Circ roman

Un circ, dins lo mond roman, es un edifici public que s'organizava de correguda de carris.

Circus Flaminius (Roma), par Bartoli, 1699 : vision acorchida, mas explicita

ArquitecturaModificar

Plan d'un circ romanModificar

  • la spina es rarament dins l'axe, mas puslèu dispausada un pauc en biais, per facilitar la partença dels equipatges e la virada al tèrme de pista.
  • l'oppidum, bastiment comprenent las escudariás e los castrons de partença, es pas perpendicular a la pista, mas dispausada de biais, per evitar las posicions desavantjosas a la partença

La pista e las grasasModificar

Lo circ roman se constituissiá d'una pista de forma alongada virant a l'entorn d'un paret bas central, e de grasa (cavea) bastidas de maçonariá, sovent sus arcadas, o mai simplament, de fusta o quitament apiejat sus un toral. Las plaças d'onors èran de marbre.

Lo paret: spinaModificar

Lo paret central (spina, plural spinae), bas, mas larg de qualques mètres, èra ornat de marbres, d'estatuas e d'obeliscs o de fonts.

Las bòrnas: metaModificar

Los tèrmes del paret èran aparats per de bòrnas plan solidas (meta, plural metae), a l'entorn de que viravant los equipatges de Carri, amb aurigas (menaires de carris) e cavals.

Un dels tèrmes de la pista e de las grasas èra de miègcercle (sphendonè), l'autre aculhava los castrons de partença (carceres), inscrichas dins un bastit d'escudariás nomenat oppidum (« la plaça fòrta »).

La tribuna d'onorModificar

Una lòtja monumentala, bastida al dessús d'una tribuna, aculhava l'emperaire o los responsables locals, e los generals comanditàrias de l'espectacle. Trespolombava aquela tribuna ofrent una vista melhora de l'ensems.

Quelquas circs romansModificar

 
Plaça del Circus Maximus, amb lo Palatin a drecha de la foto

Circs, estadis, amfiteatres e ipodròmsModificar

 
Trevèri possedava un circ (per las corregas de carris), e un amfiteatre (pels jòcs del circ e combats de gladiators)

Cal pas confondre los circs, destinats a la corridas de carris, amb los estadis de Roma (piazza Navona: estadi de Domician), e dels païses de tradicion ellenica (Grècia continentala, Illas Egeanas, Asia Minora), de forma a primièra vista similar, mas destinadas als exercicis d'atletisme, e doncas de dimensions mai modèstas e desprovesida del paret central e dels castrons.

Cal tampauc pas confondre los circs amb los anfiteatres (de biais eliptic, tipe Colisèu o Arenas d'Arle, anfiteatre de Capoá), destinadas als combats de gladiators, a las venationes (espectacles de combats amb de bèstias fèras) e naumaquias.

En latin, se nomenavan circenses los jòcs de l'anfiteatre: l'expression latina Panem et circenses (« de pan e de jòcs ») comprenava totes los jòcs, aqueles de l'anfiteatre coma aqueles del circ.

Los obeliscsModificar

D'obeliscs, egipcians o non, ornavan la spina dels circs romans: obelisc del Latran venent del Circus Maximus, obelisc del Vatican del circus Vaticanus, o obelisc de Teodòsi encara en plaça al centre de l'Ipodròm de Constantinòple.

L'orguena idraulicaModificar

L'orguena « idraulica » de Ctesibios o idraul, que lo debit d'aire foguèt regulat per una sèrva d'aiga, sembla èsser l'instrument de primièra dels jòcs del circ. Se ne pòt vèire un o dos exemplaris sul pedestal de l'obelisca de Teodòsi.

Lo circ roman dons la literatura e l'artModificar

L'imatge del circ roman foguèt popularizada pel roman Ben Hur, de Lew Wallace (1880), e encara mai per las adaptacions cinematograficass e scenograficas:

Ligams intèrnesModificar

 

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus circs romans.