Los alisis o los vents alisis bufan d'un biais relativament constent l'estiu e mens en l'ivèrn. Circulan entre los tròpics, entre lo 30-35º de latitud cap a l'Eqüator. Se dirigisson dempuèi la nautas pressions subtropicalas, cap a las bassas pressions eqüatorialas. Lo movement de rotacion de la Tèrra desvia los Alisis cap a l'oèst e, per aquò, bufan del nòrd èst cap al sud oèst dins l'emisfèri nòrd e del sud èst cap el nòrd oèst dins l'emisfèri sud.

Vents d'oèst (flèchas blavas)
Vents alisis nòrd (flèchas jaunas)
Vents alisis sud (flèchas castanha)

Los periòdes ont los alisis bufavan amb mens intensitat constituissian un perilh del temps de la navigacion de vela pels vitges que se dirigissian cap al continent american, perque se formavan temps calmas de pauc de vent qu'empachavan d'avançar.

A l'Eqüator se produsís un massís d'aire calent ascendent, provòca una zòna de bassas pressions que va ocupar una autra massa d'aire que representa los alisis. Las massas d'aire calent pujan, venent fred progressivament e se dirigisson en sens contrari als Alisis, cap a las latitudas subtropicalas, d'ont venon aqueles. Los vents alisis forman part de la circulacion de Hadley que transpòrta la calor dempuèi las zònas equatorialas fins a aquelas subtropicalas remplaçant l'aire caud per un aire mas fred de las latitudas superioras. La rotacion terrèstre produsís aqueles vents en modificar los corrents miègjornals de transpòrt de calor.