Dobrir lo menú principal

Economia de Belgica

Economia de Belgica

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Moneda Èuro
Organizacions de comèrci OMC, Union Europèa, OCDE
Estatisticas[1]
PIB US$ 494.6 miliards (2015)
reng PIB 38ena granda[2]
creissença del PIB 1,3% (2015)
PIB per cápita 44 100 (2015)
PIB per sector agricultura 0.7%, industria 22.3%, servicis 77% (2015)
Inflacion 0.5% (2015)
Populacion jol lindal de pauretat 15.1% (2015)
Fòrça de trabalh 5 279 000 (2015)
Fòrça de trabalh per ocupacion agricultura 1.3%, industria 18.6%, servicis 80.1% (2013)
Caumatge 8.6% (2015)
Partenaris comercials[1]
Expòrts (US$) 281.7 miliards (2015)
Partenaris Alemanha 17.3%, França 16.2%, Païses Basses 12.2%, Reialme Unit 8.6%, Estats Units 4.9%, Itàlia 4.5% (2014)
Impòrts (US$) 280.3 miliards (2015)
Partenaris Païses Basses 20.2%, Alemanha 13.3%, França 10.3%, Estats Units 7.1%, Reialme Unit 5% (2014)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne 1 312 miliards (2015)
Revenguts (US$) 226.8 miliards (2015)
Despensas (US$) 239.4 miliards (2015)
Edificis North Galaxy Towers en Brussèlas.

L'economia de Belgica benefícia d'una localizacion geografica centrala, d'una ret de transpòrt grandament desvolopada, e d'una basa industriala e comerciala diversificada. L'industria es concentrada principalament dins la region de Flandra, al nòrd. Amb paucs de ressorsas naturalas, lo país impòrta de grandas quantitats de materials bruts, e expòrta principalament de produches manufacturats. Lo resultat n'es una economia fòrtament dependenta dels mercats mondials. Lo 2009 las bancas bèlgas foguèron seriosament afectadas per la crisi financièra internacionala, e tres grandas bancas recebèron d'aportacions de capital del govèrn[1].

Lo país es un dels fondadors de la Comunautat Economica Europèa (CEE), e sosten fòrtament l'alargament dels poders de l'UE per integrar las economias europèas. Belgica foguèt un dels primièrs païses que signèt l'union monetària, en genièr de 1999.

Amb d'exportacions equivalentas a 2/3 del PNB, Belgica depend fòrtament del comèrci mondial. Lo país expòrta dos còps mai per cápita qu'Alemanha, e cinc còps mai que Japon. Los avantatges comercials del país venon de sa localizacion geografica centrala, e d'una fòrça de trabalh nautament educada, multilingüa e productiva.

Lo deute public representa 90% del Produch interior brut del país.

Nòtas e referénciasModificar