Cactus
Diferents cactus.
| Règne | Plantae |
|---|---|
| Sosrègne | Tracheobionta |
| Division | Magnoliophyta |
| Classa | Magnoliopsida |
| Sosclassa | Caryophyllidae |
| Òrdre | Caryophyllales |
| Reng de precisar | Angiospèrmes |
|---|---|
| Reng de precisar | Eudicotiledonèas |
| Reng de precisar | Nodals de las Dicotiledònas vraias |
| Òrdre | Cariophyllales |
| Familha | Cactaceae |
Los Cactus, Cactèas o Cactacèas (Cactaceae) forman una familha de plantas de flors. Son gaireben totas de plantas grassas o plantas succulentas, es a dire de plantas xerofitas que servan dins lors teissuts de « chuc » per afrentat los longs periòdes de secada.
Cal pas confondre Cactus e planta succulenta: totas las plantas succulentas son pas de Cactus. Son de familhas de plantas qu'adoptèron los mèsmes metòdes de luta contre los periòdes de secada, coma las Asclepiadaceae o los Crassulaceae.
De plantas d'aquestas autras familhas, per convergéncia de las formas d'espècias somesas a las mèsmas constrenchas, ressemblan fòrça als cactus. Es lo cas per exemple de las eufòrbia cactiformas coma Euphorbia canariensis.
Per destriar los cactus verais de las plantas que lor ressemblan, cal far referéncia als critèris d'apartenéncia a la familha de las Cactaceae. L'identificacion se fa per la preséncia d'areòlas, e, coma mai generalament en botanica, per las flors e los fruchs.
Al contrari de las cresenças popularas, las Cactacèas son pas consideradas coma essent d'arbres. Los cactus cobrisson un larg ventalh de formas e de talhas. N'existís d'esfericas, cilindricas, en forma de pal, amb de fuèlhas punchudas o en forma de raquetas… Lo mai grand es Pachycereus pringlei, amb una talha mesurada de 19,2 m[1], lo mai pichon es Blossfeldia liliputiana, d’1 cm de diamètre un còp adult[2].
Etimologia
modificarLo mot cactus ven del grèc ancin κάκτος / káktos, designant lo cardon. Foguèt utilizat coma lo nom del primièr genre d'aquestas plantas per Carl von Linné, abans que fòrça autres noms de genres se'n separèron.
Classificacion
modificar
La familha de las Cactaceae es una familha de plantas dicotiledònas que compren unas 2500 espècias destriada en unes 90 genres.
Cactus èra taben un nom de genre dins la classificacion binomiala codificada per Carl von Linné. Apareis sonque dins la classificacion actuala coma sufixe d'unes noms de genre, coma Echinocactus, Pterocactus, Stenocactus, etc.
Critèris de determinacion
modificarL'apartenéncia a la familha de las Cactaceae se determina per quatre principals critèris:
- Los punts vegetatius son d'areòlas, es a dire de menas de clòts dins l'epidèrme, garnits de lana o de borra los fasent semblara de cossinets, d'ont sortisson los segments o rebrots, las flors e las fuèlhas reduchas que sont las espinas...
L'existéncia d'areòlas es lo critèri mai utulizat per l'apacionat, d'en primièr qu'est pas necessari d'esperar la florason e los fruchs per los observar, enseguida que, al contrari dels dos autres critèris, las areòlas existisson dins pas cap autra familha de plantas.
- L'ovari dèu èsser infèra, es a dire que deu èsser plaçar sota las pèças floralas (levat per unes cactus primitius coma Pereskia aculeata).
- Lo fruch deu èsser una baia d'una sela lòtja, existís pas de parets intèrnas separant las granas o grops de granas.
- Un critèri d'exclusion es la preséncia de latèx al talh, permet d'exclure las plantas del genre eufòrbia.
Los agaves, los Lithops, las eufòrbias e los Pachypodium son pas de cactus.
