En agricultura e agronomia, la laurada es una tecnica (o mena culturala) de trabalh del sòl, o mai precisament de la sisa lauradissa d'un camp cultivat. Mai sovent realizada amb un araire, consistís a dobrir la tèrra a una cèrta prigondor, a la capvirar, abans de semenar o de plantar. La laurada mai sovent s’estaliva en agricultura de conservacion.

Laurada tradicionala amb un caval de tira comtés, dins lo vinhal de Borgonha.
Laurada modèrna amb tractor agricòla e cover crop.

Per extension, la « laurada » designa lo camp laurat (per oposicion a la partida non laurada, lo « garach »).

Ara, los agriculteurs lauran amb d’araires de metal tractats per un tractor o portats mejan l'atelatge de tres punts. Los mai populars son reversibles que prenon mens de temps e compactan mens lo sol.

Dempuèi pauc, es experimentada una laurada fòrça prigonda que los arbres sembla fòrça plan butar, e tanben d’experiéncias agricòlas (cultura sus sol capvirat en rizièra per exemple).

Quitament s’a fòrça avantatges sus la productivitat de cort tèrme, la laurada presenta d’impactes greus sul mitan de long tèrme.

Istòria de la laurada modificar

 
Aquesta gravadura rupèstre del Valcamonica se pòt interpretar coma una scèna de laurada comportant dos bovids atelats a un araire.
 
Laurada amb araire, Egipte antica jol règne de Faraon Ramsès II, sègle XIII AbC., tomba TT1 de la val dels nòbles.

Se, pels periòdes neolitics, lo material de trissatge, las lamas de peirards portant lo « lustrat de las sègas » e tanben la preséncia de cerealas cultivadas testimònian de la pratica de l'agricultura e benlèu de l'utilizacion de la tecnica de laurada, las primièras representacions en relacion dirècta amb aquesta tecnica apareisson a l'edat del Bronze (gravaduras del mont Bégo e del Valcamonica).

Los arqueològs pòdon veire dins las tombas de la val dels Reis e de la val dels nòbles de quadres de laurada, de semenalhas, de sèga.

Plina menciona l'utilizacion d’araires d’una ala e d'autres dotats d'un cotèl, permetent de laurar de tèrras mai grassas. En plena Edat Mejana, la laurada demora mediòcra: l’araire es conegut dins l'Euròpa occidentala del sègle IX mas i es fòrça rare, l'esplech principal essent l'araire, mas i a tanben encore l’aissada o la marra. La productivitat aumenta sensiblament a partir del sègle XI que se desvolopa l’araire pesuc amb ala o aurelha.

Avantatges modificar

La laurada presenta d’avantatges de cort tèrme.

Avantatges estructurals modificar

Amb son trabalh del sol, escafa las marcas de pneus e los rodals causats per las pesugas maquinas de culhidas. Mai, facilita la semenada per un semenaire mens pesuc. Mas son principal avantatge es de tornar pojar los colloíds argiloumics e los sals minerals enterrats per l'infiltracion de l'aiga, çò que melhora l’estructura del sol, sa permeabilitat, e empacha l'agotament de las fonts mineralas del sol. D’un biais, accelèra l’òbra dels vèrmes de tèrra qu’eles realizan un quart de la laurada[1].

En climat continental (temperat freg), a una prigondor passant pas 20 centimètres, la laurada aira lo sol. Mescla los rèstes de cultura, los fems solids, la calç e los engrais minerals amb la tèrra tot i introdusent d'oxigèn. Aquò fach, reduisís las pèrdas d'azòt per volatilizacion, accelèra la mineralizacion e aumenta l'azòt disponible de cort tèrme per la descomposicion de la matèria organica.

Avantatges biologics modificar

La laurada contraròtle diferentas malas erbas vivaça e remanda las autras malas erbas a la prima al mèsme temps que la cultura. Tanben trenca lo cicle de las malautiás e contraròtle d’enemics de las culturas (limacs, tipuls, moscas de las semenadas, noctuelas, piralas, vèrms gris). Fau aumentar lo nombre de vèrms de tèrra.

