Economia de Sant Marin
Economia de Sant Marin | ||
---|---|---|
Moneda | Èuro | |
Organizacions de comèrci | cap d’informacions | |
Estatisticas[1] | ||
PIB | US$ 1 662 milions (2007) | |
reng PIB | 187ena granda[2] | |
creissença del PIB | 4,3% (2007) | |
PIB per cápita | 41 900 (2007) | |
PIB per sector | agricultura 0,1%, industria 46,5%, comèrci e servicis 53,4% (2007) | |
Inflacion | -3,5%% (2008) | |
Populacion jol lindal de pauretat | cap d'informacions | |
Fòrça de trabalh | 22 660 (2008) | |
Fòrça de trabalh per ocupacion | agricultura 0,1%, industria 37,7%, comèrci e servicis 62,2% (2008) | |
Caumatge | 3,1% | |
Partenaris comercials[1] | ||
Expòrts (US$) | 4 628 milions (2007) | |
Partenaris | Itàlia, principalament (2007) | |
Impòrts (US$) | 3 744 milions (2007) | |
Partenaris | Itàlia, principalament (2007) | |
Finanças publicas[1] | ||
Deute extèrne | cap d'informacions | |
Revenguts (US$) | 690,6 milions | |
Despensas (US$) | 652,9 milions (2006) |
L'economia de Sant Marin es fòrça dependenta del torisme e del sistèma bancari. Malgrat que la republica siá pas un membre oficial de la Zòna Èuro se permetèt a Sant Marin d'utilizar l'Èuro coma moneda nacionala en vertut d'acòrdis amb lo Conselh de l'Union Europèa, e poguèt i estampar lo sieu pròpri dessenh nacional.
Lo torisme representa mai de 50% del PIB, mai de tres milions de visitaires en 1997. Son tanben importants lo sector bancari, l'electronica e la ceramica. Los principals produches agricòlas son lo vin e lo formatge.
Los sagèls postals, sonque valids per la republica, son majoritàriament venduts per la filatelia en representant una importanta font de revenguts.