Morfologia
modificar
Se destria sièis formas diferentas:
- arborescentas: comparables a un arbre amb de brancas, coma las carnegiea;
- arbustivas : idem, mas amb de cambas mai primas;
- colomnàris: sens braces, coma las espècias del genre Cereus;
- globulàrias, amb de formas esfericas, veire cilindricas;
- epifitas penjantas, per unas espècias de cactus epifitas;
- ecalàrias: per un fòrça pichon nombre d'espècias;
- amn pèças planas (o cladodas) comunament nomenadas "raquetas" coma las espècias del genre Opuntia.
Son de plantas erbacèas o d'arbrilhons, sovent de forma vegetativa particulara, amb la foncion clorofilliana transferida a las tijas. Sovent espinosas, perennas, mai sovent succulents, los cactus son a vegadas epifitas o escalants. L'aspècte actual dels cactus s'explica subretot per l'adaptacion a las condicions de secada, a l'origina dels desvelopament de la foncion d'estocatge e de la reduccion de las superfícias d'evaporacion.
La foncion d'estocatge se vei per un espessiment de la tija, e, per unas espècias, pel desvolopament de raices tuberosas (Pterocactus tuberosus per exemple). Explica tanben l'apareission de las costelas o una disposicion dels tucons en espirala, que permeton, coma per un accordeon, la dilatacion e la retraccion del còs de la planta segon los des periòdes de pluèja e de secada, sens esquiç de l'epidèrme. La reduction de las superfícias d'evaporacion es traducha per un espessiment de l'epidèrme, a vegada quitament cobèrt d'una mena de cera, una diminucion del nombre d'stomats (trauqeuts permetent la respiracion), e subretot, per fòrça d'espècias, la despareission de las fuèlhas (vejatz evapotranspiracion).
Las espinas, elas, an de fontions multiplas: proteccion contra los animals, prene l'aiganha, proteccion de l'epidèrme contra lo Solelh, lo vent dessecant o lo freg d'altitud, espandiment de l'espècia se prenent dins l'aus dels animals... (pasmens, aquesta ipotèsi demora encara sonque teorica)
Las flors de cactus son a vegada de talha granda. Coma las espinas e las brancas, butan sus las areòlas. Fòrça cactus florisson de nuèch. Lors flors son blancas o plan claras. Son pollinizadas per de parpalhons o autres insectes nocturns o per de pichons animals coma las ratapenadas. A l'interior de l'ostal, es un tust termic que farà florir lo cactus. Los fruchs d'unas espècias son comestibles (figuièr de Barbaria).
Formas « monstruosas »
modificarComa las plantas succulentas, los cactus presentan a vegada de formas dichas "monstruosas" afeccionadas dels colleccionaires.
L'origina del fenomèn es desconeguda, benlèu a causa de mutacions. I a dos fenomèns:
- Faisacion (formas de fais): creissença anormala del suc d'une tija en forma de fais.
- Crestacion (formas de crestas): creissença anormala del suc d'una tija en forma de cresta o de ventalh[3].
-
Mammillaria crestada -
Carnegia crestada -
Saguaro cesatada -
Rebutia faisada -
Echinopsis oxygona crestada
Grands tipes morfologics
modificar
.jpg){kind=link}
Los cactus se pòdon gropar en cinc grands tipes morfologics:
- Cactus primitius – Pas o pauc succulents, aquestes cactus son lo malhon mancant entre las plantas classicas, dichas mesofitas e los cactus. An gardat l'aspècte d'arbrilhon classics e lors fuèlhas veraias: Pereskia, Pereskiopsis, Quiabentia.
- Oponces – Formas de segments epesses en forma de raquetas (cladodes), a vegada al suc d'un tronc (Brasiliopuntia, Consolea...), de segments en forme de cilindres (Austrocylindropuntia, Cylindropuntia, Grusonia...) o de bolas pichonas mai o mens alongadas (Maihueniopsis, Tephrocactus...), aquestes cactus an, mai sovent, gardat de fuèlha redusidas e cilindricas, casent lèu.