Inconvenients modificar

 
Laurada. Angletèrra. Segonda Guèrra mondiala

La laurada presenta d’inconvenients greus inconvenients, que se revèlon subretot dins la longa durada.

Desavantatges estructurals modificar

Quitament se la laurada escafa en aparéncia las traças fachas per las maquinas agricòlas, forma una sòla de laurada, es a dire una sisa compacta de sol. La laurada dels sols umids, subretot, provòca una compactatge acreissent qu’empacha la percolacion de l'aiga e fa lo mitan anoxic. L'aprigondiment de las lauradas aguèt coma consequéncia l’espandiment dels complèxes argiloumics sus una espessor mai importanta de sol. Las lauradas prigondas compensan pas la pèrda d’estructura de la sisa arabla, çò qu’expausa lo sol e l'erosion (que pòt èsser fòrça importanta suls sols fragils coma los sols limonoses desvelopats sus Lœss). Aquò provòca una diminucion importanta de la qualitat e la quantitat de la matèria organica en superfícia.

Amb los metòdes actuals de lauradas, de sols, sensibles a l'erosion, s’erodan d’un millimètre par an. E, per tornar constituir aquesta minuscula espessor, pren detz annadas[2].

Desavantatges biologics modificar

 
Laurada del ris. Musèu valencian d'Etnologia

A causa de la pèrda de matèria organica, de la formacion de mitan anoxics e de l’estrès provocat, la laurada damatja la biodiversitat dels organismes del sol, qu’entretenon sa qualitat e son aeracion[3]. L’aclapament dels rèstes vegetals e aponds organics favorizan lor descomposicion anaerobia (dins lo cas de laurada prigonda), çò que damatja las mycotas utilas (aqiestas son totas aerobias), favoriza l'acidificacion del sol, e las nematodas (que pòdon parasitar las raiças) e de bacterias anaerobias (que mineralizan tròp rapidament la matèria organica), çò que se traduch per una pèrda de nitrats (fòrça solubles dins l'aiga) e demanda un carestiós apond d'engrais (al risc de polluir lo jaç freatic).

La laurada tòca de biais negatiu las populacions de vèrm de tèrra que son atencha dirèctament via de domatges mecanics, una exposicion als predators e un fenomèn de dessiccacion a causa del capvirament dels sol, mas los impactes sont plan variables[4]: los vèrms de tèrra anecics son los mai tocats a causa de lor talha granda e de la destruccion de lors galariás verticalas. Los vèrms endogats pòdon al contrari èsser favorizats per l'aclapament de la matèria organica[5]. La diminucion de la biomassa de vèrms de tèrra, associada a la disparicion del mulch (palhat) en superfícia del sol, modifica lèu las caracteristicas de la sisa de superfícia del sol (la sisa arabla) que ven omogena.

La macrofauna aparéis sempre mai tocada per la laurada que los organismes de talha pichona per que las diferéncia entre laurada e non laurada son globalament fèbles.

Alternativas modificar

La laurada, per las rasons ja citadas, tanben per reduire lo temps de trabalh e reduire la consomacion de carburants, es sempre mai estalivada, subretot suls sols fragils, secs, o expausats als climats tropicals, per sas consequéncias sus la degradacion dels sols. Pasmens, las culturas sens laurada son tecnicament mai exigentas, delicatas e complèxas. Una de las alternativas a la laurada es l'agricultura de conservacion.

Aquesta realiza de semenadas dirèctas sota cobèrt, l'alternativa mai radicala e mai eficaça a la laurada. Las TCS (tecnicas culturalas simplificadas) e TSL (Trabalh del sol sens laurada) permeton d’estalivar la laurada, subretot dins una fasa de transicion cap a la semenada dirècta sota cobèrt. Cal notar que tot trabalh prigond del sol que mescla (e ascla pas) los diferents orizonts del sol provòca los mèsmes efièchs damatjables que la laurada.

Aquestas tecnicas pòdon èsser adaptadas a fòrça tipes de sol. Suls sols damatjat, los rendiments pòdon sovent dobler e permetre una resisténcia a la secada e una resiliéncia ecologica fòrça melhoradas[6] e son sempre fòrça melhoradas.

Una autra concepcion de las lauradas, amb d’espleches novèls, mai leugièrs e mens destructors del sol, se realiza sovent amb la traccion animala.

