Literatura provençala

Dins la literatura occitana, lo Comtat de Provença (sed dau poder politic e de l'Universitat de z-Ais) e l'airau de la lenga provençala an fargat una literatura pròpia sus mai d'un milier d'annadas e marcada per dòs renaissenças : una au sègle XVI ambé Loís Bellaud de la Bellaudièra e l'autra ambé Frederic Mistral (prèmi Nobel de Literatura) e lo Felibritge que reviscolèron tota la lenga d'òc lonh au delà de Provença.

Frederic Mistral

Trobairitz e trobadors modificar

 
Beatriz de Diá
 
Raimbaud de Vaqueiras

Provença fo un important fogau de trobadors e de trobairitz. Entre lei troubadors podèm mentaure : Albertet de Sisteron, Arnaut Bernart de Tarascon, Arnaut Plagues, Bertran dau Puget, Bertran de Lamanon, Bertran Folcon d'Avinhon, Blacasset, Blacàs, Bonifaci VI de Castelhana, Cadenet, Raimond-Bérenger IV, Duran Sartre de Paernas, Falconet, Folquet de Marselha, Granet, Guilhem de l'Olivier, Guillaume Ier, Guillem Rainol d'At, Gui de Cavalhon, Isnart d'Entrevenas, Jaufre Reforzat de Trets, Jordan de l'Isla de Venaissi, Tomier e Palazi, Paulet de Marselha, Pèire Bermon Ricas Nòvas, Pèire de Castelnòu, Pistoleta, Pons de Monlaur, Raimbaut de Vaqueiras, Rambaud d'Aurenja, Raimon d'Avinhon, Raimon d'Avinhon, Raimon Guilhèm, Raimon de las Salas, Raimon de Tors de Marsèlha, Ricau de Tarascon, Rostaing Berenguier, Rostanh de Merguas, Tomier e Palaizi, Uc de Forcauquier.

 
A chantar m'er de Beatritz de Diá

Modèl:Infobox Liste de fichiers De son costat lei trobairitz còmptan amb : Alamanda de Castelnau, Almucs de Castelnau, Garsende de Sabran, Guillelma de Rosers, Iseut de Capio, Beatritz de Diá, Tibors.

Podèm destaca d'aquestei dòs tièras tres nòms Beatritz de Diá, Raimbaud de Vaqueiras et Rambaud d'Aurenja.

La Comtessa de Diá es la decanas deis esrivanas dei legas modèrnas (es un pauc ainada Marie de France). Son escritura es feminina amb un ponch de vista e una votz feminina que planh de còups de l'atituda deis òmes.

Raimbaut de Vaqueiras, de son cotat, fo un poèta e un chivalier que coneguèt un vida aventurosa, participant ai Crosadas.

Coma toteis lei trobadors e trobaritz, Vaqueiras e Diá son de compositors majors de son epòca e ente lei que sei melodias son lei plus regularement interpretadas ; A chantar m'er per exèmple per la primièra, Kalenda maya (Calandas maia) per lo second.

Cronicas, leis e deliberacions modificar

 
Statuts et Coustumes du Pays de Provence, article en lenga d'òc
 
Cridas et Preconizations
 
Palais Comtau de zAis, sèd dei poder executiu e legislatiu

Fins a la Renaissença, leis actes, cronicas, anala e deliberacions èron en Provençau ò revirats en lengatge "vulgar" provençau après. A la mitat dau sègle XIX, Octave Teissier classifica leis archivas de Tolon. Aquò li donèt l'escasènça de computar un enòrme fond patrimoniau en occitan que li sorgís entre un fum de jòias lei Cridas et Preconizations annualas de la Villa e Cioutat de Thollon de Anno 1394, verse de litine in nostrum vulgare per D. Balthazarem Rodelhatum v. fur. doto. et accessorem dicte civitatis Tholoni in anno 1557 que fon reeditadas en 1863 e que constituuisson un corpus legislatius tolonenc ; s'i pòut liéger per exemple :

 
Plan Teissier en occitan "classique" de la ville de Toulon au début de la Renaissance

Item que alcuna personna lougada per exerci alcunas obras mecanicas apres que aura fach pacti et convention embe qualcung de li adiudar a sas obras, quel non aia a si loguar ni travailhar ni rompre sas premieras promessas et aultras conmencar sus pena de cinq solts.

Aqueste tèxte de 1557 sembla estacat an un occitan classic e centra, aquesta cara si fend e qu'un provençau plus modèrne sorgís ; Blanchet cita de requestas adressadas per lo Senhor de Soliès ais abitants mostrant un passatge mai evident dempuèi una koinè occitana vers un provençau plus modèrne e locau[1].

 
Histoire journalière, Honorat de Valbella : "En aquest present libre si comenson d'escrieure plusors causos dignos de memoria,..."[2]

Lo corpus legislatiu e quotidian tolonenc es tant ample, que Tessier relèva qu' un "faus", una cronica, es estada fargada : Las causas antiquas de l'antiqua cieutat de Tollon, qu'un ancian Cónsol pretendèt aver descobert en 1625, e que li autrejava tres cents ans d'existència. Aqueste manesrich mi sembla èstre estat composat per lo sotadich cónsol, nomat [Honoré] Aycard. I es dich que [...] Tolon fo fondada 1800 ans abans l'èra critiana, leis autrei subjectes i son tractat ambé la mema generosita ; Tolon fo avalida e repoblada vint còups [...]

[3][4]

Ces documents sont tellement abondants que c'est en occitan que Teissier pu reconstituer le plan urbain (noms des maisons, ensembles, îlots, rues, portes, locaux professionnels et religieux, titres et noms des propriétaires et habitants, bourgs) en réalisant le plan médiéval [5].

Dins lo genre de la cronicaen occitan, Onorat de Valbella, nos laissèt son Histoire Journalière, començada, segon èu, en 1503.

Nòtas modificar

  1. Le provençal pour les nuls, paginas 41-42
  2. En aquest present libre si comenson d'escrieure plusors causos dignos de memoria, lasquallos son avengudas en plusors regions et provinsos et en special en la cieutat de Marsilha, en laqual lo present tractat es extat comensat per mi Honorat de Valbella (1), cieutadan d'aquello et natiéu de La Cadiero, et per que jéu dit Valbella tot lo tenpus de ma vido ay pres plaser de legir extorios et cronicos de gests des passas, mi, suc pensat plusors veguados que ai nostres antecessors non nos aguessan layssat per escrich las quausos
  3. Las causas antiquas de l'antiqua cieutat de Tollon, qu'un ancien Consul prétendit avoir découvert en 1625, et auquel il attribuait trois cents ans d'existence. Ce manuscrit me paraît avoir été composé par le susdit consul, nommé [Honoré] Aycard. Il est dit que [...] Toulon fut fondée 1800 ans avant l'ère chrétienne, les autres sujets y sont traités avec la même générosité; Toulon fut détruite et repeuplée vingt fois [...]
  4. Teissier, Notices sur les archives communales, [1] pages 71 - 72.
  5. Plan disponible sus Gallica