Georges Lemaître
Georges Henri Joseph Édouard Lemaître
Naissença 17 de julhet de 1894
Charleroi, Belgica
N. a
Decès 20 de junh de 1966
Lovaina, Belgica
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
País d'origina Belgica
Nacionalitat
Profession Prèire catolic, astronòm
Ocupacion
Luòc de trabalh
Distincions
Mestressas {{{mestressas}}}
Religion
Estudis
Títol
({{{començamentderenhe}}} - {{{finderenhe}}})
Dinastia {{{dinastia}}}
Servici de {{{començamentdecarrièra}}} a {{{findecarrièra}}}
Grad militar {{{gradmilitar}}}
Arma {{{arma}}}
Coronament {{{coronament}}}
Investitura {{{investitura}}}
Predecessor {{{predecessor}}}
Successor {{{successor}}}
Conflictes {{{conflicte}}}
Comandament {{{comandament}}}
Faches d’armas {{{faitsdarmas}}}
Omenatge
Autras foncions


Georges Lemaître, nascut lo 17 de julhet de 1894 a Charleroi e mòrt lo 20 de junh de 1966 a Lovaina, es un canonge catolic bèlga, astronòm e fisician, professor a l'universitat catolica de Lovaina. Sa « teorie de l'atòm primitiu », volent explicar l'origina de l'univèrs, constituís lo fondament de sa teoria del Big Bang.

Biografia modificar

Los estudis modificar

Es l'aïnat d'una familha de quatre enfants. Sos parents son Joseph Lemaître, un industrial teisseire prospèr e sa maire Marguerite, nascuda Lannoy, avent una afeccion sens limita a son filh Georges. En 1904, dintra al collègi dels jesuistas de Charleroi. Après una annada preparatòri en matematicas al Collègi Saint-Michel d'Etterbeek, es admes a l'escòla de las minas de l'universitat catolica de Lovaina en 1911. I encontra Charles Manneback, un collèga qu ven son amic. Seguís la leisson d'analisi de Charles de la Vallée Poussin e de mecanica d'Ernest Pasquier, que l'inicia als problèmas de cosmologia.

Al començament de la Primièra Guèrra mondiala, s'engatja dins lo 5n còrs dels volontaris e participa e la batalha de l'Yser. Après quatre ans de guèrra quita l'armada coma qu'adjudant e torna a sa leisson de matematicas e de sciéncias fisicas a l'universitat catolica de Lovaina en 1919. Onga, obten lo bachilerat en filosofia tomista e comença son doctorat amb La Valléé Poussin. Comença una primièra tèsi sus la fonccion dzeta de Riemann, que capita pas a conclure. Cambia alara de subjècte e sosten sa tèsi en 1920.

Per obtenir una borda de viatge, redigís en 1922 un memòri sus La Physique d'Einstein, li permetent d'emportar la distinccion. Escrich son primièr article scientific en agost de 1923. Dintra onga a l'universitat de Cambridge coma estudiant-cercaire.

Cambridge e los EUA modificar

Seguís la leissons de l'astronòm Arthur Eddington e trabalha amb aqueste darrièr. Encontra e un congrès a Toronto lo fisician Ludwik Silberstein qu'i fach una comunicacion sus una aproximacion de la talha de l'univèrs. Passa l'annada seguenta al Harvard College Observatory de Cambridge (EUA). aquesta prestigiosa universitat prepausant pas de doctorat en astrofisica, Lemaître s'inscrich pauc après au Massachusetts Institute of Technology e trabalha sus diferents subjèctes, la relativitat generala, l'estudi de las estelas variablas e una teoria d'Eddington ensejant de ligar l'electromagnetisme a la gravitacion. Percep alara lo caractèr non estatic de l'univèrs. Encontra Edwin Hubble e s'entreten amb Robert Millikan. En 1926, sosten sa tèsi sul calcul del camp gravitacional d'una esfèra fluida de densitat omogenèa.

Lovaina modificar

Torna coma ensenhaire a la seccion francofòna de l'universitat catolica de Lovaina. Fa enseguida fòrça viatges als EUA, encontrant mai d'un còp a Albert Einstein a Pasadena. Es invitat dins fòrça universitats prestigiosas e ganha una reputacion dins lo grand public. En 1934, recep la medalha Mendel de l'Universitat Villanova[1], reservada als scientifics catolics de naut nivèl, e onga, lo prèmi Francqui. En 1927, Lemaître encontra Einstein pendent lo cinquen congrès Solvay a l'Universitat Liure de Brussèlas (ULB). Lo 13 de mai de 1940, Lemaître rejonh sa familha a Charleroi e projècta un passatge en Anglatèrra, mas capita pas dins son exòde davant la rapiditat de l'avança allemanda. torna a Lovaina e contunha d'i ensenhar. Pendent la tencadura de l'universitat liura de Brussèlas, impausadas per l'occupant, aculhís los estudiants dins los locals de l'universitat catolic de Lovaina. Dins la nuèch del 11 a 12 mai de 1944, una partida d'aquestes darrièr es destrucha per un bombardament aerian aliat. Rejonh alara sa maire a Brussèlas (son paire ja èra mòrt fa dos ans).

