Fitoterapia
La fitoterapia designa la medecina fondada suls extrachs de plantas e los principis actius naturals.
Se pòt destriar tres tipes de practicas:
- una practica tradicionala amb de tòcas vertadièrament terapeuticas, a vegada plan anciana basada sus l'utilizacion de plantas que las vertuts se decobrigèron empiricament. Segon l'OMS, aquela fitoterapia es considerada coma una medecina tradicionala e massissament emplegada subretot dins los païses en via de desvelopament. Es mai sovent una medecina non convencionala a causa l'abséncia d'estudis clinics sistematics;
- una practica que se basa sus la recerca scientifica dels extrachs actius de plantas. Los extrachs actius identificats son estandardizats. Aquela practica dona de medicaments farmaceutics o de fitomedicaments. La recerca sus aqueles produchs se fonda en partida sus las practicas tradicionalas descrichas mai naut, e pausa de greus problèmas etics e politics quand mena a la brevetabilitat del vivent;
- una practica de profilaxia sens tòca a l'ora d'ara percebuda coma terapeutica, existissent ja dins l'Antiquitat. Es lo cas d'associacions tradicionalas en cosina, de tecnicas de conservacion, o de consomacion de produchs coma los tés o infusions. Quitament se las interaccions entre produchs usualament combinats son objècte de recercas, sol lo cas de produchs consomats de biais separats son ara gaire considerats coma fitoterapia.
Istòria e enjòcs
modificar
Lo primièr tèxte conegut sus la medecina per las plantas es gravat sus una tauleta d'argila, redigit pels Sumerians en caractèrs cuneïfòrms 3000 AbC; utilizavan de plantas coma la nèrta, lo cambre, la frigola, lo sause en decoccions filtradas.
Lo Papirús Ebers, del sècle XVI AbC es lo premier recuèlh conegut consacrat a las plantas medicinalas. Lo mai voluminós de l'Egipte anciana amb « 110 paginas », fa referéncia a de documents mai ancians citant de desenas de plantas accompanadas d'un mòde d'utilizacion[1].
Los Grècs e Romans utilizavan tanben fòrça plantas. Se tròba de referéncias, entre autras, dins l’òbra de Dioscorid (mètge grèc del sègle I), o dins Istòria naturala, obratge de 37 volums de Plini lo Vièlh que dempuèi l’Antiquitat e fins a la fin de l'Edat Mejana, foguèt copiat de contunh[2].
En Euròpa, las plantas representan l'essencial de la farmacopèa fins a la fin del sègle XIX e la venguda de la quimia modèrna. Encora plan largament utilizadas après la Segonda Guèrra Mondiala, foguèron enseguida remplaçadas pels medicaments de sintèsi mai simples d'usatge. Pasmens, los laboratòris farmaceutics estudian dempuèi qualques annadas los « remèdis de bona fama »[3], e la farmacopèa anciana, per desvelopar de medicaments novèls. Per exemple, un estudi de 2008 estudièt los resultats terapeutics de 63 plantas mencionadas coma avent un poder antireumatismal dins d'« erbaris » pareguts en Euròpa entre los sègles XVI e XVII. Lo resultat, l'estudi faguèt aparéisser l'eficacitat in vivo o in vitro per mai de la mitat d'aqueles, e concluguèt a la necessitat d'expleitar de biais sistematic las donadas contengudas dins las seuna edicions[4]. Quitament, las coneissenças aujolencas dels chamans e autres medecinaires d'America latina, d'Africa o d'Asia son repertoriadas en vista d'identificar los principis actius de las plantas medecinalas. Aquelas recercas s'apuèja sus de competéncias desvelopadas per aqueles pòbles, e, mejans als brevets, s'opausan que se ne faga un usatge mai larg, sens que ne tiran una remuneracion pas mai que simbolica. Aquelas practicas son denonciadas coma un pilhatge del capital genetic d'aqueles païses o aquelas populacions, e fasent prene consciéncia fins a provocar de reaccions coma en Bolivia[5].