Aspèctes teorics modificar

 
Esquèma

1. Garach (tèrra non laurada)
2. Listra al destacar
3. Listras capviradas
4. Talh vertical
5. Talh orizontal
6. Muralha
7. Fons de rega
8. Rega

Jos l'efièch de l'avançament, las pèças trabalhantas de l’arraire realizan dos talhs, un vertical realizada pel costel e un orizontal realizat per la relha. La listra de tèrra atal desligada, dicha benda de laurada, de section parallelepipedica, es menada sus l’ala, que l’auça e la capvira dins la rega creada pendent lo passatge precedent. Aqueste capvirament provòca una fragmentacion de la listra de laurada en turras.

L'operacion crea un selhon forma d'una rega dobèrta e d'una listra de laurada capvirada. La rega es delimitada per una paret verticala, la muralha, e un fons de rega orizontala, que resultan de talhs realizats. Lo costat opausat, marcat per una crèsta de laurada mai o mens irregulara, es delimitat per la listra qu’acaba d’èsser capvirada. Aqueste selhon serà colomat pel capvirament d'una autra listra pendnet lo passatge seguent. Lo primièr selhon, nomenat enraga, daissa una listra capvirada sul sol non laurat, formant un relèu. La darrièr selhon traçat demorarà dobèrt en talvèra que serà aplanit per de menas culturalas superficialas.

Lo rapòrt entre la largor de la listra (escart entre doas muralhas successivas) e la prigondor de la rega (nautor de la muralha) varia en general de 1 (laurada prigonda) a 1,6 (laurada superficiala). Per de lauradas de prigondor mejana, fins a 30 cm, aqueste rapòrt es mai soven egal a 1,4. Dins aqueste cas, la listra es capvirada per una rotacion d'unes 135° e s’alonga a 45° su la listra capvirada pendent lo passatge precedent.

Lo gra d'embrenicament de la listra de laurada depend d’unes factors, que los mai determinants son:

  • lo rapòrt largor-profondor: las listras proporcionalament mai largas son somesas a de mai fòrtas sollicitacions mecanicas a causa de l'aument de l'angle de capvirament;
  • la forma de l’ala o de l’aurelha: una ala elicoïdala acompanha la listra de laurada dins son movement de capvirament alara qu'una ala cilindrica provòca una virada mai brutala e donc una fragmentacion mai fòrta;
  • la velocitat d'aviadament: las sollicitacions aumentan amb la velocitat;
  • la textura del sol: determina sa coesion, aquesta es mai fèbla pels sols arenencs e mai fòrta pels sols argiloses. Dins lo cas limita d'un terren arenenc, d’estructura incoerenta, la laurada farà pas qu'un simple trabalh de mescla sens capvirament. Dins los sols sens argila, lo gra d'embrenicament depend de l'umiditat.
  • Estat plastic dels sols colloïdals (ligat a l'umiditat): un sol sec, de coesion fòrta, subís un fèble taus d'embrenicament e se forma de turras mai grandas. Al delà d'un cèrt taus d'umiditat, la listra de laurada tend a se motlar per l’ala sens se desagregar. A un nivèl d'umiditat intermediari, s’obten un cèrt gra d'embrenicament.

Tipes de laurada modificar

 
Metòdes de laurada en plan
1. Laurada de taula en apevant
2. Laurada de taula en tornada d’ascla
3. Laurada a plan

Segon son debanament en plan e lo tipe d’araire utilizat, la laurada pòt se far de dos biais:

  • la laurada a plan, las listras de tèrra essent sempre remandadas del mèsme costat. Demanda l'usatge d'un araire reversible de biais a poder capvirar lo sens de l’escampament entre l'anar e venir.
  • la laurada en taulas o repicadas. Es lo sol realisable amb un araire non reversible. Se pòt far:
    • en retorn d’ascla, las bendas essent remandadas cap a l'exterior de la taula (daissant al centre de la taula una « desrega »),
    • en apevant, las bendas essent remandadas cap a l'axe de la taula (daissant al centre de la taula un acostament).