- Cactus colomnaris – Formats de tijas espessas e alongadas, quilhadas, rabalairas o penjadas, lors areòlas son plaçadas le long de las còstelas (Escontria...).
- Cactus globuloses – son formats de tijas esfericas podent s'alongar, amb areòlas plaçadas sus de costelas (Astrophytum...) o de tucons en espirala (Mammillaria...). Pels mai evoluats, l'areòla se divisèt, aquesta situada a l'axil del tucon produsent de flors e rebrots, aquesta al suc del tucon produson d'espinas. De formas intermediàrias d'aqueste fenomèn, nomenat dehiscéncia seriala, presentan una rega ligant las doas partidas de l'areòla al divisar.
- Cactus epifitas de tijas planas – Aquestes cactus butant dins de zonas mai umidas mermèron lor capacitat de sèrva e lors tijas planas semblan a las fuèlhas que remplaçan dins lor foncion clorofilliana (Schlumbergera, cactus orquidèas...)
Espandiment
modificarLos cactus son gaireben totes de plantas de Mond Nòu. Levat Rhipsalis baccifera; aquesta espècia a un espandiment dins la region subtropicala. Auriá colonizat pro recentament lo Continent Vièlh (fa uness miliers d'annadas), benlèu per de granas portadas dins lo sistèma digestiu d'aucèls migrators. La val de Tehuacán (Mexic) es un dels mai richs sites de cactus pel mond[4]. Fòrça autres cactus (coma los Opuntias) s'aclimatèron suls autres continents après aver estat introduchs per l'òme.
Los Cactus an degut evoluar dins los darrièrs 30 a 40 milions d'annadas, quand los continents èran ja plan separats.
Metabolisme
modificarLos cactus an un metabolisme acid crassulacèu (CAM), al contrari de gaireben totas las plantas[5]. Subretot, prenon lo dioxid de carbòni sonque de nuèch, e non oas de jorn,[6].
Istòria
modificar
Los cactus son presents suls dessenhs e esculptura de l'ancana civilizacion aztèca coma lo codèx Mendoza al sègle XIV. Segon una profecia, una partida del pòble, menada per de prèires transportant d'efigias sagradas se n'anèt en cerca d'un luòc ont poiriá veire una agla penjada sus un cactus devorant una sèrp. Quand una tala encontra se faguèt, fondèron lor capitala Tenochtitlan (l'ancian nom de la ciutat de Mexic).
En 1822, lo general Iturbide atribuiguèt l'emblèma de la ciutat a las armas del país, lo Mexic: una agla penjada sus un nopal (una espècia d'Opuntia) devorant una sèrp.
I a tanben d'imatges de cactus dins l'anciana civilizacion Moche al Peró, coma Trichocereus pachanoi[7], unes an de proprietats enteogènas essent utilizadas per aquestes Indians per de tòcas religiosas.
La nomenclatura de las Cactaceae foguèt cambiadissa. Las diferentas espècias èran pas presentas dins l'Antiquitat e arribèron en èrsas progressivas a partit de la descobèrta de l'America.
Cristòl Colomb tornèt los primièrs cactus en Euròpa: de Melocactus venent de las Antilhas. Las primièras espècias menada portèron lo nom de cactus del grèc ancian kaktos, que designava una espècia d'epinoses, belèu lo cardon.
En 1597, John Gerard destria dins son Herball publicat a Londres 4 espècias: un Melocactus, dos Cereus e un Opuntia.
En 1753, Carl von Linné gropa jol genre Cactus las 22 espècias conegudas.
Vers 1770, Philip Miller isola tres genres: Pereskia, Opuntia, Cereus, gardant lo tèrme Cactus per totas las autras.
En 1812, A. H. Haworth isola cinc genres novèls, coma Mammillaria.
Mai tard, Engelmann, Britton e Rose e Backeberg isolan nòu genres novèls[8].
En 1903, Karl Schumann publica una monografia amb 21 genres e 760 espècias.
