Medalha d'Aur de la Generalitat de Catalonha
La Medalha d'Aur de la Generalitat de Catalonha (en catalan: Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya) es la distincion onorifica mai nauta autrejada per la Generalitat de Catalonha. Foguèt instituïda lo 17 de mai de 1978 pel President de la Generalitat, Josep Tarradellas.
Amb ela se guerdonan de personas o d'entitats qu'ajan fach una contribucion considerabla dins los domenis polotic, social, economic, cultural o scientific, ajudant a far créisser e difusar lo patrimòni cultural de Catalonha. Aquesta recompensa es, amassa amb la Crotz de Sant Jòrdi e lo Prèmi Internacional Catalonha, una de las distincions mai prestigiosas concedidas pel merit civil en Catalonha.
La redaccion originala de l'institucion del prèmi, tròp brèva e ambigüa, foguèt reescricha en 2004 per tal de clarificar son contengut.
Atribucion
modificarLa concession de la Medalha d'Or se fa en seguida d'una proposicion del President de la Generalitat de Catalonha o de quin membre del govèrn catalan que siá.
Dempuèi 2004, la recompensa pòt pas èsser autrejada normalament a mai de doas personas cada an.
Lista de recipiendaris
modificar| 1978 | Joan Miró | Pintura |
| 1979 | Pau Casals | Musica |
| 1980 | Joan Coromines | Lingüística |
| " | Josep Pla | Literatura |
| " | Jordi Rubió | Literatura, filologia bibliologia[1] |
| " | Salvador Espriu | Literatura |
| " | Frederic Mompou | Musica |
| 1981 | Joan Rebull Torroja | Escultura |
| " | Josep Vicenç Foix | Literatura |
| " | Josep Lluís Sert | Arquitectura |
| " | Salvador Dalí | Pintura |
| 1982 | Montserrat Caballé | Musica |
| " | Victòria dels Àngels López i Garcia | Musica |
| " | Apel·les Fenosa | Escultura |
| 1983 | Joan Fuster | Literatura |
| " | Francesc de Borja Moll | Literatura e filologia |
| " | Antoni Tàpies | Pintura |
| " | Alícia de Larrocha | Musica |
| 1984 | Josep Carreras i Coll | Música |
| " | Antoni Clavé i Sanmartí | Pintura |
| 1985 | Joan Antoni Samaranch i Torelló | Esports |
| " | Miquel Batllori | Religion e Istòria |
| 1986 | Frederic Marès | Escultura, pedagogia e istòria |
| 1987 | Pas concedida | - |
| 1988 | Federico Mayor Zaragoza | Politica |
| " | Raimon Noguera | |
| " | Joan Sardà | Economia |
| " | Miquel Coll i Alentorn | Politica |
| 1989 | Pas concedida | - |
| 1990 | Ramon Aramon | Literatura e filologia |
| 1991 | Narcís Jubany | Religion |
| 1992 | Pas concedida | - |
| 1993 | Ramon Roca i Puig | Religion |
| 1994 | Pas concedida | - |
| 1995 | Pas concedida | - |
| 1996 | Pas concedida | - |
| 1997 | Jaume Aragall | Musica |
| " | Raimon | Musica |
| " | Abadiá de Montserrat | Religion |
| 1998 | Pas concedida | - |
| 1999 | Miquel Martí i Pol | Literatura |
| " | Xavier Montsalvatge | Musica |
| 2000 | Pèire Vilar | Istòria |
| " | Josep Benet i Morell | Avocacia, istòria, politica |
| 2001 | Joan Triadú | Literatura |
| " | Hospital de la Santa Creu i Sant Pau | Sanitat |
| " | Jordi Carbonell | Filologia e politica |
| 2002 | Pas concedida | - |
| 2003 | Josep Maria Castellet | Literatura |
| " | Francesc Candel Tortajada | Literatura |
| " | Ramon Margalef | Sciéncia e ecologia |
| " | Joaquim Molas | Literatura |
| " | Antoni Pladevall | Literatura |
| 2004 | Joan Oró | Sciéncia |
| 2005 | Gregorio López-Raimundo | Politica |
| " | Joan Reventós | Politica |
| " | La Caixa | Economia |
| 2006 | Antoni Gutiérrez Díaz | Politica |
| 2007 | Jordi Pujol | Politica |
| " | Pasqual Maragall | Politica |
| 2008 | Moisès Broggi | Medecina |
| " | Montserrat Carulla | Arts scenicas |
| 2009 | Pòble mexican | Acuèlh dels exiliats catalans[2] |
| " | Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya[3] | A la seva professionalitat i servei públic |
| 2010 | Jordi Solé[4] | Trajectòria civica e politica, a títol postum |
| " | Institut d'Estudis Catalans | Recerca dins los domenis de la cultura catalana long de mai d'un sègle |
| " | Abadiá de Poblet | Trajectòria istorica e culturala |
| 2011 | Heribert Barrera | Politica, a títol postum |
| 2012 | Josep Maria Ainaud de Lasarte | Istòria de l'art |
| " | Antoni Maria Badia i Margarit | Lingüistica[5] |
| 2013 | Lluís Martínez i Sistach | Contribució a la visita de Benet XVI a Barcelona i suport a les persones més desafavorides a través d'entitats com Càritas Diocesana[6] |
| " | Max Cahner | Edicion, activisme cultural, recerca filologica e activitat politica. A títol postum[7] |
| " | Oriol Bohigas | Arquitectura e urbanisme, contribucion a la modernitat e a la projeccion de Barcelona[7] |
| 2014 | Jordi Savall | Trajectòria musicala remirabla e sa contribucion de primièr òrdre a la cultura e la civilitat.[8] |
| 2015 | Neus Català i Pallejà | En reconeixement de la seva lluita i de la seva trajectòria vital, l'any del seu centenari.[9] |
| " | Josep Maria Espinàs | Per sa trajectòria remarcabla dins lo domeni de la literatura, lo jornalisme e la cançon, e per èsser un referent dins las letras catalanas.[10] |
| " | Joan Rodés Teixidor | per la seva aportació de més de 40 anys en el món de la medicina i sobretot en la investigació de les malalties de fetge.[10] |
| 2016 | Muriel Casals | per sa trajectòria culturala e politica, a títol postum |
- ↑ «Jordi Rubió i Balaguer», Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona: Edicions 62, en linha.
- ↑ DECRET 133/2009, d'1 de setembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al poble de Mèxic. DOGC núm. 5457 - 03/09/2009
- ↑ DECRET 132/2009, d'1 de setembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. DOGC núm. 5457 - 03/09/2009
- ↑ DECRET 188/2009, de 9 de desembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a l'Excel·lentíssim Senyor Jordi Solé Tura. DOGC núm. 5524 - 11/12/2009
- ↑ El Govern concedeix la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a Josep Maria Ainaud de Lasarte i a Antoni Maria Badia i Margarit
- ↑ El Govern també ha aprovat concedir la Medalla d'Or de la Generalitat al cardenal Lluís Martínez Sistach per la seva contribució a la visita del Papa Benet XVI a Barcelona i pel suport a les persones més desafavorides a través d'entitats com Càritas
- ↑ 7,0 et 7,1 El Govern atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a Max Cahner i a Oriol Bohigas
- ↑ «Jordi Savall, Medalla d’Or de la Generalitat». ara.cat. [Consulta: 8 octubre 2014]
- ↑ «Neus Català i Pallejà». [Consulta: 3 març 2015]
- ↑ 10,0 et 10,1 Modèl:Ref-notícia