Economia de Sant Marin
L'economia de Sant Marin es fòrça dependenta del torisme e del sistèma bancari. Malgrat que la republica siá pas un membre oficial de la Zòna Èuro se permetèt a Sant Marin d'utilizar l'Èuro coma moneda nacionala en vertut d'acòrdis amb lo Conselh de l'Union Europèa, e poguèt i estampar lo sieu pròpri dessenh nacional.
| Economia de Sant Marin | |
| Moneda | Èuro |
|---|---|
| Organizacions comercialas | cap d’informacions |
| Estadisticas[1] | |
| PIB | USD 1 662 milions (2007) |
| Reng PIB | 187ena granda[2] |
| Creissença del PIB | 4,3% (2007) |
| PIB per càpita | 41 900 (2007) |
| PIB per sector | agricultura 0,1%, industria 46,5%, comèrci e servicis 53,4% (2007) |
| Inflacion | -3,5%%(2008) |
| IDH | cap d'informacions |
| Populacion jol lindal de pauretat | cap d'informacions |
| Fòrça de trabalh | 22 660 (2008) |
| Fòrça de trabalh per ocupacion | agricultura 0,1%, industria 37,7%, comèrci e servicis 62,2% (2008) |
| Caumatge | 3,1% |
| Partenaris comercials[1] | |
| Expòrts | 4 628 milions (2007) |
| Sòcis principals | Itàlia, principalament (2007) |
| Impòrts | 3 744 milions (2007) |
| Sòcis principals | Itàlia, principalament (2007) |
| Finanças publicas[1] | |
| Deute extèrne | cap d'informacions |
| Revenguts | USD cap d'informacions |
| Despensas | 652,9 milions (2006) |
modificar  |
|
Lo torisme representa mai de 50% del PIB, mai de tres milions de visitaires en 1997. Son tanben importants lo sector bancari, l'electronica e la ceramica. Los principals produches agricòlas son lo vin e lo formatge.
Los sagèls postals, sonque valids per la republica, son majoritàriament venduts per la filatelia en representant una importanta font de revenguts.