Una constellacion es un dels 88 parçans imaginaris que devesisson lo cèl — o l'esfèra celèsta — . Lo tèrme es tanben tradicionalament emplegat per designar un grop d'estelas visiblas e que forman amassa una configuracion o un dessenh particular.

Mapa de la constellacion d'Orion

Unas constellacions plan conegudas forman de dessenhs familiars d'estelas lusentas. D'exemples son Orion (que conten una figura de caçaire), Leon (formada d'estelas lusentas que delimitan lo dessenh d'un leon), Escòrpi (un escòrpi), e Crotz del Sud (una crotz).

Constellacions de Ptolemèu

modificar

En mai de las dotze constelaciones del Zodíaco abans presentadas, Ptolemèu apletèt en lo sieu inventari autre 36 figuras:

  • Corona Australis (Corona Australa), la corona del sud
  • Corona Borealis (Corona Boreal), la corona del nòrd
  • Equuleus, lo pichon caval
  • Orión, Orion

Las 48 constelaciones inscrichas per Ptolomeo en l'Almagèst foguèron las unicas reconegudas dins lo mond occidental fins a la fin de l'Edat mejana. Amb excepcion d'Argo Navis, que foguèt dividida en quatre constelaciones mai tard, totas elas foguèron adoptadas sens de cambiaments per l'Union Astronomica Internacionala.

Vejatz tanben

modificar


Las 88 constellacions modèrnas
AglaAltarAndromèdaAqüariAretAusèl de paradísBalançaBalenaBoièrBossòlaBurinCabeladura de BerenitzCameleonCàncerCans de caçaCapricòrneCarenaCassiopèaCefèaCentaureCigneCochièrColombaCompàsCopaCòrbCorona australaCorona borealaCrotz del SudDalfinDauradaDracErculesEridanEscorpionEscultorEscut de SobieskiFènixFlèchaFornGeminisGirafaGrand CanGranda OrsaGruaIdraIdra mascleIndianLausèrtLèbreLeonLinxLiraLopMaquina pneumaticaMicroscòpiMoscaOctantOphiuchusOrionPavonPegàsPeis australPeis volantPeissesPersèuPichon CanPichon CavalPichon LeonPichon RainalPichona OrsaPintrePopaRèglaRelòtgeReticulSagitariSèrpSextantTaulaTaureTelescòpiTocanTriangleTriangle australUnicòrnVelasVerge