Percors ecclesiastic modificar

Dintra al seminari a Malines en 1920 per èsser ordonat prèire en 1923. Dintra dins la Frairetat sacerdotala dels amics de Jèsus a partir de 1922. Capitarà enseguida a conciliar sas vocacions scientificas e religiosas, sacrificant jamai l'una a l'autra e presicant, subretot, una interpretacion simbolica e non pas literala de la Genèsi. Fidèl a la concepcion tomista, destria la nocion de « començament » d'aquesta de « creacion », la primièra essent une entitat fisica, la segonda un concèpte filosofic. A partir de 1926, es l'almoinièr d'un ostal d'etudiants chinés.

Es nomenat canonge onorari en 1935.

En 1951, fa conéisser son desacòrdi amb un discors de Piu XII ont le papa evòca la teoria del big bang, sens nomenar Lemaître. Aqueste discors als accents concordistas evòca un parallèl amb lo fiat lux del recit de la Creacion. La trencadura dins las annadas 1930 de Lemaître amb lo concordisme de jovença que considèra coma una error epistemologic lo menèt en efièch a adoptar un discordisme metodologic. La critica de Lemaître, adreiçat per un intermediari, menarà lo papa a retocar mai tard sa formulacion.

En 1960, es nomenat prelat domestic per Joan XXIII e president de l'Acadèmia pontificala de las sciéncias. Aculhís fòrça scientifics conegut coma Paul Dirac o John Eccles e ensag de preservar una relativa autonomia d'aquesta institucion, al mens al vejaire de la Curia.

En 1962, quand se debana crisi de Lovaina, fonda amb Gérard Garitte, l'ACAPSUL (associacion del personal scientific de l'universitat de Lovaina), que s'opausa amb viruléncia a l'expulsion dels Valons e dels francofòns de Lovaina.

Fin de vida modificar

En 1964, Lemaître patís d'un infarct miocardiac. Desvelopa una leucemia a partir de 1966 e morrís ongan dins la muèch del 19 al 20 junh.

Òbras modificar

L'Univèrs en expansion modificar

Selon Jean-Pierre Luminet[2], a partir de 1922, Alexandre Friedmann de Leningrad publiquèt lo primièr una teoria de l'expansion de l'Univèrs dins la prestigiosa revista de fisica, lo Zeitschrift für Physik. Einstein envièt una primièra nòta per declarar fals los calculs de Friedman. Einstein envièt lèu una segonda nòta per reconéisser l'exactitud dels calculs de Friedman qu'aviá ja evaluit l'edat de l'Univèrs. En 1927, independentament de las òbras d'Alexander Friedmann, Georges Lemaître redigís un article dins los Annals de la Societat scientifica de Brussèlas titulat Un univèrs omogèn de massa constanta e de rai creissant[3] establissent que l'Univèrs es en expansion[4],[5]. Mai, se fondant su las mesuras de velocitat d'alunhament de las galaxias de Vesto Slipher e de lor distància establidas per Edwin Hubble, Georges Lemaître es lo primièr a establir lo rapòrt constant entre distància e velocitat d'alunhament. Dona una evaluacion d'aquesta constanta, que se nomena de biais comun la constanta de Hubble. Aquesta estimacion es donada dins l'article de 1927, mas aquesta es redigida en francés. Arthur Eddington traduirà aquò en angles en 1931[6], mas en levant, a la demanda del quita Lemaître[7], los paragrafs relatius a la constànça del rapòrt distància/velocitat[8],[9]. La comunautat scientific se remembra donc l'estimacion mai precisa publicada per Hubble en 1929[10].

A l'origina del Big Bang modificar

Lemaître dona enseguida una « teoria de l'atòm primitiu », començament temporal de l'univèrs. aquesta teoria foguèt nomenada ironicament Big Bang per Fred Hoyle en 1949, pendent una emission de radio, nom que demorarà. Suspecha tanben lo rai cosmic de portar la traça dels eveniments inicials. Trabalha a partir de 1933 sus un modèl d'Univèrs non omogenèu, nomenat a posteriori, modèl de Lemaître-Tolman (Richard Tolman trabalhèt amb el a Pasadena), explicant las condensacions e la formacion de las galaxias. De nò estudia lo rai cosmic, per exemple amb Carl Størmer, çò que l'obliga a utilizar las maquinas de calcul que lèu capita mestrejar. Après la Liberacion, torna a son trabalh e s'interessa a la formacion de las nebulosas. Per aquò, venon un dels precursors bèlgas de las maquinas de calcular e s'interessa a lor programacion en lengatge maquina, puèi assemblaire abans d'estudiar d'autres lengatges coma l'Algol.

En 1965, Odon Godart anóncia à son ancian collèga e mentor alara qu'es plan malaut, la descobèrta del fons difús cosmologic per Arno Penzias e Robert Wilson. Aqueste « resson desaparegut de la formacion dels monds », coma Lemaître l'aviá poeticament nomenat, confirmava l' scenari cosmologic que Lemaître aviá estat un dels primièrs artesans.