En 1958-1962, Backeberg compta 300 genres e 2000 espècias. Lo nombre de genres foguèt redusit en seguida.
Amb lo temps los cactus venguèron al vam.
L'interés pels cactus al sègle XX provoquèt de culhidas excessivas e la despareisson d'unas espècias. Mas d'espècias o varietats son uèi encara descobertas cada an.
Totes los cactus son cobèrts per la Convencion sul comèrci internacional de las espècias de fauna e de flora salvatjas (CITES), e fòrça espècias son plenament protegidas a causa de lor inscripcion a l'Annèxe 1.
Los païses an una actitud contradictòria per la proteccion de las espècias. Al Mexic per exemple, culhir de cactus es cadtigat de prison. Mas los extensions urbnanas destruson de sites de cactus. Es tan mai critica per las espècias que la zona d'espandiment es plan redusida, a vegada mens de 1 000 m².
Estat de las populacions, pressions, menaças sus las espècias
modificarEn 2015, un grop de 80 cercaires utilizèt las categorias e critèris de la lista roja de las espècias menaçadas de l'UICN per produire un primièr estudi mondial sul gra de menaça e lo tipe de menaça que tòca las espècias de plantas espinosas. Los autors de l'estudi avisan que 31 % de las espècias de cactus son menaçadas a cort o mojan tèrme (500 espècias su las 1478 censadas, çò que ne fa un dels grops mai menaçats)[9].
Se poiriá pensar intuitivament que l'escalfament climatic favoriza los cactus, al mens dins unas regions del mond, mas segon l'UICN se 1/3 dels cactus es menaçada d’atudament sus la planeta, es subretot a causa de l'agricultura o a causa de conversion dels sols arids en plantacions d'Eucalyptus per la pasta de papièr. E lo cas al Mexic, en America centrala e al sud de l'America del Sud. La segonda causa es l'artificializacion des tèrras par l'urbanizacion e las zonas d'activitats comercialas o industrialas (subretot dins las zonas costièras coma al Mexic e dins la Caribas o dins la peninsula de Baja en Califòrnia).
Lo comerci illegal de las cactèas es una tresena menaça que s'apond a las doas precedentas, sostengudas per la demanda d'unes colleccionaires.
Aquestas donadas recentas mòstran que las pressions antropicas sus la biodiversitat de las tèrras aridas an estat sosestimadas. Segon Inger Anderson (directritz generala de l'UICN) «L’amplor del comerci illegal d’espècias salvatjas - e tanben la flora » es tanben en causa, mai de çò que pensava l'UICN. Las regions mai tocadas son lo sud de l’Estat de Rio Grande do Sul (Brasil) e lo nòrd de l’Artigas (Uruguai), una zona d’unes 500 km2. Venon enseguida d'Estats de Queretaro e de San Luis Potosí e d’Oaxaca e de Puebla dans la region de Tehuacán-Cuicatlán (Mexic), l’Èst de l’Estat de Bahia e lo nòrd du Minas Gerais; e tanben al Chile la partida sud de l’Antofagasta. L’èst de l'Uruguai es tanben tocada. Existís tanben d’autras regions caracterizadas per una riquesa globala puslèu flaca, mas una fòrta proporcion d'espècias menaçadas: al Guatemala, en Colombia e dins de regions del Peró e del Chile.
Unas espècias de cactèas amb un grand nombre d'espècias brasilianas, coma Arthrocereus glaziovii e Coleocephalocereus purpureus butan pas que sus de sòls rics en fèrre o sus d'inselbergs Canga, que son fòrça cercats per l'industria minièra. Atal Arrojadoa marylaniae sembla condamnat a cort tèrme, que buta pas que sus un substrat de qüars blanc unic menaçada per l'expleitacion minièra. Unas espècias son menaçadas per una suspastura d'itinerància.
