talha= Non deu èsser confondut amb Plini lo Jove.

Plini lo Vièlh (var. Plini l'Ancian) (Gaius Plinius Secundus, 23–79) nasquèt probablament a Còme (dins l'actuala Itàlia) en l'an 23.

Plini lo Vièlh
Gaius Plinius Secundus
Retrach de Plini lo Vièlh
Retrach de Plini lo Vièlh
Naissença 23 ApC
Novum Comum, l'actuala Còme (Itàlia)
N. a
Decès tradicionalament fixada al 24 d'agost de 79 ApC
Stabies près de Pompei
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
País d'origina Itàlia
Nacionalitat
Profession Escrivan, Naturalista, Filosòf, Avocat, General Militar
Ocupacion
Luòc de trabalh
Distincions
Mestressas {{{mestressas}}}
Religion
Estudis
Títol {{{títol1}}}
({{{començamentderenhe}}} - {{{finderenhe}}})
{{{títol2}}}
Dinastia {{{dinastia}}}
Servici de {{{començamentdecarrièra}}} a {{{findecarrièra}}}
Grad militar {{{gradmilitar}}}
Arma {{{arma}}}
Coronament {{{coronament}}}
Investitura {{{investitura}}}
Predecessor {{{predecessor}}}
Successor {{{successor}}}
Conflictes {{{conflicte}}}
Comandament {{{comandament}}}
Faches d’armas {{{faitsdarmas}}}
Omenatge {{{omenatge}}}
Autras foncions

Estudièt a Roma ont aguèt coma mèstre Apió; participèt a las luchas de Germània dempuèi l'an 45 segon los òrdres del general Pomponi Secundus. Escriguèt una biografia d'aqueste general e una òbra intitulada De jaculatione equestri.

Après l'an 50 tornèt a Roma e comencèt d'escriure una istòria de las guèrras dels romans en Germània e mai tard una istòria del seu temps (continuament de la de Aufidi Basi) e lo tractat Studiosus consacrat al seu nebot e filh adoptiu Plini lo Jove.

Amb Neron coma Emperaire exerciguèt pendent quatre ans la carga de procuraire en la Tarraconesa e benlèu tanben exerciguèt la meteissa carga dins la província d'Africa.

Amb Vespasian tornèt a la Peninsula Iberica coma questor e procuraire en Betica, e pendent lo seu sejorn reculhiguèt divèrses materials qu'utilizèt dins la seuna Istòria naturala compausada de 37 libres.

Quand moriguèt èra cap de l'esquadra a Misenus, carga que li fisèt l'Emperaire Tit. Se supausa que pendent lo seu servici dins la marina poguèt percórrer divèrses païses. En essent a Misenus assistiguèt a l'erupcion de Vesuvi (23 d'agost de 79) que descriguèt. Los gases toxics de l'erupcion provoquèron la seuna mòrt a Stabia (vila que desapareguèt a costat de Pompeia e Herculanum) erupcion que narrèt Plini lo Jove.

Vejatz tanben modificar

Ligams extèrnes modificar