Posteritat modificar

Òbras de Georges Lemaître modificar

  • La Physique d'Einstein, mémoire, 1922.
  • Un Univers homogène de masse constante et de rayon croissant rendant compte de la vitesse radiale des nébuleuses extra-galactiques, in « Annales de la Société Scientifique de Bruxelles », volume 47A, P.49-59, 1927.
  • L'Univers en expansion, in « Annales de la Société Scientifique de Bruxelles », volume 53A, P.51-83, 1933.
  • L’Expansion de l’Univers, conférence données lors de la séance du 5 décembre 1934 de la SAF, L’Astronomie, avril 1935, P.153-168
  • L’Hypothèse de l’atome primitif, essai de cosmogonie, préface de Ferdinand Gonseth, coll. « Les problèmes de la philosophie des sciences », Neuchatel, éditions du Griffon, et Paris, Dunod, 1946
  • La Structure et l'évolution de l'Univers, in Onzième Conseil de Physique Solvay, 1958.

Nòtas e referéncias modificar

  1. https://web.archive.org/web/20140419114641/http://www1.villanova.edu/villanova/vpaa/mendelmedal/pastrecipients.html
  2. Lire son introduction : L'Invention du big bang, Le Seuil, 1997
  3. G. Lemaître(1927) Ann. Soc. sci. Brux. A, vol. 47, p. 49-59.
  4. « Vos calculs sont corrects, mais votre physique est abominable », lui écrit Einstein, qui, à l'époque, n'acceptait pas l'idée. (en) A. Deprit (1984). « Monsignor Georges Lemaître » Reidel The Big Bang and Georges Lemaître: 370, Reidel.Modèl:Lien conférence
  5. Jean-Pierre Luminet, L'invention du Big Bang, Le Seuil, 2004, p. 108. Dans un article paru en septembre 2004, Qui a inventé le Big Bang ? dans la revue Ciel et Espace et repris dans son livre Illuminations, Odile Jacob, 2011, le même auteur écrit qu'Eddington fait traduire cet article.
  6. Error en títol o url.
  7. G. Lemaître (1931) Mon.Not.R.Astron.Soc., vol. 91, p. 483-490.
  8. M. Livio (2011), Nature, vol. 479, p. 171–173
  9. E. P. Hubble, Proc. Natl. Acad. Sci. USA vol. 15 (1929), p. 168-173

Bibliografia modificar

  • (nl) Hans Rombaut, Christoffel Waelkens, « Georges Lemaître », in Nationaal Biografisch Woordenboek, vol. 19, Bruxelles: Paleis der Academiën, 2009, col. 585-609.
  • Dominique Lambert, L'Itinéraire spirituel de Georges Lemaître, Lessius, 2008.
  • Dominique Lambert, (dir.) Lemaître, le père du big bang, Les génies de la science, Pour la science, n°30, février-avril 2007.
  • Dominique Lambert, Temps et Création. Quelques remarques à partir de la cosmologie de Mgr Georges Lemaître, Théophilyon 6 (2001), 375-393.
  • Dominique Lambert, « Monseigneur Georges Lemaître et le débat entre la cosmologie et la foi », dans Revue théologique de Louvain, 28 (1997), 28-53, 227-243.
  • Jean-François Robredo, La métamorphose du ciel. De Giordano Bruno à l'abbé Lemaître, PUF, 2011.
  • Jean-François Robredo, Du cosmos au big bang. La révolution philosophique, PUF, 2006.
  • (en) Mario Livio, « Mystery of the missing text solved » (2011) dans Nature, vol. 479, p. 171–173
  • Charles Manneback, « Lemaître (Georges-Henri-Joseph-Édouard, Mgr) », dans Biographie nationale, t. 38, Bruxelles, Académie royale des sciences, des lettres et des beaux-arts de Belgique, (lire en ligne [PDF]), col. 453-466Modèl:Chapitre.
  • {{{2}}},
  • (en) H. Nussbaumer et L. Bieri, Discovering the expanding universe, Cambridge University Press 2009. [1]
  • Jean-François Stoffel (éd.), Modèl:Mgr Georges Lemaître, savant et croyant. Actes du colloque tenu à Louvain-la-Neuve le 4 novembre 1994 [suivi de] La physique d'Einstein, texte inédit de Georges Lemaître, Turnhout, Brepols, 1996, 371 p.
  • G. Lemaître a été élu parmi les Cent Wallons du siècle par un panel de professeurs, créateurs, scientifiques et parlementaires wallons réuni par l'Institut Jules Destrée [2]
  • Ismaël Omarjee, Aspects de la relation entre science de l'Univers et spiritualité dans l'histoire de la pensée : Isaac Newton et Georges Lemaître. La quête de la vérité, Atelier National de Reproduction des Thèses (ANRT), Villeneuve d'Ascq, 2012. La version PDF de cette thèse de doctorat est publiée aux Éditions du Net, Puteaux, 2013.