Lo comèrci nacional e internacional dels cactus es sovent illegal[10]. L’UICN nota que 86 % dels cactus menaçats utilizats en orticultura venon de populacions salvatjas. Aqueste comèrci illegal foguè en partida redusit en 1975 per l’inscripcion de l'ensemble de la familha (amb unas excepcions) dins la Convencion sul comèrci internacional de las espècias de fauna e de flora (CITES) salvatjas menaçadas d'extinccion e per la disponibilitat de las plantas cultivadas a partir de semenças suls mercats internacionals. Pasmens, la culhida contunha a menaçar d'espècias coma dins los païses on la realizacion de la CITES es incomplèta o recenta coma al Peró e demora una menaça latenta per totas las espècias novelament descrichas. Per aquesta rason, los expèrts mòstran pas mai la localizacion precisa d’espècias recentament descobèrtas per limitar las culhidas de granas o d’individús.
Utilizacion
modificarMai de 50 % de las espècias de cactus (57 %) son utilizats per l’Òme subretot per las colleccions e l’orticultura ornementala (674 espèces), sovent per de culhidas de plantas e de granas per las colleccions especializadas. 154 espècias son d'aliments per l’òme o lo bestial e 64 espècias an un usatge medicinal e/o veterinari). 64 % dels cactus menaçats son utilizats per l'òme jos una d'aquesta formas e 57 % (236 espècias) en l'orticultura.
Las utilizacions descrichas son limitadas a las Cactaceae. Exclusisson donc de genres coma Agave e Aloè.
Ornament
modificarL'usatge principal es de servir de planta d'ornament, en sèrra dins las regions temperadas, en exterior dins las regions caudas e secas, per exemple dins las regions tocadas de restriccions d'assagatge coma dins de regions d'Austràlia. Ne resulta una cultura intensiva dins los plantolièrs.
Utilizacions agricòlas
modificarDins de regions pauras (coma unas del Kenya), d'espècias son utilizadas coma barralha per evitar l'errança dels animals. Tanben pòdon evitar l'intrusion dels panaires e securizar una fenèstra se son plantats en dejós[11]. L'Opuntia foguè importada en Austràlia al sègle XIX per èsser utilizada coma barralhas e desvolopar l'abaliment de Cochenilhas per produire un colorant roge natural (l'acid carminic). Aquestes cactus son pasmens venguts envasissents e, coma son pas consomats pels erbivòrs australians, faguèt 40 000 km2 de tèrras agricòlas improductivas. Per limitar los efièchs negatius d'aquestes cactus, la mosca Cactoblastis cactorum, que las larvas se noirisson de fruchs dels Opuntia, introducha dins los ans 1920.
Las cambas dels grands cactus mòrts son a vegadas utilizats coma fusta. Lor estructura lenhosa e l'aire sec las fan plan solidas.
De cactus pòdon servir de combustibles. Las espinas d'unas espècias coma Trichocereus pacasana atenhon 10 cm e son utilizadas coma agulhas per de dentèlas o dels tricòt.
Alimentacion
modificarL'Opuntia ficus-indica, o figuièr de Barbaria, produch de fruchs comestibles contenent fins a 15 % de sucre. Es tanben una planta ostessa per l'abaliment de la cochenilha Coccus cacti utilizada per produire per trissatge un colorant roge natural lo carmin. Cal culhir 140 000 insèctes per produire un quilograma de matèria seca. Es utilizat per de roges de pòts naut de gama o dons lo Campari.
D'autres cactus pòrtan de fruchs comestibles: prickly pear e Hylocereus, que produch fruch Dragon o pitaya. De pòbles d'America consoman d'Echinocereus nomenat cactus-majofas.
Dins fòrça regions, se dona d'espècias d'Opuntia de raquetas planas coma pastura.
De pòbles se desaltarián de l'aiga contenguda dins los Cereus.
Efièchs psicotròps
modificarDempuèi 2 000 ans, los Amerindians del sud-oèst dels EUA chucan de troces secats de pichons cactus sens espina nomenada peiòt, Lophophora williamsii, pendent de ceremonieas ritualas per sas proprietats psicotròpas en rason dels alcaloïds que contenon.
