Consumerisme

Lo mot « consumerisme » a mai d'un sens:

• un sens corrent dins la vida sociala que definís l'« accion concertada de consomators » fàcia a la entreprisas;
• un sens etimologicament erronèu mas espandit en sociologia que definís un « biais de vida ligat a la consomacion » ;
• una teoria que considèra que l'aument de la consomacion dels bens provesís un benefic economic.

Defensa dels consomators

Son sens primièr, segon l'etimologia anglesa « consumer », que significa « consomator », es aquel de l'accion concertada de consomators per tòca de defendre lors interesses fàcia a las entrepresas. Lo tèrme es atestat a partir de 1915 per l'Oxford English Dictionary amb per definction : «Plaidejament en favor dels drechs e interesses dels consomators».

Las raíças son ja ancianas e venon d'una part al Movement de las Cooperativas de consomacion actiu pendent tota la segonda mitat del sègle XIX, e d'autra part a las diferentas ligas e associacions reünissent coma al Danemarc al començament del sègle XIX^ena, de femnas crompairas e ont se creèt en 1935 un Conselh economic per la proteccion dels consomators.

Lo movement ven al vam als Estats Units d'America e al Canadà ont en 1967 foguèt creat lo Department of Consumer and Corporate affairs. A partir de la fin dels ans 1970 apareguèron en Euròpa una seriá de legislacions volent protegir lo consomator: França (1978), Àustria (1979), Belgica (1991), Soïssa (1992).

Sens donat pels sociològs

Jean De Munck pausa la question «Qu'es aquò lo consumerisme? Lo consumerisme designa quicòm mai que la consomacion... Lo sufixe « -isme » precisa la nocion de consomacion per doas connotacions entrenosadas. Aquel sufixe atira d'en primièr l'atencion sul fach que lo fenomèn bioeconomic de la consomacion es culturalament subredeterminat. Passèm de la consomacion al consumerisme soqu'apondent de dimensions simbolicas a la dimension bioeconomica de la consomacion. Es designat per « consumerisme » un biais de vida, de normas e estandards de desir legitime de la vida capitada... S'agís d'un biais de consomacion individualista, dependent del mercat, quantitativament insaciable, envasissent, edonista, axat sul novelum, fasent usatge dels signes tant coma de las causas».

Autres usatges

Un usatge corrent tend a utilizar lo mot « consumerisme » coma l’epistemè associat a la societat de consomacion. S’agiriá d’una ideologia ont la consomacion de bens pren una importança capitala, aquela situacion essent plan illustrada dins lo roman Les Choses de Georges Perec.

Ne faguèron aquel usatge d'analistas, ensagistas, demografs (Emmanuel Todd, eca.), filosòfs (Bernard Stiegler, etc.) o de grops engatjats coma las associacions denonciant la subreconsomacion.

Vejatz tanben

Bibliografia

• (fr) Isabelle Cassiers et al., Redéfinir la prospérité, Éditions de l'Aube, 2011 (fr), 281 pages
• (fr) Jackson, T and M Pepper (2010), Consumerism as Theodicy – an exploration of religions and secular meaning functions ; , In Thomas, L Consuming Paradise, Oxford, Palgrave-Macmillan