La generacion Y amassa, en Occident, l'ensems de las personas nascudas entre 1980 e 1999 (aquestes de 2000 son de la generacion Z)[1]. Percebuda coma avent de caracteristicas sociologicas e comportementalas en pròpri, es una cibla particulara dins lo domèni del marketing[2]. L'origina d’aqueste nom a diferentas atribucions: pels uns ven de la generacion precedenta, nomenada generacion X; per d'autres, poiriá venir de la fonetica anglesa de l'expression « Y » (prononciat /waɪ/), significant « perqué » [N 1],[3]. D'autres tèrmes equivalents existisson, coma Millennials o los diminutius GenY e Yers.

Estatsunianas sur quatre generacions: la jova maire representa la generacion Y (~ 25 ans d’edat en 2008).

Concèpte modificar

 
L’escotador simbòl de la generacion Y.

Lo tèrme generacion Y aparéis pel primièr còp dins un editorial de la revista Advertising Age[4]. L'article es pas una analisi sociologica d’aquesta tièra d'edat, es retrach d'un jove consomator etic, engatjat mas sensible als messatges publicitaris[5].

Aquesta categorizacion es subretot valabla pels païses occidentals mas compta fòrça de postulats, quitament se de caracteristicas sián veraias mai largament, a causa d'elements geopolitics máger, per exemple:

  • Deguèron pas subir la menaça d'apocalipsi de la guèrra freja.
  • An pas conegut lo mond sens lo SIDA.
  • Èran pro joves al moment de l'introduccion massissa de l'informatica grand public per n’aver aquerit una mestesa intuitiva que passa sovent aquesta dels parents (d'ont lo chafrevde « digital natives ». Pasmens an conegut l'informatica sens Internet.
  • Nasquèron amb lo començament de l'interés del grand public per l'ecologisme (que, abans, èran l'afar d'una minoritat).
  • Lo videojòc es per eles un divertiment banal, al contrari de la generacion X per que èra encora a vegada percebut coma marginal.

D'autras caracteristicas dependon del contèxte geografic.

 
Movement antiausteritat en Espanha.

Per 2025, se pensa que 76 % de la man d’òbra serà compausada de GenY, aquestes salariats dificils de recrutar e de fidelizar per 53 % dels dirigents d’entrepresas (2016)[6].

Es logic que cada generacion se destrie de las autras. Mas pòt semblar excessiu de far de la diferéncia de generacions un determinant dels comportaments mai decisiu, entre autres, que las apartenéncias a las classas socialas, a las culturas, als territòris, etc. L'existéncia d’especificitats dins la relacion dels Y amb lo trabalh es pas desmontrada. Las òbras que s'interesson a aquesta generacion son mai descriptius qu'explicatius o comparatius. D’estudis qu’assajan de comparar las diferentas generacions son raras.

Situacion per zonas geograficas modificar

Euròpa de l'Èst modificar

 
Generacin Y en Russia
  • Encara èran enfants, o èran pas nascuts, sota l'èra comunista, e an donc mens de mal a s'adaptar a de nocions desconegudas fins a 1989: caumatge, consumerisme, libertat d'expression, libertat d'entreprene, acceptacion de las inegalitats socialas, etc.
  • An pas degut aprene la lenga russa de biais obligatòri.
  • An conegut los dos sistèmas, e destrièron los avantatges e inconvenients de cadun (ostalgia).

Se pòt notar que lo sòmi american es pro atenuit dins aquesta generacion en Euròpa de l'Oèst, en mèsme temps qu’aparessiá en Euròpa de l'Èst.

America del Nòrd modificar

Dins un contèxte de carestiá de man d'òbra nautament qualificada, lor arribada desturba unes emplegaires: son rares e sabon çò que vòlon. Pels membres de la generacion Y, l'autoritat es pas sempre sinonim de competéncia[7]. An pas paur de se comparar ald autres. Tanben asit comunican mejans de tecnologias de biais dirècte. Per eles, priorizar l'ancianatat a trabalh es un obstacle a la creativitat. Preferisson èsser jutjats sus lor contribucion que sus l'ancianatat. Al Contrari de lors parents, los joves de la generacion Y plaçan pas lo trabalh al primièr plan. Refusan de trabalhar pendent las dimenjadas e fèstas (levat en emplec estudiant) e vòlon de repaus per descompressar, que la santat mentala e fisica ven lor prioritat. Cercan una qualitat melhora de vida, en conciliant trabalh e interés personal[8]. Pensan de cort tèrme e son fòrça mobils[9].