Se pòt destriar segon la prigondor del trabalh:

  • las lauradas leugièras, de 10 a 15 cm, realizadas per tornada de lauradas a la prima,
  • las lauradas mejanas, de 15 a 30 cm, las mai espandidas, pe exemple per la cultura de las cerealas,
  • las lauradas prigondas, de 30 a 40 cm, per de culturas d’enrasigament prigond (blet, luzèrnas, etc.),
  • al delà de 40 cm, de lauradas de desfonzar, son realizadas per permetre la mesa en cultura de tèrra novèlas o per preparar la plantacion de vergièrs.

Se pòt destriar, secon l'inclinason de las listras de tèrra obtengudas:

  • laurada quilhada,
  • laurada remandada,
  • laurada plana.

Condicions de realzacion de la laurada modificar

La laurada realizada depend subretot de doas serias de factors: lo tipe de sol e son estat, subretot son gra d'umiditat d'un costat, los reglatges del material d'un autre.

Una bona laurada, permetent una bona fragmentacion del sol, deu èsser realizada dins de condicions d'umiditat optimalas variablas segon sas caracteristicas. Una laurada realizada sus un sol tròp sec aurà pas de bon efièchs.

En condicions tròp umidas, lo pes del tractor qu’un tren de ròda rola mai sovent en fons de rega cacha la tèrra e pòt provocar la formacion d'una « sòla de laurada », que crea un obstacle al desvelopament de las raiças.

Lo garach modificar

Praticat periodicament dins la practica de la rotacion de las culturas, lo garach permetava als sols laurats de tornar constituir una sisa umica mai rica e un sol mai resiliant als riscs climatics e a la laurada. Aquestas practicas foguèron pauc a pauc abandonadas a partir del sègle XVII amb l'introduccion de las leguminosas de pastura (lusèrnas, treules) que permetavan de revicolar aviadament la fertilitat dels sols (rotacion de Norfolk).

L'arribada dels engrais quimics àde prètz bas e las novèlas constrenchas economicas (investiment dins lo material, pression sul fonzièr, demanda agricòla, politica del prètz garantit) menèron a favorizar la produccion unica de quina cultura que siá plan provesidas en ajuda europmèa (cerealas de palha, milhs, virasolelhs) au détriment du bon sens agronomique. L'Union europèa aviá dins l’encastre de la premièra PAC impausèt un taus minim de garach. Aquesta decision aviá pas cap d’interés agronomic e foguèt unicament motivat per la volontat de frenar la produccion cerealièra, en excedent a l'epòca. Los garachs de la PAC essent pas viradissas: las malas tèrras demoravan en èrm de contunh. Dempuèo la crisi del marcat alimentari l'UE a abandonèt aquesta constrencha.

Lo garach es uèi una tecnica passada de mòde, l'utilizacion de cobèrt melhorant e de tecnicas d'agricultura de conservacion permet de produire de biais regular e rendable sens prene lo potencial agronomic dels sols.

Nòtas e referéncias modificar

  1. (en) A.D. Rovira, E.L. Greacen, « The effect of aggregate disruption on the activity of micro-organisms in the soil », Australian Journal of Agricultural Research, 8, 1957, p. 659-673
  2. David Montgomery, Université de Washington (Seattle), étude parue dans GSA Today, une revue de la Geological Society of America
  3. Jean-François Ponge, 2000. Biodiversité et biomasse de la faune du sol sous climat tempéré. Comptes-Rendus de l'Académie d'Agriculture de France 86(8): 129-135 Modèl:Lien brisé
  4. (en) K. Y. Chan, « An overview of some tillage impacts on earthworm population abundance and diversity - implications for functionning in soils », Soil Tillage Res., 57, 2001, p. 179-191
  5. (en) E. Wyss et M. Glasstetter, « Tillage treatments and earthworm distribution in a Swiss experimental corn field », Soil Biol. Biochem, 24, 1992, p. 1635-1639
  6. ex : expérience suivie en 1999-2000 par le CIRAD au Maroc de semis direct, avec Lucien Séguy (Cirad), C. Bourguignon (LAMS) et JC. Quillet (agriculteur)

Vejatz tanben modificar

Articles connèxes modificar

Ligams extèrnes modificar

Vidèos:

Tèxtes::