Charrecey

una comuna francesa

Charrecey es una comuna francesa, situada dins lo departament de Sòna e Léger e la region de Borgonha Franca Comtat.

Charrecey
Charrecey
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 46° 50′ 23″ N, 4° 40′ 03″ E
Superfícia 5,48 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
455 m
290 m
Geografia politica
Estat França
Region
27
Borgonha Franca Comtat
Departament
71
Sòna e Léger Armas del Departament de Sòna e Léger
Arrondiment Chalon-sur-Saône
Canton Givry
Intercom
247100589
Chalon - Val de Bourgogne
Cònsol Thomas Berthet (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Còde postal 71510
Còde INSEE 71107

Geografia modificar

Partida eissida de l'article francés

Situat en Saône-e-Loire (Bourgogne) a una quinzena de quilomètres de Chalon-sus-Saône.

Tèxte originau de l'article francés

Situé en Saône-et-Loire (Bourgogne) à une quinzaine de kilomètres de Chalon-sur-Saône.


Comunas vesinas modificar

 
Distanças e posicion relativa
 Charrecey
 Aluze (1,6km)
 Dennevy (3,4km)
 Chamilly (3,5km)
 Mercurey (3,9km)


Istòria modificar

Partida eissida de l'article francés

Siá sola, la toponymie dels luòcs-diches indica un ric passat #que remonta a la Protohistoire quitament al Neolític Mièg Bourguignon (silex talhats e educats, polissoirs, ceramica de tipe Chasséen. Qualques traces de l'aucupacion gallo-romaine testifiquin de la preséncia d'una villa en bordure de la Via Agrippa (trajècte de la Mediterrani a la mar del Nòrd).

Sembla que lo vilatge primitif i aja #èsser desplaçat del luòc-dich « ès Sant-Étienne » a la siá actuala localizacion, al mièg de la sègle XIV, probablament al continuament del tremoladís de tèrra de Bâle de 1356 (18 d'octòbre)[1].

Jol Ancian Regim un prieuré dels Madamas de Sant-Julien [2] ocupava un vast domeni al centre del bourg actual segon los luòcs-diches : Clos de las Madamas, Fontaine a las Madamas e Quatren Polit-Belèguen (anciana curació) ont se tròba una galariá cobèrta sul porche e de las bastissas als nombroses réemplois de matériaux en grès talhat. Qualques esquelets i an #èsser meses a jorn jos l'ancian forn.

Tèxte originau de l'article francés

À elle seule, la toponymie des lieux-dits indique un riche passé qui remonte à la Protohistoire voire au Néolithique Moyen Bourguignon (silex taillés et polis, polissoirs, céramique de type Chasséen. Des traces de l'occupation gallo-romaine attestent de la présence d'une villa en bordure de la Via Agrippa (trajet de la Méditerranée à la mer du Nord).

Il semble que le village primitif ait été déplacé du lieu-dit « ès Saint-Étienne » à son actuelle localisation, au milieu du sègle XIV, probablement à la suite du tremblement de terre de Bâle de 1356 (18 octobre)[3].

Sous l'Ancien Régime un prieuré des Dames de Saint-Julien [4] occupait un vaste domaine au centre du bourg actuel selon les lieux-dits : Clos des Dames, Fontaine aux Dames et Quart Beau-Belin (ancienne cure) où l'on trouve une galerie couverte sur le porche et des bâtiments aux nombreux réemplois de matériaux en grès taillé. Des squelettes y ont été mis au jour sous l'ancien four.


Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Thomas Berthet    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
340 291 355 450 478 551 580 627 587

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
561 563 578 538 533 579 518 487 410

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
404 419 360 299 261 210 219 226 272

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
283
259
252
264
285
313
312
302
300
2009 2010
297
304
294
301
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Ipotèsi avançada pel professor Jean Pelletier-Thibert del Academia de Mâcon dins la siá declaracion d'inscripcion del luòc archéologique a la DRAGON de Dijon, e corroborée per d'unes autres estudis scientifics en lo Chalonnais.
  2. Soc a Sant-Julien-sus-Dheune (Saône e Loire), vengudas de contunh Moniales de Rougemont e fin finala de Dijon. (Arxives épistolaires - Dintre Jeanne Fustièr-Poquet e Jean Pelletier-Thibert - depausadas a l'Academia de Mâcon)
  3. Hypothèse avancée par le professeur Jean Pelletier-Thibert de l'Académie de Mâcon dans sa déclaration d'inscription du site archéologique à la DRAC de Dijon, et corroborée par d'autres études scientifiques dans le Chalonnais.
  4. Souche à Saint-Julien-sur-Dheune (Saône et Loire), devenues ensuite Moniales de Rougemont et enfin de Dijon. (Archives épistolaires - entre Jeanne Charpentier-Poquet et Jean Pelletier-Thibert - déposées à l'Académie de Mâcon)