Iridi
Rh ↑ Ir ↓ Mt |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Generalitats | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Nom, Simbòl, Numèro | iridi, Ir, 77 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Tièra quimica | metals de transicion | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Grop, Periòde, Blòc | 9, 6, d | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aparéncia | blanc argentat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Massa atomica | 192.217(3) g/mol | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Configuracion electronica | [Xe] 4f14 5d7 6s2 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Electrons per nivèl energetic | 2, 8, 18, 32, 15, 2 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Proprietats fisicas | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fasa | solid | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Densitat (temperatura ambienta) | 22.65 g/cm³ | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Densitat liquida al punt de fusion | 19 g/cm³ | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Punt de fusion | 2719 K (2446 °C, 4435 °F) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Punt d'ebullicion | 4701 K (4428 °C, 8002 °F) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Calor de fusion | 41.12 kJ/mol | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Calor de vaporizacion | 231.8 kJ/mol | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Capacitat calorifica | (25 °C) 25.10 J/(mol·K) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Proprietats atomicas | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estructura cristallina | cubica de fàcia centrada | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estat d'oxidacion | 2, 3, 4, 6 (oxid leugièrament basic) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Electronegativitat | 2.20 (Escala de Pauling) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Rai atomic | 135 pm | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Rai atomic calculat | 180 pm | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Rai covalent | 137 pm | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Informacions divèrsas | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Magnetisme | pas de donada | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Resistivitat electrica | (20 °C) 47.1 nΩ·m | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Conductivitat termica | (300 K) 147 W/(m·K) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Dilatacion termica | (25 °C) 6.4 µm/(m·K) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Velocitat del son | (20 °C) 4825 m/s | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Modul de Young | 528 GPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Shear modulus | 210 GPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Modul de Bulk | 320 GPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Coeficient de Poisson | 0.26 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Duretat de Mohs | 6.5 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Vickers hardness | 1760 MPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Duretat de Brinell | 1670 MPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Numèro CAS | 7439-88-5 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Isotòps pus estables | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
L'iridi es un element quimic de simbòl Ir e de numèro atomic 77 situat dins lo grop 9 de la taula periodica dels elements. Es un metal de transicion blanc argentat, de la familha del platin, dur, fragil e pesuc. Es pas gaire abondós e se tròba naturalament dins de barrejas fachas amb de platin e d'òsmi. Es l'element mai resistent a la corrosion, çò que fa qu'es emplegat per elaborar d'aliatges que presenten una resisténcia elevada e que pòscan suportar de temperaturas nautas. Es tanben utilizat dins los contactes electrics, los aparèls que devon foncionar amb de temperaturas elevadas, e mai coma agent enduridor del platin.
Ocurréncia naturala
modificar
De natura siderofila, es fòrça escàs, veire sovent gaireben absent de la superfícia terrèstra amb un clarke de l'òrdre de 0,001 g/t o 0,001 ppm dins la crosta terrèstra mas pas dels meteorits metallics, tipe meteorit de fèrre e la preséncia d'iridi al limit dels jaces geologics Cretacèu-Terciari es un element essencial apiejant la teoria d'un impacte meteoritic (benlèu lo del cratèr de Chicxulub) a l'origina de l'extincion del Cretacèu, e dels dinosaures.
Lo limit K-T, marcant la frontièra temporala entre las èras del secondari (periòd del Cretacèu) Cretacèu e del Terciari (periòd del Paleogèn) Terciari, foguèt identificada per un fin estrat d'argila rica en iridi. Segon nombroses scientifics, coma los americans Luis Alvarez e son paire Walter que son a l'origina de la teoria de l'extincion dels dinosaures provocada per una collision entre la Tèrra e un asteroïde gigant, aquel iridi a una origina extraterrèstra, portat per un asteroïde o una comèta qu'auriá trucat la Tèrra près de çò qu'es ara la peninsula de Yucatan, en Mexic. Segon d’autres, tal que Dewey M. McLean del Virginia Polytechnic Institute, aquel iridi ten una origina volcanica. D'efièch lo nuclèu terrèstre ne's ric, e lo Piton de la Fournaise de La Reünion per exemple ne'n relarga encara uèi.
Es recuperat comercialament coma un sosproduch de las minas de niquèl.