Contèxte cultural modificar

Television modificar

Aquesta generacion grandiguèt fácia a la télévision, e vegèron en massa las seriás d'animacion japonesas.

Cinèma modificar

La generacion precedenta badava los progrès de contunh realizats per l'industria audiovisuala e sos efèctes especials. Per la generacion Y, que nasquèt après de films cultes coma Star Wars, e èran joves per d'autres mai recents coma The Matrix, aquestes progresses son banals, e pas res pus pòt èsser graficament « suspeenent », que « tot es’possible », d'un dinosaur a la destruccion d'una planèta.

Videojòc modificar

Las datas donadas per la generacion Y correspondon a la dintrada dels viseojòcs dins los fogals desvolopats; es la primièra generacion a n’avoir utilizat de jovent.

Tecnologias numericas modificar

Aquesta generacion es considerada coma naturalament mai a son aise que las precedentas amb las tecnologias de l'informacion, e Internet subretot. Cadun a accès a d’espeits de creacion e de comunicacion que las generacions precedentas ne sonhavan. Atal, per exemple, escriure un libre dins las annadas 1970 demandava de lo picar amb una maquina d’escriure e de cercar d’editors, que fasiá la difusion dels obratges pas segura. Uèi, se pòt escriure sus son site web personal dempuèi quin que siá ordinator, la difusion del contengut se fa subran.

Lor utilizacion sovent excessiva d'Internet pòt aver de consequéncias nefastas per lor santat. 25 % dels Millennials lo consultan mai de cent còps per jorn. D’estudis montrèron qu’existís una fòrta correlacion entre depression e temps de connexion[10].

Mòdes de transpòrt modificar

Aquesta generacion se desplaça aisidament, beneficièt de la bassa dels còsts del transpòrt aerian e de las facilitats ofèrtas per la veitura e los transpòrts en comun. Los programas de tipe Erasmus facilitèron los estudis e escambis amb l'estrangièr. Dins los païses occidentals, après un long periòde de vam per l'automobila individuala, apeténcia sembla aver dins las annadas 2000 fòrça diminuit. Lo driving boom (creissença regulara del nombre de quilomètres parcorregut al volant per an) s’arrestèt en 2004 als EUA (de 1970 a 2004, la distància percorreguda al volant per un American gaireben doblat, passant de 8 700 a 16 100 km, es a dire + 85 %), mas als EUA la generacion Y es aquesta que pren mens lo volant (son quilometratge annal diminuiguèt de 23 % de 2001 à 2009). Aqueste chifre a pel primièr còp diminuit en 2012 (casent a 15 000 km), mas la generacion Y se desplaça mai en avion e surfa sempre mai sus Internet[11].

Articles modificar

  • Les dix textes fondamentaux des penseurs de l’Internet, David-Fitzgerald Prud'homme[12]

Filmografia modificar

  • Génération quoi ? : série documentaire réalisée en France par la documentariste Laetitia Moreau, diffusée sur France 2 en 2013[13]. Liée à une enquête réalisée sur Internet[14]. Épisodes : 1 Master chômage et master classe, 2 Bac ou crève, 3 La vie, ça commence quand ?.
  • Les jeunes (la génération Y) : vidéo diffusée sur Internet par Usul. Ce hors-série présente la génération par le vidéaste qui y appartient. L'émission a pour but de faire comprendre les difficultés mais aussi les avantages de cette génération.

