Eth gascon pirenenc qu'ei ua forma de gascon que presenta quauques particularitats qui permeten de'u distinguir deths autes parlars gascons dera plana shens estar vertaderament un sosdialècte. Er aranés, eths bearnés deras vaths d'Aussau, d'Aspa e de Varetons, eth gascon de Bigòrra que son varietats locaus deth gascon pirenenc.

Infotaula de lengaGascon pirenenc
Gascon meridionau, gascon extrème-orientau
Parlat enEspanha, França
Classificacion lingüistica
Lengües indoeuropees
Còdis lingüistics
Mapa

Er article pirenenc

modificar

Òm pòt arreconéisher eth gascon pirenenc abans tot peth emplec d'un article especiau aperat "article pirenenc", utilizat en totas eras vaths deths Pirenèus gascons (sonque ena Vath d'Aussau), de Coserans dinc ara Vath de Varetons en Biarn, com ena màger partida deths costalats de Manhoac e de Comenge:

Eth(s) ath lòc de lo(s) / Era(s) ath lòc de la(s)

Aqueste article, ath quau cau botar un "-s" ath plurau ath femenin ed ath masculin (eths / eras) com entath article classic, que coïncideish dab eths pronoms personaus ara tresau persona. Mès ath contrari deth article classic, aqueste no's contracta pas sonque ath masculin mès tanben ath femenin. Que coneish tanben daubuns cas de contraccions diferent respècte ath article

Contraccion der article pirenenc
eth (er/eth davant vocau) eths era (er'/era davant vocau) eras
a + ath (ar/ath davant vocau) aths ara (ar'/ara davant vocau) aras
en + en (ener/en davant vocau) ens ena (en' o ener'/ena davant vocau) enas
de + deth (der/deth davant vocau) deths dera (der'/dera davant vocau) deras
per + peth (per/peth davant vocau) peths pera (per'/pera davant vocau) peras
+ tath (tar/tath davant vocau) taths tara (tar'/tara davant vocau) taras
entà + entath (entar/entath davant vocau) entaths entara (entar'/entara davant vocau) entaras
dinc'a (forma Biarnesa, nòrd-Bigordana, nòrd-Comengesa e Manhoaquèsa) dinc'ath dinc'aths dinc'ara dinc'aras
(d)entiò (forma sud-Bigordana) (d)entiòth (d)entiòths (d)entiara (d)entiaras
enquià (forma sud-Comengesa e Aranesa) enquiath enquiaths enquiara enquiaras

D'un punt de vista lexicau, eth gascon pirenenc que presenta mes que totis eths autis parlars gascons elements preromanics, notadament ena toponimia e tanben tà nomar bèstias e plantas, que presenta per endret especificitats ibero-ispanicas com per exemple l'emplec d'eth infinitiu ir en vath d'Aspa athlòc d'anar o eth emplec d'un important lexic (com per ex. met per paur), mei que mei en'administracion influenciat peth catalan e peth castelhan en aranés.

Articles connèxes

modificar