Antlia (en occitan la Maquina pneumatica) es una constellacion de l'emisfèri sud. Foguèt definida au sègle XVIII a partir d'estelas gaire lusentas dins una region situada entre leis constellacions pus importantas de l'Idra e dei Velas.

Istòria modificar

 
Representacion d'Antlia realizada per Johann Bode.

La constellacion de la Maquina pneumatica foguèt definida en 1752 per l'astronòm francés Nicolas-Louis de Lacaille. Aquela creacion èra destinada a emplir una region dau cèu vueja d'estelas lusentas situada entre leis de l'Idra, dei Velas, dau Centaure e de la Bossòla. Foguèt dicha en onor dau scientific francés Denis Papin qu'aviá inventat una dei premierei maquinas de vapor.

Leis astronòms chinés coneissián ja aqueleis estelas que foguèron devesidas entre doas constellacions diferentas de l'astronòmia chinesa. ε Antliae, η Antliae e θ Antliae faguèron partida de la constellacion dau Temple celèste que se situava magerament sus la constellacion actuala de Bossòla. Lo rèsta faguèt partida de la constellacion dicha Dong'ou que representava una region dau sud de China.

Estèlas principalas modificar

 
Carta de la constellacion.

Totei leis estèlas de la constellacion, compres seis estèlas principalas, an una luminositat febla. En causa d'aquelei condicions malaisadas, an donc ges de nom ancian mai solament de designacions scientificas modèrnas :

  • α Antliae es l'estela pus luminosa amb una magnitud de 4,25. Es una estela giganta aranja de classa M0 situada a una distància de 366 annadas lutz de la Tèrra.
  • δ Antliae es una estela d'una magnitud de 5,6 e la segonda pus luminosa de la constellacion. Es un sistèma doble situat a 481 annadas lutz. La segonda estela dau pareu a una magnitud de 9,6.
  • ζ Antliae es un sistèma multiple de quatre estelas de magnitud 5,8 (ζ1), 5,9 ζ2), 6,2 e 7,0 que son situadas a aperaquí 373 annadas lutz de la Tèrra.

Objècts celèsts de remarca modificar

En causa de sa posicion situada en direccion d'una region vueja de la Via Lactèa, Antlia presenta pauc d'objècts celèsts que se pòdon veire aisament :

Liames intèrnes modificar

Bibliografia modificar

  • (fr) David Lévy, Guide pratique de l'astronomie, 1995.

Nòtas e referéncias modificar



Las 88 constellacions modèrnas
AglaAltarAndromèdaAqüariAretAusèl de paradísBalançaBalenaBoièrBossòlaBurinCabeladura de BerenitzCameleonCàncerCans de caçaCapricòrneCarenaCassiopèaCefèaCentaureCigneCochièrColombaCompàsCopaCòrbCorona australaCorona borealaCrotz del SudDalfinDauradaDracErculesEridanEscorpionEscultorEscut de SobieskiFènixFlèchaFornGeminisGirafaGrand CanGranda OrsaGruaIdraIdra mascleIndianLausèrtLèbreLeonLinxLiraLopMaquina pneumaticaMicroscòpiMoscaOctantOphiuchusOrionPavonPegàsPeis australPeis volantPeissesPersèuPichon CanPichon CavalPichon LeonPichon RainalPichona OrsaPintrePopaRèglaRelòtgeReticulSagitariSèrpSextantTaulaTaureTelescòpiTocanTriangleTriangle australUnicòrnVelasVerge