Faras
Faras foguèt una vila majora de Nubia durant l'Antiquitat e l'Edat Mejana. Situada a la frontiera entre Egipte e lei reiaumes antics de Kush e medievaus de Nobatia e de Makuria, èra una posicion estrategica lòng de la Vau de Nil que permetiá de contrarotlar lo comèrci en direccion dau territòri egipcian e de la Mar Mediterranèa. Foguèt tanben un relèu intellectuau e culturau que favorizèt la difusion de la cultura e la religion egipciana, grèga puei romana (compres bizantina) vèrs lo sud.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/91/Sudan_Farras_fresco_of_cathedral_22dez2005.jpg/220px-Sudan_Farras_fresco_of_cathedral_22dez2005.jpg)
Probablament fondada dins lo corrent de l'Antiquitat per lei Kushitas, venguèt un centre administratiu important après la conquista egipciana de Nubia au sègle XV av. JC. Gràcias a sa posicion estrategica, garduèt un ròtle important après la restauracion de l'independéncia de Kush. Dins lo corrent de l'Edat Mejana, èra un centre crestian fòrça important dins lo nòrd-èst d'Africa. Foguèt la capitala dau Reiaume de Nobatia e demorèt la vila pus importanta dau nòrd de Nubia après l'annexion de Nobatia per Makuria. Foguèt a cha abandonada ambé lo declin progressiu de Makuria e lo tranferiment de l'evescat de Faras a Qasr Ibrim au sègle XIV.
Au sègle XX, lo site foguèt submergit per lo Lac Nasser. Una mission arqueologica polonesa i menèt de cavaments d'urgéncia importants entre 1961 e 1964 qu'an permes de descubrir mai d'un vestigi major. En particular, de pinturas d'estile bizantin famosas foguèron trobadas dins lei roïnas de la catedrala.