Arts liberalas
Lo concèpte d'art liberal, eretat de l'Antiquitat classica, fa referéncia a la cultura vèrs d' "òmes libres" en oposicion a las "arts servilas". Lo tèrme d'«arts liberalas» (en latin artes liberales) designava los estudis qu'avián coma tòca d'oferir coneissenças generalas e mestresas intellectualas abans que mestresas professionalas o ocupacionalas especializadas.
Las sèt arts liberalas que s'ensenhavan dins l'Antiquitat comprenián dos grops d'estudis: lo trivium e lo quadrivium. Èran (acompanhadas de la seuna matèria principala en latin):
- la gramatica, lingua "la lenga";
- la dialectica, tropus "las figuras";
- la retorica, ratio "la rason";
- l'aritmetica, numerus "los nombres";
- la geometria, angulus "los angles";
- l'astronomia, astra "los astres";
- la musica, tonus "los cants".
A l'Edat Mejana, las arts liberalas conformavan la part centrala del curriculum de las universitats. Alcuin, conselhièr intellectual de Carlesmanhe, las adoptèt coma basa de la reforma escolara menada a tèrme pendent lo periòde de la Renaissença Carolingiana. Dins las teorias educativas medievalas, lo quadrivium seguissiá lo trabalh preparatòri del trivium. E mai que l'esquema de trivium e quadrivium se coneisse de còps coma "educacion classica", correspond fondamentalament amb un desenvolopament medieval qu'abasta fins als sègles XII e XIII.
Lo domeni e la portada de las arts liberalas evolucionèt dins lo temps. Inicialament se referissiá a l'educacion dels elèits dins los classics culturals. Boeci, l' " ultim roman, lo primièr escolastician ", en un ensag quasi desesperat de transmetre als nòus mèstres d'Itàlia la civilizacion classica, demòra dins lo reialme dels ostrogòts pr'amor d' ensajar de li ensenhar los rudiments del quadrivium. D'al sègle VI en lai, lo sistèma medieval d'estudis academics ne correspondrà amb l'esquema doble dels contenguts del trivium e quadrivium mas amb l'aparicion de las umanitats e de la sciéncia a l'epòca de las Luses, lo sens d'" arts liberalas " s'estend fins a las se n'abastar ambedoas. D'encara demòran fòra las arts liberalas d'unas ocupacions especificas coma l'agricultura, los negòcis, l'engenhariá, la pedagogia, la medecina o la farmacia.
A l'Edat Contemporanèa, lo concèpte, utilizat pus extensament coma professions liberalas compren l'exercici professional que requerís una formacion universitària, fondamentalament lo drech e la medecina.
Lo trivium
modificarLo trivium («tres vias o camins») recampava las disciplinas literàrias (relacionadas amb l'eloquéncia). La maxima latina Gram. loquitur, Dia. vera docet, Rhet. verba colorat resumís los contenguts e ensenhaments de caduna d'elas:
- Gramatica, la sciéncia de l'us condrech de la lenga, ajuda a parlar;
- Dialectica, la sciéncia de la pensada correcta, n' ajuda a se cercar vertat;
- Retorica, la sciéncia de l'expression, ensenha a s' "acolorir" los mots;
Lo quadrivium
modificarLo quadrivium («quatre camins») recampava las disciplinas scientificas relacionadas amb las matematicas. La maxima latina pregava Ar. numerat, Geo ponderat, As. colit astra Mus. canit. èran aquestas:
- aritmetica, ensenha a far nombres;
- geometria, ensenha a calcular;
- astronomia, ensenha a cultivar l'estudi dels astres;
- musica, ensenha a produire de nòtas.
Referéncias bibliograficas
modificar- (en) Charles Blaich, Anne Bost, Ed Chan, e Richard Lynch (2004) Defining Liberal Arts Education. Center of Inquiry in the Liberal Arts.
- (es) Ricardo da Costa. "Las definicions de las sèt arts liberalas e mecanicas dins l'òbra de Ramón Llull", Revista Annalas del Seminari d'Istòria de la Filosofia. Madrid: Publicacions Universitat Complutense de Madrid (UCM), vol. 23 (2006), p. 131-164 (ISSN 0211-2337)
- (en) Sister Miriam Joseph (2002) The Triviuum: The Liberal Arts of Logic, Grammar, and Rhetoric. Paul Dry Books.
- (en) Brand Blanshard (1973) The Uses of a Liberal Education: And Other Talks to Students. Open Court.
