Caatinga
Caatinga (del Tupi-Guarani: caa (bòsc) + tinga (blanc) = bòsc blanc) es un bioma que se tròba solament al Brasil.
La caatinga ocupa una superfícia d'aperaquí 734 478 km², gairenben 8,6% del territòri de Brasil, en englobant de forma contunha part dels estats brasilièrs de Piauí, Ceará, Rio Grande do Norte, Paraíba, Pernambuco, Alagoas, Sergipe e Bahia en la region Nòrd-Èst de Brasil, e part del nòrd de Minas Gerais en la region Sud-Èst de Brasil.
Presenta una vegetacion tipica de regions semiaridas. Es principalament una zòna arbustiva seca e un bòsc d'arbres basses e espinoses que pèrdon las siás fuèlhas durant la sason seca. Anteriorament se cresiá que la caatinga èra lo resultat de la degradacion de formacions vegetalas mai exuberantas coma son la dels bòscs amazonics. En aquel bioma a enregistradas unas 1000 espècias de flòra e se crei que n'i a lo doble o lo triple pas encara enregistradas.
Los cactus, plantas de tija espessa, arbusts espinoses e d'èrbas adaptadas a la secada forman la capa jols arbres. Fòrça plantas creisson, florisson e morisson durant la brèva sason umida.
La caatinga compren qualques enclavaments de bòsc tropical umid. Aperaquí 15 milions de personas vivon dins la region, e la populacion se considèra qu'es de las pus pauras de Brasil. L'agricultura en la sason seca es fòrça limitada e i a solament qualques paucas zonas de irrigacion coma la de la val del riu São Francisco.
