Arres
Arres ei un municipi dera Val d'Aran en eth terçon de Lairissa. Dividit en dus pòbles, Arres de Jos (on es eth sèti deth municipi) e Arres de Sus, s'atròba essenciaument sus era riba dreta de Garona (Era Bordeta ei sus era riba esquèrra).
Arres | |
Municipi d'Aran, Occitània | |
Arres, Val d'Aran. | |
Administracion | |
---|---|
Estat | Espanha |
Comunautat | Catalonha |
Província | Lhèida |
Comarca | Val d'Aran |
Terçon | Lairissa |
Alcalde | Pere Castet Farré (CDA)[1] (1995-2027) |
Geografia | |
País | Gasconha |
Superfícia | 11.57 km² |
Altitud • Maximala • Minimala | 1 224 m m m |
Demografia | |
Populacion | 61 ab. (2022) |
Densitat | 5,27 ab./km² |
Autres informacions | |
Còdi postau | 25551 |
Sit web | arres.cat |
modificar |
Istòria
modificarEra glèisa parroquiau de Sant Joan ei enter Arres de Jos e Arres de Sus. Data de cap a 1816 o 1817.[2],[3]
Toponimia
modificarArres es atestat en 1298.[4] En espanhòl s’escriu Arrés.[3]
Conses (Alcaldes)
modificarPolitica
modificarEleccions de 2023: CDA se guanhe es tres regidors.
Eleccions de 2019: er ajuntament a 3 còssos o regidors. CDA se guarde eth municipi.[5]
Parti | Vòtes | Percentatge | Còssos |
---|---|---|---|
Convergéncia Democratica Aranesa | 32 | 61,54 % | 2 |
Unitat d'Aran | 19 | 36,54 % | 1 |
Eleccions de 2015:
L'ajuntament a 3 còssos o regidors.
Parti | Vòtes | Percentatge | Còssos |
---|---|---|---|
Convergéncia Democratica Aranesa | 25 | 59,52 % | 2 |
Partit Popular | 15 | 35,71 % | 1 |
Eleccions de 2011:
Partit | Vòtes | Percentatge | Regidors |
---|---|---|---|
Convergéncia Democratica Aranesa | 27 | 54% | 2 |
Unitat d'Aran | 2 | 4 % | 0 |
Partit Popular | 21 | 42 % | 1 |
Administracion
modificarEth caplòc ei eth pòble d'Arres de Jos.
Demografia
modificarEra populacion ei de 61 abitants (2022).
1900 | 1930 | 1950 | 1970 | 1981 | 1986 | 2009 |
---|---|---|---|---|---|---|
101 | 212 | 129 | 61 | 53 | 49 | 68 |
Populacion des pòbles en 2021:
- Arres de Jos: 27
- Arres de Sus: 35
- Era Bordeta: 5
Eraudica
modificarArres a dus escuts, un quadrilaterau a la mòda catalana, un normau segontes era tradicion aranesa.
-
Escut d'Arres
-
Escut catalan d’Arres[6]
Ligams extèrnes
modificarReferéncies
modificar- ↑ Lista des alcades suth site Municat
- ↑ GREC.
- ↑ 3,0 et 3,1 Pascual Madoz e Ibáñez. “ARRES” Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Vol. 5. Estrasborg: Edicions Talvera. 2022. p. 1320
- ↑ “30 de juliol de 1298. Arnau de Sant Marsal, procurador i lloctinent del rei de Mallorca en la vall d'Aran, promet als cònsuls i jurats de les viles d'aquesta de guardà'ls-hi els bons usos i costums que el rei d'Aragó els hi havia mantingut; prometent ells pagar integrament els rèdits i drets que aquell solía rebre en dita vall.”. Ferran Valls i Taberner. Privilegis i ordinacions de les Valls Pirenenques. I. Vall d'Aran. Barcelona: Impremta de la Casa de Caritat. 1915. pp. 8-11. https://archive.org/details/privilegisiordin01vall/page/8/mode/2up Legir en linha sus l'Internet Archive].
- ↑ Municat.
- ↑ Escuts i banderes oficials de Catalunya