Flirey

una comuna francesa

Flirey es una comuna francesa, situada dins lo departament de Meurthe e Mosèla e la region del Grand Èst .

Flirey
Flirey
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Necropòli Nacionala de Flirey (1914-1918)
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 48° 52′ 35″ N, 5° 50′ 54″ E
Superfícia 15,77 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
332 m
256 m
Geografia politica
Estat França
Region
44
Grand Èst
Departament
54
Meurthe e Mosèla Armas de Meurthe e Mosèla
Arrondiment Toul
Canton Thiaucourt-Regniéville
Intercom
245400734
des Trois Vallées
Cònsol Jean-Pierre David (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 54470
Còde INSEE 54200

Geografia modificar

Istòria modificar

Partida eissida de l'article francés
Fichièr:Anciana eglise Flirey.jpg
Ruïnes de l'anciana glèisa Sant-Étienne.
Article detalhat: Batalha de Flirey.
  • Vilatge totalament destruit l'an 1914-1918 e desplaçat.
Los fusillés de Flirey

Una companhiá de 250 òmes refusi lo 19 d'abril de 1915, de pujar al assaut d'una linha alemanda. Furiós, lo general Delétoile ordonne que los 250 soldats passan en tribunal martiale per èsser totes executats. Après l'intervencion d'unas autras officiers, cinc òmes son fin finala designats e compareisson dempuèi lo 19, per una parodie de procès. Lo un d'eles a absolgut. Dos òmes an #èsser escuelhuts per tirage a l'astre #que lo soldat François Fontanaud. Los tres autras : lo caporal Antoine Morange nascut a Champagnac n'Anautita-Viena, los soldats Félix Baudy de Royère-de-Vassivière e Henri Prébost nascut a Sant-Martin-Castell e maçon a Villeurbanne n'an #èsser designats per los sieus superiors en rason de la siá appartenance sindicala a la CGT. Aqueles quatre soldats seràn fusillés lo 20 d'abril de 1915[1].

Los fusillés per l'exemple de Flirey s'apondon a aqueles de Vingré, Fontenoy, Fleury, Mouilly, Montauville... En quatre ans, 2 400 "peluts" auràn #èsser condemnats a mòrt e 600 executats, los autres en vesent la siá pena commuée en trabalhs forçosos.

Fòrça pauc, aperaquí una quarentena sus 600, #que Félix Baudy e las siás compagnons de desgràcia n'an #èsser restablits en lo sieu onor en los ans 1920 o 1930.

Tèxte originau de l'article francés
 
Ruines de l'ancienne église Saint-Étienne.
Article detalhat: Bataille de Flirey.
  • Village entièrement détruit en 1914-1918 et déplacé.
Les fusillés de Flirey

Une compagnie de 250 hommes refuse le 19 avril 1915, de monter à l'assaut d'une ligne allemande. Furieux, le général Delétoile ordonne que les 250 soldats passent en cour martiale pour être tous exécutés. Après l'intervention d'autres officiers, cinq hommes sont finalement désignés et comparaissent dès le 19, pour une parodie de procès. L'un d'eux est acquitté. Deux hommes ont été choisis par tirage au sort dont le soldat François Fontanaud. Les trois autres : le caporal Antoine Morange né à Champagnac en Haute-Vienne, les soldats Félix Baudy de Royère-de-Vassivière et Henri Prébost né à Saint-Martin-Château et maçon à Villeurbanne ont été désignés par leurs supérieurs en raison de leur appartenance syndicale à la CGT. Ces quatre soldats seront fusillés le 20 avril 1915[2].

Les fusillés pour l'exemple de Flirey s'ajoutent à ceux de Vingré, Fontenoy, Fleury, Mouilly, Montauville... En quatre ans, 2 400 "poilus" auront été condamnés à mort et 600 exécutés, les autres voyant leur peine commuée en travaux forcés.

Très peu, environ une quarantaine sur 600, dont Félix Baudy et ses compagnons de malheur ont été rétablis dans leur honneur dans les années 1920 ou 1930.

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Jean-Pierre David    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
389 417 390 380 391 423 432 460 481

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
463 435 - 439 414 402 386 371 339

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
318 297 275 245 196 158 151 138 155

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
141
149
138
154
144
173
206
199
191
2009 2010
184
188
180
184
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. R.-G. Réau, Los crims dels conselhs de guèrra, pagina 178 a 215, Edicions del Progrès Civique, París, 1925
  2. R.-G. Réau, Les crimes des conseils de guerre, page 178 à 215, Éditions du Progrès Civique, Paris, 1925