Utilizacion e fabricacion
modificar
Tisana
modificarEn fitoterapia tradicionala, las plantas pòdon èsser utilizadas frescas o, plan mai sovent, secas. En general, s'utilisa un partida precisa de la planta, seguent las preconizacions de las farmacopèas (racina, fuèlha, flors, eca), la composicion quimica d'una planta essent rarament uniforma (vejats: plantas medecinalas). Aquelas partidas de plantas, entièras o finament trissadas, son utilizadas per ne far una tisana que se pòt preparar per infusion (se vòja d'aiga cauda sus la planta), per maceration (la planta demora mas o mens de temps al contacte de l'aiga freja), o per decoccion (la planta demora mai o mes de temps al contacte de l'aiga bolhissenta).
Polveras e capsulas
modificarDe processes mai recents permeton de fabregar des formas mai « modèrnas », subretot de polveras, que sián obtengudas per un trissatge classic o per criotrissatge. Aquelas polveras totalas, que se pòdon encapsular son presentadas pels seus partesans coma representant « l'integralitat » — lo « tot » — del vegetal. Çò qu'es gaire fals, mas aquò se deu prene en compte en tèrmes de securitat: lor composicion difèra d'aquela de las tisanas tradicionalas (que contenon en principi sonque las substéncias idrosolublas de la planta), e s'alunha donc de « l'usatge tradicional plan establit ». Se deu alara pas exclure que menan a l'absorpcion de substéncias toxicas (o a de concentracions tròp elevadas en actius)..
Extrachs idroalcoolics de plantas frescas o alcoolaturas
modificarUn autre procés, l’extraccion, permet l’obtencion d’una forma polverulenta (extrach sec, atomizat), pastosa (extrach mòl) o liquid (extrach fluide, tintura, tintura maira) concentrada en principis actius. Après lo trissatge de la planta, la polvera obtenguda es tractada per un solvant, per simple contacte o par lixiviacion. S'utiliza mai sovent l'aiga o un alcool, o una mèscla idroalcoolica de rapòrt variable, mai sovent a caud. Lo solvant es causit al respècte de la solubilitat dels principis actius cercats. Aquela extraccion permet d’isolar totes los actius e de conservar lor eventuala sinergia d’accion. Lo liquid atal obtengut es enseguida filtrat per eliminar lo resudú insoluble (raca). Puèi una fasa d'evaporacion — mai sovent jos vuèg per evitar una pojada tròp nauta de la temperatura - elimina tot o partida del solvant. La forma atal obtenguda:
- es una forma concentrada en principis actius;
- pòt èsser ajustada a un taus fixe de principi actiu (per assegurar una reproductibilitat de l'accion) ;
- pòt èsser incorporada dins una forma famaceutica permetent un usatge aisat, coma en ambulatòri (capsula, comprimats, solucions, eca, bevables;
Plan segur, las plantas utilizadas per aquelas preparacions devon èsser de bona qualitat ( conforme als estandards de la farmacopèa). L'extraccion pòt en efècte, segon la natura del solvant utilizat, eliminar una partida dels contaminants (ex. : pesticidi) o al contrari los concentrar ...
Quand l'extrach idroalcoolic es de taus naut, es sovent necessari que la toxicitat del “ medicament de fitoterapia ” que permet d'obtenir siá evaluada abans sa commercializacion.
Existís un tresen solvant: la glicerina vegetala. S'obten alara una triple extraccion[6] (aiga/alcool/glicerina) que permet d'obtenir une preparation pròcha del « tot » de la planta e amb un taus alcoolic mernat. L'efficacitat es mai nauta.
Autras
modificarTamben existisson de tinturas mairas omeopaticas, los macerats glicerinat de borrons, las ampola bevablas, los òlis essencials que constitisson una disciplina distincta, l'aromaterapia e los idrolats (o aigas floralas quand sortisson de las flors), obtenuguts, coma per gaireben totes los òlis essencials, per distillacion amb vapor d'aiga.
