En lingüistica, una koinè[1][2] designa una varietat idiomatica que se desvelopa en una lenga mutualament intelligibla amb sos dialèctes.[3] Lo tèrme koinè proven del grèc ancian κοινή que designava d'en primièr la «koïnê dialektos» una lenga veïculara de basa atica qu'èra parlat en Mediterranèa al sègle iv aC.[4][5][6]

Per metonomia modificar

Lo tèrme koinè designa una lenga servissent de lingua franca entre divèrsas lengas, quand s'agís vertadièrament d'una lenga acabada podent aver una literatura pròpria e non d'un saber constituit per sola tòca utilitària (coma per exemple lo francés dins lo mond diplomatic fins al sègle xx, o l'anglés dins lo mond dels afars a l'ora d'ara).

L'occitan: una koinè modificar

Pendent l'epòca medievala l'occitan literari èra una koinè, que seviguèt pels trobadors catalans e tanben franceses, italians e provençals per a compausar sos poèmes. Aquela varietat d'occitan, non èra l'occitan que se parlava pel pòble, mas una varietat bastida utilizada per la poèsia.

L'occitan a l'ora d'ara seriá encara dins un estat de koineizacion seguissent las tres estapas de Mesthrie:[7][8] mèscla e nivelament dels dialèctes e simplificacion.

Referéncias modificar

  1. Congrès permanent de la lenga occitana. Multidiccionari Occitan Dicod'Òc. Cèrca «Koinè».
  2. Academia Occitana-Consistòri del Gai SaberKoinè | Diccionari General de la Lenga Occitana. 
  3. Weinreich, Uriel. Languages in Contact. Findings and Problems. Mouton, 1968. DOI 10.1515/9783110802177. ISBN 9027926891. 
  4. Siegel, Jeff. Koines and koineization. 14, 1985, p. 357–378. DOI 10.1017/s0047404500011313. 
  5. Bubenik, Vit. Dialect contact and koineization: the case of Hellenistic Greek, 1993. DOI 10.1515/ijsl.1993.99.9. 
  6. Thomson. The Greek language. Cambridge: W. Heffer & Sons, 1960. 
  7. Mesthrie, R.. Koineization in the Bhojpuri-Hindi Diaspora - with special reference to South Africa, 1993. 
  8. "Koinés", in Mesthrie, R., Concise encyclopedia of sociolinguistics. Amsterdam: Elsevier, pp. 485–489