Illas Canàrias
Las Illas Canàrias (en castelhan: Islas Canarias) son un archipèla de sèt illas majoras, quatre illas menoras e dos illons volcanics de l'ocean Atlantic, situats al nòrd-oèst del continent african, pus precisament davant las còstas de Marròc e del Sahara Occidental. Se tròba entre los 27° 37' e 29° 23' de latitud Nòrd, e entre los 13° 20' e los 18° 16' de longitud Oèst. Administrativament, constituisson una comunautat autonòma d'Espanha amb lo nom de Canàrias. I a doas capitalas: Santa Cruz de Tenerife e Las Palmas de Gran Canaria.
| Comunidad Autónoma de Canarias | |
| |
.jpg) | |
_in_Spain.svg)  | |
| Devisa: (cap) | |
| Estat | Espanha |
|---|---|
| Capitala | Santa Cruz de Tenerife e Las Palmas de Gran Canaria |
| Estatut d'autonomia | 10 d'agost de 1982 |
| Sètis al Parlament | 15 congressistas 13 senators |
| President | Paulino Rivero Baute |
| Superfícia • Totala | 13en reng 7 447 km² (1,5 %) |
| Punt culminant | Teide  |
| Populacion • Totala • Densitat | 8en reng 2 025 951 ab. (2007) 272 ab./km² |
| Gentilici • castelhan • | canario, canaria |
| ISO 3166-2:ES | ES-CN |
Geografia Modificar
Las illas Canàrias son un archipèla situat dins l'Ocean Atlantic, al nòrd-Èst de la còsta d'Africa. L'archipèla forma l'ecoregion macaronesiana amb los Açòres, Cap Verd, l'archipèla de Madèira e las Illas Salvatjas. L'illa canària mai prèpa del continent se tròba a 108 km del nòrd-oèst de la còsta africana.
L'archipèla de las Canàrias es format per las sèt illas majoras:
- Tenerife (capitala Santa Cruz de Tenerife);
- Grand Canària (capitala Las Palmas de Gran Canaria);
- Lanzarote (capitala Arrecife);
- La Palma (capitala Santa Cruz de La Palma);
- La Gomera (capitala San Sebastián de La Gomera);
- El Hierro (capitala Valverde);
- Fuerteventura (capitala Puerto del Rosario)
Las quatre illas menoras:
- La Graciosa, la sola poblada (d'aperaquí 600 ab.)
- Lobos;
- Alegranza;
- Montaña Clara
e dos illons:
Cultura Modificar
La cultura canària se compausa de dos jaces entrebescats:
- Lo rèirefons guanche (berbèr) constituís la cultura d'origina de l'archipèla. Lo guanche (berbèr) se parla pas pus mas a laissat de traças dins l'espanhòl actual amb de noms pròpris, de tèrmes, de formulas e de noms emblematics. Lo guanche auriá coexistit amb l'espanhòl e auriá desparegut al sègle XVIII.
- L'aportacion coloniala europèa, a partir del sègle XIV, puèi la conquista per Castelha de 1402 a 1496, an generalizat l'usatge de la lenga espanhòla e de la religion catolica.