Garròssa

una comuna francesa

Vila d'Occitània

Garròssa[1] (Garrosse en francés) qu'ei ua anciana comuna gascona situada dens lo departament de las Lanas e la region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània. Lo 1èr de genèr de 2019, que fusionè dens la comuna navèra de Morcens la Navèra.

Garròssa
Garrosse
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La maison comuna.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 00′ 48″ N, 0° 55′ 38″ O
Superfícia 26,68 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
94 m
64 m
58 m
Geografia politica
País  Gasconha
Estat Bandièra de França França
Region
75
Navèra Aquitània
Departament
40
Lanas Escut de Lanas
Arrondiment
402
Lo Mont
Canton
4013
Lo País Morcenés Tarusate (Morcens avant 2015)
Intercom
244000691
Comunautat de comunas deu País de Morcens ?
Cònsol Rose-Marie Abraham
(2014-2018)
Geografia umana
Densitat 11,21 ab./km²
Autras informacions
Còde INSEE 40107

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Perimètre deu territòri modificar

  Solferino quadripunt Morcens  
Sindèras N Morcens
O    Garròssa    E
S
Onessa e Laharí quintipunt
L'Esperon quintipunt
Arrion

Toponimia modificar

Las fòrmas ancianas que son Garrosse (Sanctus Martinus de ~), aus sègles XI-XII, Garosse (mote de ~), en 1275, Garosse, en 1277, Gairosse, en 1301, Garosse, en 1647 (mapa), Garros, en 1714 e 1733 (mapas). Dauzat e Rostaing qu'i veden un radical prelatin gar-, present dens lo gascon garro, « ròc », damb lo sufixe aquitanic -òssa [2]. Negre, citat per Bénédicte Boyrie-Fénié, que supausa un preceltic *carra, « pèira ». Mès la geologia que s'opausa a l'idèa deu ròc e de la pèira. Lo sens de l'element garr-, damb -r-multipla articulada e atestada dens las atestacions mei ancianas, qu'es pr'aquò de mau precisar, mès que deu estar d'origina aquitanica segon Bénédicte Boyrie-Fénié. Que's pòt pensar a nocions ligadas a divèrsas esséncias vegetalas, a garrolha, present enqüèra en gascon medoquin, damb lo sens de « copa o de talhadís de casses », au lengadocian garrossa, « toja » o a garrús, « rebrotada, barta », o a toponimes com La Garròssa, aus Jarossas nòrd-occitans, « lòc on i a veces » [3]. Comparar dab Garrei.

Segon Xavier Delamarre, Garròssa qu'èra gārossa, la proprietat de Gāros, nom celtic atestat[4]; mès Delamarre qu'escriu Garosse e ua confusion ei pas impossibla.

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 deceme de 2018 Rose-Marie Abraham divèrs esquèrra Retirada de l'Educacion nacionau
març de 2001 2008 Louis Le Cuff   professor de licèu professionau
març de 1977 2001 Louis Nières   retirat
  1977      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna qu'èra deu canton de Morcens; qu'es adara deu canton du Pays morcenais tarusate (en francés).

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 299, totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
268 257 263 311 314 348 364 376 367

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
378 405 415 442 461 412 420 414 436

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
412 388 384 352 326 297 286 242 237

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
255
233
208
247
285
298
334
330
323
330
2009 2010
315
322
312
319
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas dab la comuna modificar

Véder tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Top'Òc Diccionari toponimic occitan del Congrès permanent de la lenga occitana.
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 311
  3. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Landes et Bas-Adour, ed. Institut occitan e CAIRN, Pau, 2005, p. 104
  4. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 156, 298, 348