D'espècias d'Echinopsis (ancianament Trichocereus) an tanben de proprietats psicoactivas. Per exemple, lo cactus San Pedro, un modèl comun dins fòrça plantolièrs, conten de mescalina.
Zonas climaticas
modificar
Los cactus butan subretot dins las regions aridas del mond, coma los desèrts. N'i a al Mexic, EUA (desèrt dels Mojaves), sul bacin mediterranèu (Grècia, Marròc...) e tanben dins des regions del Sahara e d'Austràlia.
Cultura dels cactus
modificarSubstrat: Los cactus butan dins de sòls paures e arids. Lo substrat deu permetre a las raïces de s'airar e deu èsser perfièchament secat per empachar l'aiga de demorar al nivèl de las racinas, que l'umidité favoriza lo desvelopament del poiriment que tuariá lo cactus.
Lutz: Las cactèas an besonh d'un maxim de lutz. Las plaçar dabans las fenèstras. Après l'ivernatge, las expausar pas dirèctament en plen solelh, sonque progressivament.
Assagatge: En ivèrn, los cactus dintran en repaus, las assagar pas. Lo repaus ivernal al freg (5 a 10°C en general) e al sec es subretot pels cactus. Espaciar las assagatges a la davalada per los tornar far progressivament a la prima. En estiu, assagar de biais que tota la tèrra del pòt siá banhada e lo demai d'aiga levat. Esperar que lo substrat siá sec per tornar assagar. Un bon assagatge per setmana sufís mas los cactus pòdon se passar d'aiga longtemps.
Après un rempotatge, assagar pas mas esperar que las raïces ferridas creten que riscarián de poirir.
Rempotatge: Per renovelar las substéncias necessàrias e lor creissença, o se lo volum del cactus passa lo volum de son pòt, cal rempotar los cactus, cada 2 a 4 ans. Las cactèas agradan pas gaire l’excès de noiritura, lo cactus se desvoloparà plan se lo volum del pòt es pas tròp superior al volum de la planta; lo pòt novèl deu pas èsser superior al doble del volum del cactus. Sortir lo cactus de son pòt e far caser delicatament una bona partida de l'ancian substrat puèi plaçar la planta dins son pòt novèl. Pas jamai assagar un cactus après un rempotatge, mas esperar al mens una setmana que creten las raïces.
Per prene un cactus, se pòt utilizar de papièr jornal plegat.
Multiplicacion: Los mejans mai simples per obténer de cactus novèls son la division e la mesa en porreta. La semenada es malaisida mas possibla.
- La division: Levar lo cactus de son pòt e destriar delicatament las diferentas matas o los rebrots que constituisson lo cactus. S'es necessari d'utilizar un cotèl o un secator, lo netejar plan veire esterilizar la lama amb l'alcoòl o a la flama. Daissar la planta cretar a l'aire liure a l’abric del solelh e de l'umiditat unes jorns.
- Lo brocatge: Aquesta tecnica permet aisidament la multiplicacion dels cactus. Permet tanben de salvar un cactus s'aquel patís d'una malautiá. Mejans un cotèl o d'un secator plan net copar la partida del cactus a brocar. Daissar la partida causida cretar a l'aire liure, al fresc e al sec de 1 a 4 semtanas seguent la largor de la partida copada. Se pòt plantar la poreta cretada directament dins un substrat secant, mas s'aumentarà lo percentatge de subrevida provocant le desvelopament de pichonas raïces a sa basa. Plaçar la partida copada e cretada dins de sable umid o dins un pòt vuèj e pausar lo pòt vuèj contenent lo cactus sus la tèrra umida assagant primament.[12] Lo cactus desveloparà de pichonas raïces a sa basa copada. Los periòdes mai favorable pel brocatge son la prima o la fin de l’ivèrn segon lo temps de cicatrizacion, o encara al començament de l'estiu.
