Caupena d'Armanhac

una comuna francesa

Vilatge d'Occitània

Caupena d'Armanhac[1][2],[3],[4],[5] (Caupenne-d'Armagnac en francés) qu'ei ua comuna gascoa d'Occitània situada dens lo departament de Gers e la region d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.

Caupena d'Armanhac
Caupenne-d'Armagnac
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa Sent Martin.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 47′ 20″ N, 0° 03′ 57″ O
Superfícia 21,65 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
151 m
110 m
77 m
Geografia politica
País  Gasconha
Contrada Armanhac
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
32
Gers Armas deu Departament de Gers
Arrondiment
322
Condòm
Canton
3222
Gran Baish Armanhac (Nogarò abans 2015)
Intercom
ZZZZZZZZZ
CC deu Baish Armanhac
Cònsol Patrick Guichebarou
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
431 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

447 ab.
Densitat 19,49 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 32110
Còde INSEE 32094

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Toponimia modificar

La toponimia d'aqueth lòc se pòt pas separar de l'estudi de l'omonime lanusquet. Segon Bénédicte Boyrie-Fénié, lo nom deu vilatge de las Lanas qu'ei tanben lo d'ua grana familha, sortida probablament de Caupena d'Armanhac[6], qui ei donc lo nom d'origina.
Dauzat qu'explica lo nom per un mot latin inatestat, *cova, « curada, cava, cahornuda » o calva, « pelada », dab lo prelatin penna, « montanha » [7].
Negre qu'i ved l'adjectiu occitan femenin cava e pena, « arròca hauta, crèsta de montanha, escarpament »[8]. Astor, citat per B. Boyrie-Fénié, qu'explica lo nom per un compausat calv pena, vienut cauv pena, « montanha pelada a la cima » o d'un compausat cau pena qui auré lo sens d'« excavacions de la ròca » [6].
J.B. Orpustan que ved dens lo nom ua tautologia : lo prumèr element qu'ei lo de Calp, vila famosa per son ròc ([lo Penyal d'Ifac]) qui seré compausat de *kal-, varianta de *kar(r)-. L'atestacion Caupen de 1243 (per lo vilatge lanusquet) que poderé miar cap a *calp-ennu, dab elements prelatins [6].
Delamarre qu'explica los dus Caupenas per *Cauo-pennā, *Cauā-pennā, benlèu « la punta curada », mes, pr'amor lo p se consèrva dens la lenga actuala, que cau supausar meilèu un sintagme deu tipe *Cauā Pennā. *Pennā que significa « cap », mes qu'a d'autes sens derivats, oronimics (cresta). *Cauā qu'a lo sens de « la cavèca ». Lo nom de Caupena que seré donc celtic [9]. Caupena qu'ei sus ua serròta.

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 2026 Patrick Guichebarou divèrs esquèrra agent tecnic
març de 2001 2014 Philippe Bezerra    
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 422, totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
302 312 286 328 752 696 728 722

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
785 748 720 695 697 712 692 666 652

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
616 554 532 450 467 462 451 415 428

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
437
404
363
351
357
377
427
432
437
452
2009 2010
431
449
428
446
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion qu'èra de 431 abitants e la densitat qu'èra de 19,91 ab/km².

Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas dab la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1.  Grafia d'après la mapa de las comunas de Gers en gascon. del siti oficial del departament de Gers. (fr)
  2. Pojada, Patrici. Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières, 2009. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  3.  Toponimia occitana.
  4. Congrès permanent de la lenga occitana. . Top'Òc: Diccionari toponimic occitan.
  5. Institut d'Estudis Occitans. . BdTopoc–Geoccitania.
  6. 6,0 6,1 et 6,2 Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes. Landes et Bas-Adour, ed. Institut occitan e CAIRN, Pau, 2005, p. 85-83
  7. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 156
  8. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, 1990-98, vol. II, p. 1177, par. 21952
  9. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 111 (lo compausat), 335 (lo toponime), 110 (*cauā), 214 (*pennā