Gleisanueva de Vern

una comuna de Perigòrd
Vilatge d'Occitània

Gleisanueva de Vern (en francés: Église-Neuve-de-Vergt) es una comuna d'Occitània, dins la region istorica de Perigòrd, administrada per lo departament de Dordonha de la region de Novela Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Gleisanueva de Vern
Église-Neuve-de-Vergt
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La gleisa de Sent Bertomiu
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 45° 05′ 01″ N, 0° 44′ 00″ E
Superfícia 7,43 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
247 m
230 m
148 m
Geografia politica
País Perigòrd Armas de Perigòrd
Estat Bandièra de França França
Region
75
Novela Aquitània
Departament
24
Dordonha Armas del Departament de la Dordonha
Arrondiment
243
Periguers
Canton
2443
Lo Perigòrd Centrau (Vern davant 2015)
Intercom
242401057
Lo Grand Periguers
Cònsol Thierry Nardou
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
557 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

559 ab.
Densitat 63,8 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 24380
Còde INSEE 24160

Geografia modificar

Perimètre dau territòri modificar

Comunas confrontantas de Gleisanueva de Vern
Nòstra Dama de Sanilhac (com. nov. de Sanilhac)
Chalanhac   Marçanés (com. nov. de Sanilhac)
Vern Bruelh (com. nov. de Sanilhac)

Toponimia modificar

Las fòrmas ancianas son Ecclesia Nova d'Uschel, en 1346, de Ussel, en 1365, francizat en du Sel en 1539 [en francés, du sel a lo sens de de la sau], Gleize Neuve, au segle XVII. En concurréncia emb de Vergt (= de Vern), du Sel èra enquera utilizat coma determinant au segle XIX[1]. La prononciacion es [glejʐɒ’nɛvɒ] [de’vɛr][2]. Gleisa ven del latin vulgar *eclesia (ecclesia en latin classic, mot tirat dau grec); lo prumier sens èra « assemblada, amassada, achampada » e lo nom passèt au bastiment per metonimia. Gleisa nova, nueva s'explica perqué una gleisa novelament bastida (diferenta de la gleisa actuala que data dau segle XIX) ne'n remplacet una de vielha. Lo determinant actuau Vern es lo nom dau canton e vila vesina. Ussel es lo mesme nom que lo de la vila d'Ussèl. Lo nom ven dau gallés uxellos, ouxellos, qu'a lo sens de « naut » [1],[2],[3],[4], adjectiu que la situacion geografica de Gleisanueva, a 238 m e pus nauta au còp que au nòrd e au sud, justifica fòrt plan. Ussel èra donc lo nom ancian de Gleisanueva de Vern.

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista daus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2008 2026 Thierry Nardou sens etiqueta, puei PS quadre territoriau, President de la CC du Pays vernois et du terroir de la truffe (2014-2016), Conselhier departementau dempuei 2015
març de 2001 2008 Michel Combelair    
mai de 1979 2001 Michel Ribette PCF  
  1979      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Avant la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra dau canton de Vern; es aura dau canton dau Perigòrd Centrau.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 474, totala: 480
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
252 213 252 241 308 314 308 319 286

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
294 496 282 302 314 338 310 303 294

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
301 319 280 282 258 240 218 263 221

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
217
250
272
272
307
326
333
365
396
405
2009 2010
428
438
435
445
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luecs e monuments modificar

Personalitats ligadas emb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. 1,0 et 1,1 Chantal Tanet et Tristan Hordé, Dictionnaire des Noms de Lieux du Périgord, ed. Fanlac, segonda edicion, 2000, p. 144
  2. 2,0 et 2,1 https://web.archive.org/web/20171208061544/http://communes-oc.cg24.fr/cantons/vergt/EGLISE-NEUVE-DE-VERGT.htm
  3. Xavier Delamarre, Dictionnaire de la Langue gauloise, ed. Errance, 2na edicion, 2008, p. 329
  4. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 370