Koinè
En lingüistica, una koinè[1][2] designa una varietat idiomatica que se desvolopa en una lenga mutualament intelligibla amb sos dialèctes.[3] Lo tèrme koinè ven del grèc ancian κοινή que designava primièr la «koïnê dialektos» una lenga veïculara de basa atica qu'èra parlada en Mediterranèa al sègle iv aC.[4][5][6]
Per metonomia
modificarLo tèrme koinè designa una lenga servissent de lingua franca entre divèrsas lengas, quand s'agís vertadièrament d'una lenga acabada podent aver una literatura pròpria e non d'un saber constituït per sola tòca utilitària (coma per exemple lo francés dins lo mond diplomatic fins al sègle xx, o l'anglés dins lo mond dels afars a l'ora d'ara).
L'occitan: una koinè?
modificarPendent l'epòca medievala l'occitan literari èra una koinè, que serviguèt als trobadors occitans, catalans, franceses, e italians per compausar sos poèmas. Aquela varietat d'occitan, non èra l'occitan parlat pel pòble, mas una varietat bastida utilizada per la poèsia.
L'occitan a l'ora d'ara seriá encara dins un estat de koineïzacion seguissent las tres estapas de Mesthrie:[7][8] mèscla e nivelament dels dialèctes e simplificacion.
Referéncias
modificar- ↑ «Koinè» (en francés). Multidiccionari Occitan Dicodòc. Congrès permanent de la lenga occitana.
- ↑ Academia Occitana-Consistòri del Gai Saber. Koinè | Diccionari General de la Lenga Occitana.
- ↑ Weinreich, Uriel (1968). Languages in Contact. Findings and Problems. Mouton. DOI 10.1515/9783110802177. ISBN 9027926891.
- ↑ Siegel, Jeff (1985). Koines and koineization. 14, p. 357–378. DOI 10.1017/s0047404500011313.
- ↑ Bubenik, Vit (1993). Dialect contact and koineization: the case of Hellenistic Greek. DOI 10.1515/ijsl.1993.99.9.
- ↑ Thomson (1960). The Greek language. Cambridge: W. Heffer & Sons.
- ↑ Mesthrie, R. (1993). Koineization in the Bhojpuri-Hindi Diaspora - with special reference to South Africa.
- ↑ "Koinés", in Mesthrie, R., Concise encyclopedia of sociolinguistics. Amsterdam: Elsevier, pp. 485–489