Acadèmia Valenciana de la Lenga

L'Acadèmia Valenciana de la Lenga (en valencian Acadèmia Valenciana de la Llengua; sigla AVL) es una institucion cargada de las normativas lingüisticas de l'idiòma valencian. Foguèt creada per la lei de la Generalitat Valenciana 7/1998, del 16 de setembre de 1998, per la promocion del valencian.

Acadèmia Valenciana de la Lenga
Informacions generalas
Sigla	AVL
País	Espanha Valéncia
Tipe	institucion lingüistica
Depend de	Generalitat Valenciana
Organizacion
Presidenta	Verònica Canto Doménech
Vicepresident	Joan Rafael Ramos Alfajarín
Secretari	Immaculada Cerdà Sanchis
Composicion	20 academicos
Budgèt	€ 2 934 510 (2015)
Sèti	Monestir de Sant Miquel dels Reis, Valéncia
Lenga de trabalh	valencian
Istòria
Fondacion	16 setembre 1998
«sit web».

Aguesta institucion a era foncion de determinar e elaborar, en lo sòn cas, la norma lingüistica del valencian, atau coma vetlar pel valencian partint de la tradicion lexicografica, literària, e la realitat lingüistica genuïna valenciana, atau coma la normativizacion consolidada, a partir de las nometadas Nòrmas de Castellon.

L'AVL es una Institucion de la Generalitat Valenciana, de caractèr public, adscrita a la Presidència de la Generalitat, que gaudís de personalitat juridica pròpria e exercís las suas foncions d'autonomia organica, foncional e pressupostària entà garantir la sua objectivitat e independència.

Era sedença dera AVL ei plaçada en antic monastèri de Sant Miquel dels Reis, als environs de Valéncia, ont i a tanben la Bibliotèca Valenciana.

Nòrma constituenta e de competéncies

Los principis e critèris que an d'inspirar l'accion de l'Acadèmia son los que se desprenen del dictamen aprovat pel Conselh Valencian de Cultura lo 13 de juliòl de 1998 e que figura en lo preambul de la Lei 7/1998.

Las decisions de l'AVL, en l'exercici de las foncions que li corresponen, auràn d'ésser observadas per totas las Institucions de la Generalitat, pels Poders Publics, per la resta d'Administracions Publicas, lo sistèma educatiu, e los mediàs de comunicacion, las entitats, los organismes e entrepresas, de titolaritat publica o que comptan damb finançament public.

L'AVL aurà la sua sedença dins la vila de Valéncia, sens escartar que puga aver d'altras sendences territorials o celebrar sessions en quinsevolha comuna del País Valencian.

Es competéncies dera AVL son :

• Determinar la norma oficial del valencian en tots los seus aspèctes
• Fixar, a prepaus de la Generalitat, las formas lingüísticament corrèctas de la toponimia e l'onomastica oficial del País Valencian, per la sua aprovacion oficial
• Eméter e difóner informes o dictàmens e realizar los estudis sus la norma e l'onomastica oficial valenciana, siga dejà per iniciativa pròpria o a peticion de las Institucions Publicas del País Valencian.
• Vetlar per l'usatge normal del valencian e deféner la sua denominacion e entitat
• Informar sus l'adequacion a la norma lingüística de l'AVL dels tèxti produsits per las Institucions Publicas o que requesiguen l'aprovacion oficial, atau coma era produccion audiovisuala del País Valencian
• Elaborar e elevar al Conselh de la Generalitat e a las Corts Valencianas una Memòria Annual que, a mais d'expausar las suas activitats durant l'exercici, s'i recuelhen las observacions e conselhs avienti entar usatge normal del valencian en quinsevolha de las suas manifestacions
• Aquelas que, dins del domeni de las suas competéncias, li encarregan lo President de la Generalitat, las Corts Valencianas o lo Govèrn Valencian.

L'AVL es formada per vint-e-un academics qu'an de complir es següentes condicions:

• Aver la condicion politica de valencian
• Auer un coneishement lingüistic notable deth catalan de Valéncia damb una acreditada competéncia scientifica e academica. S'ei possible cau que se tracte de destacadas personalitats de las letres o de l'ensenhament en matèria lingüistica o que possedisquiguen una produccion reconeguda en lo camp del valencian o la cultura valenciana.

Dels primers vint-e-un academics, coma minim doas tresenas partides seràn saberudi en valencian damb una acreditada competéncia scientifica e academica, segontes critèris d'avaluacion objectiva, e la rèsta seràn de distinguides personalitats de las letras o de l'ensenhament damb una competéncia lingüistica o una produccion reconeguda en lo camp del valencian.

Passadi quinze ans dera eleccion per prumèr viatge dels membres de l'Acadèmia, l'AVL procedirà per lo renovament d'un tèrç dels academics. Seran determinadi los sèt academics a substitusir eth sistèma d'insaculacion.

Als cinc ans del renovament precenden òm procedirà, de la madeisha faiçon, al renovament d'un autre tèrç dels elegits iniciaument o los sòns substitusenti. Lo tèrç restant se renovarà cinc ans après lo segon renovament pel madeish procediment.

Cada cinc ans, e pel madeish sistèma, òm procedirà al renovament d'un tèrç dels academics qu'agen dejà complit lo periòde de quinze ans.