Lista dels genres
modificarNòtas e referéncias
modificar- ↑ Salak, M. (2000). In search of the tallest cactus. Cactus and Succulent Journal 72 (3).
- ↑ Mauseth Cactus research: Blossfeldia liliputiana
- ↑ {{{títol}}}.
- ↑ https://web.archive.org/web/20171024174722/http://www.parkswatch.org/parkprofiles/pdf/tcbr_eng.pdf%7Ctitle=Mexico: Tehuacán-Cuicatlán Biosphere Reserve.
- ↑ {{{títol}}}..
- ↑ .
- ↑ Berrin, Katherine & Larco Museum. The Spirit of Ancient Peru:Treasures from the Larco Museum|Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera. New York: Thames and Hudson, 1997.
- ↑ {{{títol}}}.
- ↑ Bárbara Goettsch & al. (2015), High proportion of cactus species threatened with extinction ; Nature Plants 1, Article no ; doi:10.1038/nplants.2015.142, mis en ligne le 05 octobre 2015, consulté 2015-10-09 (étude réalisée dans le cadre de la « Global Strategy for Plant Conservation 2011–2020 »)
- ↑ Sajeva, M., Augugliaro, C., Smith, M. J. & Oddo, E. Regulating internet trade in CITES species. Conserv. Biol. 27, 429–430 (2013).
- ↑ Cactus, un article de Home Security Guru
- ↑ [Pierre Boutigne, Association Française des Amateurs de Cactées Succulentes et Xérophytes , 2014 [1]
Fonts
modificar- Referéncia Belles fleurs de France : Cactaceae (fr)Modèl:Belles fleurs de France
- Referéncia Flora of North America : Cactaceae (en)Referéncia Modèl:EFloras/labèl : Cactaceae (en)
- Referéncia Flora of China : Cactaceae (en)Referéncia Modèl:EFloras/labèl : Cactaceae (en)
- Referéncia Madagascar Catalogue : Cactaceae (en)Referéncia Modèl:EFloras/labèl : Cactaceae (en)
- Referéncia Angiosperm Phylogeny Website : Cactaceae () (en)Modèl:APWebsite famille
- Cactaceae Juss. dans L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval. Sur http://delta-intkey.com (en)
- Referéncia Tree of Life Web Project : Cactaceae (en)Referéncia Tree of Life Web Project : Cactaceae (en)
- Referéncia Catalogue of Life : Cactaceae
- Referéncia Tela Botanica (France métro) : Cactaceae (fr)Referéncia Tela Botanica (França metropolitana) : Cactaceae (fr)
- Referéncia Tela Botanica (La Réunion) : Cactaceae (fr)Referéncia Tela Botanica (La Reünion) : Cactaceae (fr)
- Referéncia Fossilworks Paleobiology Database : Cactaceae de Jussieu (en)
- Referéncia ITIS : Cactaceae (fr) ( (en))
- Referéncia NCBI : Cactaceae (en)Referéncia NCBI : Cactaceae (en)
- Referéncia UICN : taxon Cactaceae (en)Referéncia UICN : taxon Cactaceae (en)
- Referéncia GRIN : familha Cactaceae Juss. (en)
- Referéncia CITES : famille Cactaceae (sur le site de l’UNEP-WCMC) (fr+en)Modèl:CITES famille
- Referéncia FloraBase (Australie-Occidentale) : classification Cactaceae (en)Cactaceae dins Florabase (Austràlia Oèst) (en)
(Vejatz descripcion Cactaceae)
Annèxes
modificarArticles connèxes
modificarLigams extèrnes
modificar- Site de l'ARIDES (Association de Recherche et d'Information sur les Déserts Et les Succulentes, basée en France)
- Au Cactus Francophone Site spécialisé sur les Cactaceae et autres familles succulentes ou xérophytes
- SNACPG Société Nantaise des Amateurs de Cactus et Plantes Grasses (Association)
- http://les-cactus.com/
- Cactuseraie de Creisméas près de Brest