Economia de las Illas Marshall

L'ajuda dels Estats Units es la principala font de ressorsas d'aqueste pichon archipèla. Entre 1986 e 2002, las illas recebèron mai d'un miliard de dolars del govèrn nòrd-american[1]. Lo govèrn del país es la principala font d'emplecs: gaireben 46% de la populacion activa trabalhan per el[3]

Economia de las Illas Marshall
MonedaDolar american
Organizacions comercialasSPARTECA
Estadisticas[1]
PIBUSD 133,5 milions (2008)
Reng PIB218en [2]
Creissença del PIB-0,3% (2008)
PIB per càpita2 500 (2008)
PIB per sectoragricultura 31,7%, industria 14,9%, comèrci e servicis 53,4% (2004)
Inflacion12,9%(2008)
IDHcap d'informacions
Populacion jol lindal de pauretatcap d'informacions
Fòrça de trabalh14 680 (2000)
Fòrça de trabalh per ocupacionagricultura 21,4%, industria 20,9%, comèrci e servicis 57,7% (2000)
Caumatge36% (2006)
Partenaris comercials[1]
Expòrts19,4 milions (2008)
Sòcis principalsEstats Units, Japon Austràlia, Republica Populara de China (2006)[3]
Impòrts79,4 milions (2008)
Sòcis principalsEstats Units, Japon, Austràlia, Nòva Zelanda, Singapor, Fiji, Republica Populara de China, Filipinas (2006)[3]
Finanças publicas[1]
Deute extèrneUS$ 87 milions (2008)
RevengutsUSD cap d'informacions
Despensas1 213 milions

L'agricultura se tròba concentrada en pichonas proprietats. La pichona indústria se concentra en la produccion d'artesanias, lo processament de ton e còpra. Lo torisme, qu'es una de las principalas esperanças de melhorament de la renda nacionala, emplega actualament mens de 10% de la populacion[1].

Referéncias

modificar
  1. 1,0 1,1 et 1,2 https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/rm.html
  2. https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.html
  3. 3,0 3,1 et 3,2 Error de citacion : Balisa <ref> incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadas Globaledge.