Bibliografia modificar

  • (en) Bruce Tulgan et Carolyn A. Martin : Managing Generation Y: global citizens born in the late seventies and early eighties, Amherst, HRD Press, 2001, 105 p.
  • T'inquiète je gère, éditions Studyrama, 2007
  • Daniel Ollivier et Catherine Tanguy : Génération Y mode d'emploi - Intégrez les jeunes dans l'entreprise, Édition Deboeck, Louvain, 2008
  • Gregory Kapustin : La jeunesse qui range sa chambre, Éditions du Cygne, 2008, 160 p.
  • Carol Allain : Génération Y, Les Éditions Logiques, 2008, 208 p.
  • Jean Pralong : L'image du travail selon la génération Y : une comparaison inter-générationnelle, Revue Internationale de Psychosociologie, 2010.
  • François Pichault et Mathieu Pleyers : Pour en finir avec la génération Y… Enquête sur une représentation managériale, Actes du XXIe congrès de l'AGRH (Association francophone de Gestion des Ressources Humaines), 2010.
  • Alan Fustec et Dominique Sappey-Marinier: "Manager la génération Y avec les neurosciences", Éditions Eyrolles, 2011
  • Marie Desplats et Florence Pinaud : Manager la génération Y - Travailler avec les 20-30 ans, Éditions Dunod, Paris, 2011
  • Lucie Wozniak : Les Digital Natives en organisation, construction d'un idéal-type et mise en débat des stratégies numériques : dans quelle mesure la catégorie controversée des Digital Natives, impacte les stratégies numériques organisationnelles ?, mémoire de master 2, Sciences de l'information et de la communication, Université Rennes 2, 2012[15]
  • OCDE: Connected Minds, Technology and today's learners, juillet 2012, 172 p.
  • Olivier Rollot : "La génération Y", Presses universitaires de France, Paris, 2012
  • Denis Monneuse, Les jeunes expliqués aux vieux, Paris, L'Harmattan, 2012.
  • Emily Boudaoud : Génération Y : droit de réponse, Lien vers l'éditeur, 2013
  • Julien Pouget : Intégrer et Manager la Génération Y, Éditions Vuibert, 2013 (2e édition), 207 p.
  • Éric Briones et Grégory Casper : La génération Y et le luxe, Éditions Dunod, 2014, 240 p.

Nòtas e referéncias modificar

Nòtas modificar

  1. Journal du Net - La Génération Y, une définition contextuelle avant tout. - «La génération Y est mal définie. Souvent identifiés par leurs hypothétiques traits communs, les "jeunes" nés entre 1980 et 2000 correspondent rarement à la caricature qu'on en fait. » ... «Dans ce contexte des années 1980 et 1990 en Occident, les Y ont connu un cadre commun qui leur donne une relative identité.»
  2. Cadre dirigeant magazine - Marketing Génération Y : comment les séduire? - «La Génération Y, entre 18 et 35 ans, jeunes, influenceurs, représente un marché juteux de près de 10 millions de consommateurs, donc un enjeu majeur de séduction et de fidélisation pour les marques. Qui sont-ils vraiment ? En quoi leurs habitudes de consommation et leurs moyens de communication font évoluer les codes du Marketing ? Quelles stratégies marketing adopter pour les attirer ?»
  3. Error en títol o url.
  4. Error en títol o url.
  5. Leduc, Gilbert. « Les 19 à 29 ans, La génération qui fait peur aux employeurs », Le Soleil, Affaires, vendredi, 23 novembre 2007, p. 44
  6. Dauray, Chantal, « Recruter et garder vos employés : les stratégies qui rapportent », PME, Vol. 23 No. 5, septembre 2007, p. 10
  7. Picard, Pierre. « Les attentes des jeunes face à leur régime de retraite », Les Affaires, Stratégies, samedi, 13 octobre 2007, p. 37
  8. Error en títol o url.
  9. Adrien Perrot (2013) Aux États-Unis, les jeunes préfèrent surfer (sur internet) que rouler ; Acteurs & marché, News, 3 juin
  10. Les dix textes fondamentaux des penseurs de l’Internet, Unpoint
  11. http://television.telerama.fr/television/generation-quoi-ou-la-crise-des-18-34-ans,103406.php
  12. https://web.archive.org/web/20211206180521/https://generation-quoi.france2.fr/
  13. Mémoire Les Digital Natives en organisation... en ligne

Referéncias modificar

Annexes modificar

Articles connèxes modificar

Ligams extèrnes modificar


Error de citacion : La balisa <ref> existís per un grop nomenat « N », mas cap de balisa <references group="N"/> correspondenta pas trobada