Gaudonvila

una comuna francesa

Vilatge d'Occitània

Gaudonvila[1][2][3],[4],[5],[6] (Gaudonville en francés) qu'ei ua comuna gascoa d'Occitània situada dens lo departament de Gers e la region d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.

Gaudonvila
Gaudonville
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La tor deu relòtge de Gaudonvila.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 53′ 08″ N, 0° 50′ 49″ E
Superfícia 7,39 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
265 m
210 m
121 m
Geografia politica
País  Gasconha
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
32
Gers Armas deu Departament de Gers
Arrondiment
322
Condòm
Canton
3225
Florença-Lomanha (Sent Clar abans 2015)
Intercom
243200482
CC de las Bastidas de Lomanha
Cònsol Pascal Noby
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
112 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

113 ab.
Densitat 16,1 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 32380
Còde INSEE 32139

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Perimètre deu territòri modificar

Comunas confrontantas de Gaudonvila
Maurós Lo Casteron
Avesan   Pessolens
Tornacopa

Toponimia modificar

Lo nom es atestat Galdanvilla en 1180. Gaudonvila qu'es compausat, dins l'òrde germanic determinant-determinat, d'un nom germanic de hemna, Walda, e de vila, nom de propietat puei de vilatge vengut deu latin villa [7],[8]. Dauzat causeish Walda meilèu qu'un nom masculin Waldo pr'amor deu vocalisme de l'atestacion deu sègle XII. Negre, que causeish lo nom germanic Walda(n)[9]. Com que sia, Gaudonvila èra probablament ua propietat rurala de l'Antiquitat tardiva o de la Hauta Edat Mejana.

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 2026 Pascal Noby   artesan teulaire
març de 2008 2020 Jacques Soulan divèrs esquèrra retirat de l'ensenhament
març de 2001 2008 Max Clamens    
abans 1981 ? ? René Noby divèrs esquèrra  
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Avant la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra deu canton de Sent Clar; es adara deu canton de Fleurance-Lomagne (en francés), donc de Florença-Lomanha.

Demografia modificar


modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 119, totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
450 435 474 443 442 435 413 382

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
356 360 300 297 278 236 238 249 246

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
234 220 243 172 173 194 195 191 170

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
160
155
129
132
122
103
101
107
112
112
2009 2010
118
118
122
122
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion qu'èra de 112 abitants e la densitat qu'èra de 15,16 ab/km².

Lòcs e monuments modificar


Personalitats ligadas damb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1. Institut d'Estudis Occitans, Comission Toponimica Occitana, Luòcs, basa de donadas de toponimia occitana. Cèrca «Gaudonvila».
  2.  Grafia d'après la mapa de las comunas de Gers en gascon. del siti oficial del departament de Gers. (fr)
  3. Pojada, Patrici. Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières, 2009. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  4.  Toponimia occitana.
  5. Congrès permanent de la lenga occitana. . Top'Òc: Diccionari toponimic occitan.
  6. Institut d'Estudis Occitans. . BdTopoc–Geoccitania.
  7. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 312
  8. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 180
  9. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, 1990-98, vol. II, p. 959, par. 17238