Los organs de Govèrn de l'AVL son:

1. Organs collegiats:
   1. Lo Plen de l'AVL
   2. Lo Conselh de Govèrn
2. Organs unipersonals:
   1. La presidència de l'AVL.

En çò que tanh ath valencian e a la sua natura, l'AVL proclama que lo valencian, lengua istoric e pròpria de la Comunitat Valenciana, hè partida del sistèma lingüistic que los correspondents Estatuts d'autonomia dels territòris ispanics de l'antiga Corona d'Aragon reconeishen coma lengua pròpria. Damb aqueth circumlòqui òm reconeish era junhuda dera lengua catalana : qu'ei parlada en Catalonha, en País Valencian e enes Illas Balearas.

Acòrds e resolucions mais importants

Inicialament, per a partir d'una basa enquia que l'acadèmia redactèsse gramaticas, diccionaris e d'altras normas, lo referent normatiu oficial del valencian siguec aprovat en los acòrds plenaris del 25 de març e del 20 de mai de 2002. Cossent damb aqueri pactes, lo referent normatiu oficial del valencian es, en toti es encastres, er ensemble de critèris ortografics, gramaticals e lexics utilizadi en los tèxtes e documents oficials de la Conselheria de la Generalitat Valenciana, institucion responsable de l'aplicacion e desplegament de la Lei d'Usatge e Ensenhament del Valencian des de l'aprovacion d'aquelha lei (1983) enquia ath 25 de març de 2002. Ei a díder, que se hè indirèctament oficial la norma establida per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), e, donques, la de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

Mais tard, sus lo nom de la lengua, l'AVL a declarat en decembre de 2003 que la denominacion de valencian es tradicional, istorica, legal, estatutària e, donc, la mais escadenta en quadre institucional. A mais, aguesta denominacion non ei pas incompatible ne pòt dintrar en contradiccion damb autras denominacions tanben tradicionalas, istòricas e legalas, que recep la lenga pròpria dels valencians. Lo nom de la lengua e la sua natura pòt ésser objècte de polemicas inutilas ni de cap classa d'instrumentalizacion culturala, sociala ni politica, ja qu'aiçò contribuís sonque a fomentar desjunhuda entre los locutors, a dificultar la promocion de lo sòn usatge e a obstaculizar la sua normalitat plena. La diversitat onomastica del valencian non pòt servir de basa a iniciativas que projèctan una image fragmentada del sistèma lingüistic que los valencians compartissen damb autri territòris. Las iniciativas qu'adòpten los podèrs publics per difóner lo valencian fòra de lo sòn domeni lingüistic an tota la reconeishença de l'AVL. A tot cas, aquelas an de garantisar la difusion de la peculiaritat lingüistica valenciana e s'an d'ajustar a critèris conceptuals e onomastics de caractèr integrador.

A la fin de 2004 e ara debuta de 2005 esclatèt una importanta polemica mediatica per l'ingeréncia del govèrn valencian en un plen de decembre de 2004 en çò que se volie aprovar un dictàmen sus lo nom e l'entitat de la lengua, en lo que se ratificava damb mais esclaridament era junhuda de la lengua e se propausava la denominacion valencià/català per a fòra de las frontièras del País Valencian. Aqueth dictàmen, qu'aviá lo supòrt de granda partida dels estudiosi, mas pas tots, sigueren retiradi. Finalament, lo 9 de febrièr de 2005, l'acadèmia rehec lo dictàmen [1] sense la proposicion sus lo nom de la lengua, en tot reïterar l'unitat de la lengua que parteja damb Catalonha, las Illas Baleares e d'autri territòris, en to considerat-la una lhenga pluricentrica, en la que l'AVL es una entitat normatiua al madeish nivèl qu'autras de la madeisha lengua, coma l'IEC o la Universitat de las Illas Baleares. Aqueth darrièr dictàmen s'aprovèc per unanimitat.

L'Acadèmia Valenciana de la Lengua, mejançant la publicacion en 2006 de la Gramàtica Normativa Valenciana e lo Diccionari Ortogràfic e de Prononciacion del Valencian, a complit dos dels principals objectius fixats en la sua Lei de creacion. A despient de que manten la codificacion procedenta de l'evolucion de las Nòrmas de Castellon e non a acceptat cap de las variantas ortograficas de las Nòrmas del Puig, mès òc a acceptat qualqu'uns dels usatges gramaticals e lexics mais significatius, donant autantplan preferéncia a qualqu'uns d'eles (coma l'usatge de este, eixe front a aquest, aqueix; dos tant per lo masculin coma per lo femenin; mentres front a mentre; o mitat front a meitat). Autantplan s'an acceptat las formas bellea, pobrea, riquea, eca. (ja existentas en la lenga classica, mas non acceptadas enquia ara per la norma oficiala) amassa damb bellesa, pobresa, riquesa; o l'usatge de la variacion masculina-femenin en lo sufixe -iste/-ista, atau coma una granda quantitat de vocabulari non acceptat en diccionaris normatius precedenti.

Ligams extèrnes

• (ca)(es)(en) Plana web de l'Acadèmia Valenciana de la Lenga