Dobrir lo menú principal

24° 15′ 24″ N, 22° 28′ 16″ O

Localizacon de la Macaronesia.

Macaronesia es lo nom collectiu de quatre archipièlas del Nord-Atlantic, mai o mens alunhadas de l'Africa e l'Euròpa continentalas, al larg de Portugal, Marròc fins a Senegal.

ToponimiaModificar

Lo nom ven del grèc μακάρων, astruc e νῆσοι, illas qu'èra las "illas astradas", tèrme utilizat pels geografes per designar las illas a oèst de las Colomnas d'Ercules.

AdministracionModificar

 
blau: Canàrias
violet: Illas Salvatjas
jaune: Madèira
roge: Cap Verd
verd: Açòres
Banbièra Archipèla Estat Abitants
  Illas Canàrias   Espanha 2 075 968
  Illas del Cap Verd  Cap Verd  499 796
  Archipèla de Madèira  Portugal  267 785[1]
  Açòres
incluisit las Illas Salvatjas
 Portugal  245 746[1]

GeologiaModificar

Pasmens que totas las illas de Macaronesia an una origina volcanica, la natura d'aquel volcanisme sonqu'es clara dins lo cas de las Açòres, qu'emergís dirèctament sus la dorsala centroatlantica. Per las autras archipèlas, se deduch l'existéncia d'uns punchs cauds dins l'ocean Atlantic. E mai, dins unas illas situadas sus la rusca de transicion continental-oceanica, coma Lanzarote e Fuerteventura, d'apòrt de material piroclastic podèt aver estat transportat cap a la superfícia del material sedimentari de la riba continentala.[2]


PaleomacaronesiaModificar

Las ròcas mai ancianas de l'actuala Macaronesia se situan en Salvatja Granda, amb un edat de 27 milons d'ans, faser pensar qu'es la primièra illa del grop. Pr'amor, amb los sistèmas modèrnes de cartografia submarina, foguèron descubèrtas de sèrras e monts susmarins que presentan de provas qu'avián emergit. Aqueles monts susmarins datan del Paleogèn (64-25 Ma BP) deguts a l'activitat dels quita punchs cauds que mai tard faguèron naisser las illas d'ara que son Madèira e Canàrias. Un tresen punch caud auriá format l'archipèla del Sahara, entre Canàrias e lo Cap Verd, ara submergit. Fin finala, al sud de las Açòres s'encontra una autra archipèla formada sonque de monts submarins nomenada Gran Meteor. Los mai ancians d'aqueles montes submarins, Omonde (província volcanica de Madèira) e Lars (província volcanica de Canàrias) an mens 70 milons d'ans, qu'emergiguèron al Cretacèu. Aquó multiplica per tres l'edat estimat de l'esnsems de las illas macaronesians.[3]

ClimaModificar

Lo clima macaronesican es determinat pels vents dominants, los alisis e lo siròc, los corrents oceanics (corrent de Canàrias) e per la latituda geografica. Va del clima occenic, temperat e umid de las Açòres e Madèira, fins al tropical suau amb pluviositat fòrça escaça e irregulara al Cap Verd.[2]

Flòra e faunaModificar

Las illas presentan d'ecosistemas unics compausats per una fauna e flòra endemica. Pasmens que fa pas partit geologicament del contiment african, la biodiversitat atenguèt las illas mercé a las vias aerianas e maritimas.[2]

S'i encontra los espandiments de laurisilva, un tipe de bòsc rèsta de l'èra terciària que cobrís de zonas de Madèira, Açòres e Canàrias e son de traças d'aqueles qu'existissian en zona mediterranèa abans las Glaciacions. Lo talh dels bòscs per far de fusta e de tèrras cultivablas provoquèt una granda reculada de la vegetacion nativa, mermant la laurisilva a de reduchs pichons. Çò que tanben se passa pel Dracaena draco, present en Canàrias, Cap Verd e Marròc, e amb una bona partida de la biòta de las illas, que son en dangièr greu d'atudament.

 
Vista de Ponta Furada, dins l'isla de São Jorge, Açòres.