Precaucions d'usatge en fitoterapia
modificarUnas plantas contenon de principis actius que pòdon èsser extrèmament poderoses, d'autras son toxicas a dòsi flaca. Utilizar de plantas significa pas que n'i a gaire de dangièr, la cultura liura o l'utilizacion de qualques plantas es enebida dins qualques païses, lo cas mai corrent es lo pavòt que la cultura es reglamentada coma en França e destinada a la sola industria farmaceutica[7].
La farmacologia reconeis l'accion benefica de qualques plantas e vòl donc n'extraire lo principi actiu d'aquelas plantas. La consomacion « bruta » de la planta inducha la consomacion d'autres produchs contenguts dins la planta que lo principi actiu, permetent pas atal de conéisser la dòsi exacta del principi actiu ingerit provocant un risc de sosdosatge o de susosatge. Per de mètges fitoterapeutas, los autres principis van atenuar los efièchs secondaris intrant en interaccion. Un exemple: la distillacion de la lavanda permet de nombrar ma de 200 moleculas diferentas, que de cetonas e comarinas, que la toxicitat es mendra que s'èran utilizats sols[8].
La composicion d'una planta pòt variar d'un especimen a l'autre, dependent del terrenh, de las condicions de creissença, umiditat, temperatura, ensolelhament, que van determinar çò que se nomena en aromaterapia lo quemotipe.
Atal, es gaire recomandat d'utilizar de plantas d'origina doptosa, perque los factors de pollucion, la culhida e los biais de conservacion, de sèrva… pòdon alterar las proprietats de las plantas. Cal d'evitar las plantas secas vendudas en saquet transparent, perque la lutz damatja en partida lors proprietats[9].
Fitoterapia e professionals de santat
modificarFòra de l'automedicacion familhiala, la fitoterapia es utilizada en medecina sus de conselhs o prescripcions de professionals de santat, diplomats d'Estat (mètges, farmacians, dentistas, levandièras, veterinaris, infirmièras, quinesiterapeuta, eca.) o de formacion privada (naturopatas, osteopatas, eca)..
Natural significa pas benefic
modificarL'argument del natural es sovent de tipe publicitairi o d'efièch de vam jogant sus una ambiguïtat: natural seriá « benefic » e « inofensiu » (alara que la natura es ni bona ni mala, la mòrt, la malautiá, los verins o las toxinas son naturals…). E mai, la granda majoritat dels principis actius contenguts dins los quite medicaments farmaceutics son eissits de moleculas vegetalas tanben « naturalas ».
Interaccion
modificarLa presa simultanèa de plantas medicinalas e de medicaments pòt provocar l’interaccions ambedos remèdis
Notas e referéncias
modificar- ↑ "MEDICINE IN ANCIENT EGYPT" (en) [1].
- ↑ Vejatz (fr) l’Histoire Naturelle de Marie-Elizabeth Boutroue, BU Santé, París Descartes (en linha)
- ↑ Las practicas ara qualificadas de « remèdis de bona femna » e amb un resson pejoratiu, èran a l'origina de remèdis de bona fama, o de bonas cresença, atal qualificats per que an monstrats lor eficacitat
- ↑ (en) Medicinal herbs for the treatment of rheumatic disorders—A survey of European herbals from the 16th and 17th century Michael Adamsa,Caroline Berset, Michael Kessler, Matthias Hamburger, Journal of Ethnopharmacology, 2008
- ↑ (fr)Voleurs de plantes Vittorio de Philippis, Libération, 15 décembre 1999
- ↑ http://www.phyto-soins.com/content/55-tisane-extrait-liquide-gelule
- ↑ art L.5132-1 al -9 e R.5150 à R.5219-15 del Còdi de la santat publica reglementan la produccion, la fabricacion, lo transpòrt, l'importacion, l'exportacion, la detencion e la venta de las substéncias e preparacions verenosas d'utilisacion farmaceutica. En França, es Francopia (Sanofi) qu'a lo monopòli de la cultura del pavòt.
- ↑ (fr)Jean-Pierre Willem : Les huiles essentielles, une médecine d'avenir
- ↑ (fr)Gilles Corjon « Bien choisir ses plantes » Biocontact janvier 2010, n°198, Modèl:P.38
