Espelucha

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Espelucha (Espeluche en francés) es una comuna occitana de Daufinat situaa dins lo departament de Droma e la region d'Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament de Ròse-Aups.

Espelucha
Espeluche
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa d'Espelucha.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 31′ 01″ N, 4° 49′ 26″ E
Superfícia 11,33 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
425 m
160 m
106 m
Geografia politica
País  Daufinat
 Occitània
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe-Ròse-Aups
Departament
26
Droma Armas deu Departament de Droma
Arrondiment
262
Niom
Canton
2633
Montélimar-2
Intercom
242600450
Montélimar-Sésame
Cònsol Marie-Pierre Piallat
(2014 ?-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
1 103 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

1 144 ab.
Densitat 92,59 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 26780
Còde INSEE 26121
Espeluche.fr

Geografia

modificar

Espelucha es situat a 8 km al sud-èst de Montelaimar.

Toponimia

modificar

Atestacions istoricas

modificar

Las atestacions istoricas son Espelucha (1327), Espeluchia (1362), Speluchia (1447), Dominus Speluchie, (1455), Spelachie (1481), Expeluchium (1485), Speluchiam (1540)[1].

Atestacions occitanas

modificar

Lo nom de la comuna es estat ortografiat Espelucho[2] per F.Mistral en nòrma mistralenca, e Espelucha[3] dins la revista occitanista locala Pòrta d'Òc en nòrma classica.

Etimologia

modificar

Lo toponim es occitan, directament format dau nom comun espelucha en bas Daufinat, espeluca en Cevenas e Vivarés, dau latin spelunca, « bauma, cavitat de dintrada larga »[4]. Espelucha es d'alhors una intraa dau diccionari daus dialèctes daufinencs de Louis Moutier (espelucho dins la grafia de l'autor)[5], amb per significacion en francés "grotte - caverne - antre".

Realizacion fonetica e toponim occitan

modificar

Lo nom de la comuna es transcrich coma lo nom comun occitan, Espelucha. Sa prononciacion es [ɛspeˈlyt͡ʃɔ], en concuréncia amb [ɛspeˈlyt͡sɔ]. D'efiech, l'isoglòssa de realizacion de la palatalizacion cha en [t͡ʃ] o en [t͡s] traçat per JC.Bouvier passa a proximitat de la comuna[6] (e JC.Bouvier soslinha lo caractèr flotant d'aquesta realizacion per las comunas lo long de son isoglòssa).

Comunas vesinas

modificar
 
Distanças e posicion relativa
  Espelucha
 Ròchafòrt
(3,2 km)
 Alan
(3,5 km)
 Puygiron
(3,6 km)
 
Ratières
(4,5 km)
 Montjoyer
(5,0 km)
 La Toscha
(5,1 km)

Istòria

modificar

Administracion

modificar
Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 ? 2020 Marie-Pierre Piallat    
2003 2014 ? Louis Merle divèrs drecha retirat
  2003      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1049, totala: 1092
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
410 462 458 591 585 569 619 675 717

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
690 661 630 658 665 611 585 517 502

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
483 466 470 402 401 359 358 352 332

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
353
412
489
626
700
752
1 048
1 057
1 068
1 096
2009 2010
1 059
1 103
1 050
1 094
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas amb la comuna

modificar

Veire tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar
  1. J.Brun-Durand, Dictionnaire topographique du département de la Drôme, Paris, Imprimerie nationale, 1891, p.113
  2. F.Mistral, Lou Tresor dóu Felibrige, T.1, A-F, Marcel Petit C.P.M., 1979, p.1029; https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k74854/f1036.item
  3. Revista Pòrta d'Òc, No.17, IEO Ròse-Aups, 1980, p.13
  4. JC.Bouvier, Noms de lieux du Dauphiné, Bonneton, 2002, p.154
  5. L.Moutier, Dictionnaire des dialectes dauphinois, IEO Drôme et Ellug, 2007
  6. JC.Bouvier, Les parlers provençaux de la Drôme, Librairie C.Klincksieck, Paris, 1976, p.48