trafic caravanièr.

Religion modificar

Article detalhat: Islam.

Cal distriar la religion islam d'esperela de la civilizacion Islam. En efècte, los pòbles vivent dins l'espacia plaçat jos l'obediénça dels califs son pas totes musulmans.

Confrairiás religiosas modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1. remplaçament de las Omeiadas per las Abbassidas en 750.

Vejatz tanben modificar

Ligams intèrnes modificar

Ligams extèrnes modificar

Bibliografia modificar

  • Conéisser la Civilizacion Aràbia:
    • (fr)Juan Vernet. Ce que la culture doit aux Arabes d'Espagne. Éd. Sindbad.Paris 1985.
    • (fr)Claudio Sánchez-Albornoz. L'Espagne musulmane. Éd. OPU/Publisud. 1985
      • Roger Garaudy.
      • (fr)L'Islam vivant. Éd. La Maison des Livres. Alger 1986.
      • (fr)Pour un dialogue des civilisations. Éd. Denoel,1979.
      • (fr)L'Islam habite notre avenir. Éd. Desclée de Brouwer,1981.
      • (fr)Promesse d'Islam. Essai. Éd. du Seuil.1981.
      • (fr)Appel aux vivants. Éd. du Seuil. 1979
      • (fr)Biographie du XXème siècle. Le testament philosophique de Roger Garaudy. Présentation du Père Chenu. Éd. Tougui. 1985.
    • (fr)Henry Corbin. Histoire de la philosophie islamique. Éd. Gallimard. Coll. Folio.1986
    • (fr)Frithjof Schuon. Comprendre l'Islam. Éd du Seuil.1976.
    • (fr)Roger Du Pasquier. Découverte de l'Islam. Éd. des trois continents.1984.
    • (fr)Jacques Berque. Les arabes d'hier à demain. Éd. du Seuil.1969.
    • (fr)Buresi, Pascal, Géo-histoire de l'islam, Paris, Belin, Sup-Histoire, 2005, 355 p.