La farmacologia al sens larg es l'estudi dels medicaments e de las substàncias d'origina exogèna (xenobiotics) que pòdon aver aquel usatge.

En practica , lo tèrme de farmacologia designa: la farmacologia experimentala, la farmacodinamica, la farmacometrica, la farmacocinetica, la farmacologia clinica.

  • Farmacologia clinica: Estudi de las accions d'un medicament sus l'òme portant sus las variacions d'una foncion normala o patologicament modificada, lo metabolisme e la destinada d'un principi actiu medicamentós dins de condicions fisiologicas particularas o patologicas.
  • Farmacologia experimentala: Estudi a çò de l'animal.

Brancas de la farmacologia

modificar

- Farmacocinetica: estudi de la cinetica d'una substància dins l'organisme : absorpcion, distribucion, metabolisme, excrecion.

- Farmacodinamica: estudi de l'efièch d'una substància sus l'organisme, de las responsas provocadas.

- Farmacometrica: evaluacion quantitativa (mesura) de l'efièch dels agents farmacologics in vivo e/o in vitro.

- Quimia terapeutica: estudi quimic de las substàncias dintrant dins la composicion dels medicaments.

- Toxicologia: estudi dels efièches sul còs uman de las substàncias toxicas.

- Farmacognosia: estudi de las matèrias primièras naturalas (plantas ...) utilizadas dins la preparacion dels medicaments

- Farmacovigilància: estudi del efièches non desirats de las moleculas sus l'organisme.

- Farmacia Galenica: estudi de la preparacion dels medicaments.