La flòra varia en funcion de l'altutud e de l'exposicion o non als vents umids alisis, venent del nord-èst. Atal, en Canàrias per exemple, se distinguisson d'estatges bioclimatios plan diferencats:

IllasModificar

 
CÒsta de Pitón Grande, illas Salvatjas.
 
Còsta nord de la illa de Madèira.
Nom Archipèla Estat Poblacion
(2009)
Superfícia
(km²)
Altitud maxim
(msnm)
Descubèrta
Alegranza Canàrias   Espanha 0 10,30 289
Boa Vista Cap Verd  Cap Verd 5398 620,00 387
Branco Cap Verd  Cap Verd 0 3,00 126
Brava Cap Verd  Cap Verd 6642 67,00 976 1462
Bugio Madèira  Portugal 0 3,00 411 1420
Chão Madèira  Portugal 0 1,00 104 1420
Corvo Açòres  Portugal 425 17,13 718 1452
Deserta Grande Madèira  Portugal 0 10,00 479 1420
Faial Açòres  Portugal 15476 173,00 1043 1451
Flores Açòres  Portugal 3907 143,00 914 1452
Fogo Cap Verd  Cap Verd 37861 476,00 2829 1460
Fuerteventura Canàrias   Espanha 103167 1659,74 812 1402
La Gomera Canàrias   Espanha 22769 369,76 1487
Graciosa Açòres  Portugal 5500 60,84 402 1450
La Graciosa Canàrias   Espanha 644 29,05 266
Grand Canària Canàrias   Espanha 838397 1560,10 1949 1341
El Hierro Canàrias   Espanha 10892 268,71 1501
Lanzarote Canàrias   Espanha 141938 845,94 670 1312
Lobos Canàrias   Espanha 0 4,58 127
Madèira Madèira  Portugal 245806 740,70 1862 1418
Maio Cap Verd  Cap Verd 7506 265,00 436 1460
Montanha Clara Canàrias   Espanha 0 2,70 256
La Palma Canàrias   Espanha 86996 708,32 2426
Pico Açòres  Portugal 15500 444,80 2351 1439
Pitón Grande Açòres
Illas Salvatjas
 Portugal 0 0.20 49 1438
Ilhéu de Fora Açòres
Illas Salvatjas
 Portugal 0 0.08 18 1438
Porto Santo Madèira  Portugal 4474 42,17 517 1418
Raso Cap Verd  Cap Verd 0 7,00 73
Roque del Este Canàrias   Espanha 0 0,06 84
Roque del Oeste Canàrias   Espanha 0 0,01 41
Sal Cap Verd  Cap Verd 17631 216,00 406 1460
Salvatja Granda Açòres
Illas Salvatjas
 Portugal 0 2.45 163 1438
Santa María Açòres  Portugal 5578 97,40 590 1427
Santa Luzia Cap Verd  Cap Verd 0 35,00 395 1462
Santiago Cap Verd  Cap Verd 266161 991,00 1394 1460
Santo Antão Cap Verd  Cap Verd 47484 779,00 1979 1462
São Jorge Açòres  Portugal 10500 237,59 1053 1439
São Miguel Açòres  Portugal 126000 746,00 1103 1427
São Nicolau Cap Verd  Cap Verd 13310 388,00 1340 1462
São Vicente Cap Verd  Cap Verd 74136 227,00 725 1462
Tenerife Canàrias   Espanha 899833 2034,38 3718
Terceira Açòres  Portugal 55833 402,20 1023 1439

Notas e referénciasModificar

  1. 1,0 et 1,1 (pt) Estatisticas de Portugal
  2. 2,0 2,1 et 2,2 (es)La Macaronesia (Consideraciones geológicas, biogeográficas y paleoecológicas) Francisco García-Talavera C.
  3. (es)Fernández-Palacios Jose María; Relictualismo en Islas oceánicas. El Caso de la Laurisilva Macaronésica in Scientia Biodiversitatis [PDF] ed: Raimundo Real y Ana Luz Márquez issn 978-84-692-5169-0
  4. (es)David Bramwell, 1997, Flòra de las islas canarias. Guía de bolsillo. ed: Editorial Rueda, Madrid, isbn 84-7207-102-2, p:3-17}}

Ligams extèrnesModificar