Guipuscoa

província espanhòla del País Basc

Guipuscoa[2] (oficiaument en basco: Gipuzkoa;[3] en espanhòu: Guipúzcoa;[4] en francés: Guipuscoa) qu'ei un parçan deu Bascoat. La capitau qu'ei Sent Sebastian (en basco: Donostia; en espanhòu: San Sebastián).

Infotaula d'entitat administrativaGuipuscoa
Gipuzkoa (eu) Modifica el valor a Wikidata
lang=oc
Modifica el valor a Wikidata
Nom oficiauGipuzkoa ((eu)) Modifica el valor a Wikidata
Administracion
EstatEspanha
Comunautat autonòmaComunautat Autonòma Basca Modifica el valor a Wikidata
CapitauSent Sebastian Modifica el valor a Wikidata
Politica
 • Deputat General Modifica el valor a WikidataEider Mendoza Larrañaga (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Modifica el valor a Wikidata
Carte
Coordenadas43° 10′ N, 2° 10′ O
Superfícia1 980 km² Modifica el valor a Wikidata
Punt culminantAketegi (1 551 m) Modifica el valor a Wikidata
Hus orariUTC+01:00 Modifica el valor a Wikidata
Demografia
 • Totala726 033[1] Modifica el valor a Wikidata ab. (2021 Modifica el valor a Wikidata)
 • Densitat366,68 ab./km²
Gentiliciguipuscoan, -a[2]
Autas informacions
Còdi postau20 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2ES-SS Modifica el valor a Wikidata

Sit webgipuzkoa.eus Modifica el valor a Wikidata
Rèleu de l'escut de Guipuscoa dens la Catedrau de l'Immaculada Concepcion de Vitòria

Confronta un nòrd lo golf de Gasconha, a l'oèst Biscaia, au sud Alaba, a l'èst Navarra e Labord (situat dens lo departement deus Pirenèus Atlantics).

Los limits de Gasconha au Bascoat Sobiran (Guipuscoa, Navarra Sobirana).

Lo levant deu territòri qu'ei istoricament ligat au reiaume de Vasconia, puish au ducat de Gasconha.[5],[6]

Que forma administrativament una província deu País Basco de l'Estat Espanhòu, e tanben un territòri de caractèr «istoric».

Ua part important de la populacion de la còsta orientau (Hont Arràbia, Sent Sebastian, Los Passatges) que parlava l'occitan gascon enqüera a la fin deu sègle xix e au començament deu sègle xx.

Eraudica

modificar
 
Blasonament: «En un camp d'aur, tres arbes de sinòple (verd), plaçats en hèish sus ondas d'aiga d'argent e azur (blu). Sostienen l'escut dus sauvatges, sus pès, au naturau, vestits dab un liròt d'argent. Devath la punta de l'escut apareish escrita en ua cinta d'argent la legenda "fidelissima bardulia nunquam superata" ("Bardulia la mei fidèu, jamei conquistada"), escrita en letras de sable (nèguer).»

Nòtas e referéncias

modificar
  1. URL de la referéncia: https://www.ine.es/jaxi/Datos.htm?path=/t20/e245/p08/l0/&file=03002.px. Ostal d'edicion: Institut Nacional d'Estatistica d'Espanha.
  2. 2,0 et 2,1  Preconizacions del Conselh de la Lenga Occitana. clo-occitan.com, p. 125. 
  3. Euskaltzaindia. «Gipuzkoa» (en eu, es, fr, en). [Consulta: 21 de decembre de 2023]
  4. Toponim en espanhòu segon la «Real Academia Española». Ortografía de la lengua española. Madrid: Espasa, 1999, p. 133-155. ISBN 84-239-9250-0. 
  5. Halip Lartiga (Philippe Lartigue). «Le gascon, origines, aréologie et caractérisation», 2009.
  6. Blanc, Joan Francés. Las comunas d'Occitània (segonda edicion, 2022). Estrasborg: Edicions Talvera, 2022. ISBN 979-10-90696-37-2.