Alejandro Agustín Lanusse
|
Alejandro Agustín Lanusse
| ||
|---|---|---|
| ||
| Naissença | 28 d'agost de 1918 | |
| Decès | 26 d'agost de 1996 | |
President d'  Argentina
| ||
| Periòde de govèrn: | entre lo 22 de març de 1971 e lo 25 de mai de 1973 | |
| Predecessor: | Roberto Marcelo Levingston | |
| Successor: | Héctor José Cámpora | |
Alejandro Agustín Lanusse Gelly (28 d'agost de 1918 - 26 d'agost de 1996) foguèt un militar argentin d'origina Bearnesa qui ocupè de facto la presidéncia d'Argentina enter lo 22 de març de 1971 e lo 25 de mai de 1973. Que s'oposè au peronisme d'un biais anticonstitucional mes que savó li tornar lo poder democraticament. La soa anticonstitucionalitat (dens un contexte istoric e politic on la constitucionalitat non ho que chic de còps la nòrma) que pòt envitar a mantuns jutjaments, mes non se 'u pòt pas con·hóner dab la dictatura argentina a laquau be s'opausè, ne ho victima, e testimoniè contra quan, tornada la democracia, l'autobatejat Processus de Reorganizacion Nacional (qu'ei a díser, la Dictatura Militara Argentina) e ho jutjat.
Carrièra militara
modificarLanusse qu'entrè au Colegio Militar de la Nación en 1935 puish, en 1938, que vadó membre de la Cavaleria de l'Armada Argentina e que formè part deu prestigiós regiment de Grenadiers a Chivau, fondat peu Liberator general José de San Martín. Arron divèrsas afectacions (Mendoza, Salta, Campo de Mayo, Chajarí) que participè au còp d'Estat orquestrat peu generau Benjamín Menéndez contra Juan Domingo Perón lo 28 de seteme de 1951. Condemnat a la preson a vita, que demorè durament en carcer en Rawson e en Río Gallegos dinc a la soa liberacion lo 19 de seteme de 1955, un dia abans la caduda de Perón, acassat per la Revolución Libertadora, lo còp d'Estat gavidat per Eduardo Lonardi e qui exilié Perón.
Enter octobre de 1955 e març de 1958 foguèt cap del Regiment de Grenadiers a Chivau (escòrta presidenciau).
En 1956 que ho mandat com embaishador especial e extraordinari au Vatican per festejar los 80 ans de Pie XII. Que tornè en 1960 per'mor d'estar nomat susdirector de l'Escòla Superiora de l'Armada. Durant la presidéncia de José María Guido (1962-1963) que militè dab los Azul (partisants d'un viste restabliment de la democracia). Antiperonista convençut, que ho ligat au còp d'Estat de Juan Carlos Onganía contra Arturo Umberto Illia, qui s'escadè lo 28 de junio de 1966, e aperat Revolucion Argentina. En 1962 que comandadava la Purmèra Division Blindada, e en 1968 que ho nomat cap comandant en cap de l'Armada.
La pujada cap a la presidéncia
modificarLas divergéncias dab la politica d'Onganía e l'aflaquiment de la Revolucion Argentina qui afrontava las susmautas d'organizacions armadas clandestinas arron deu Cordobazo, que'u mièn a exigir la demission deu president e, per'mor deu son refús, de'u har cáder.
La Junta deus comandants en cap de las Hòrças Armadas, dont Lanusse e hasèva partida com cap de l'Armada, que remplacè de tira Onganía per Roberto Marcelo Levingston, qui, après un brèu temps com president, e ho au son torn destituit e remplat per Lanusse en març de 1971.
Govèrn
modificarDurant lo son mandat que hasó mòstra d'un pragmatisme agut, en bèth restablir las relacions diplomaticas dab China, en repatriant lo cadabre d'Eva Perón e en bèth envitar Perón a tornar deu son exili en 1972. Suu plan economic que realizè o comencè òbras infrastructuraus de las importantas com rotas, centraus electricas, ponts, etc. Totun la soa gestion non podó pas jamei cambiar lo maucontenter generau e popular de cap a las duas etapas anterioras de l'auto nomada Revolución Argentina.
Entà adobar ua sortida de cap a la democracia, Lanusse que nomè Arturo Mor Roig, un òmi politic de simpatias radicaus, com Ministre de l'Interior. Qu'hore l'arquitècte deu Gran Acòrd Nacionau, un ensai de trovar ua sortida politica peu regim militar. En abriu de 1971, Mor Roig qu'anonciè que los partits politica non serèn pas mei vedats, e qu'us tornè los lors bens.
Dens un clima politic cada còp mei violent en lo quau, enter mantuns eveniments sagnós, s'escadó lo Massacre de Trelew, Lanusse se prometó de convocar eleccions en 1973; Héctor José Cámpora (l'òmi de palha que Perón e mandè per estar candidat a la soa plaça e atau non pas tornar d'exili avan qui agi avut un govern amistós per eth) que ho elejut president, e arron de la soa pujada, Lanusse que's retirè.
Ministres deu govèrn de Lanusse
modificarMinistre de l'Economia e deu Tribalh: Aldo Ferrer
Ministre deu budget e de las Finanças: Juan Alberto Quillici; Cayetano Antonio Licciardo; Jorge Wehbe
Ministre de l'Educacion: Gustavo Malek
Ministre de l'Interior: Arturo A. Cordón Aguirre; Arturo Mor Roig
Ministre deu Comèrci: Alfredo José Girelli
Ministre de las Òbras e deus Servicis Publics: Oscar J. Colombo; Oscar M. Chescotta
Ministre deu Benestar Sociau: Francisco Manrique; Gervasio R. Colombres; Oscar R. Puiggrós
Ministre de la Dehensa Nacionau: José R. Cáceres Monié; Eduardo Aguirre Obarrio
Ministre de la Justícia: Jaime L. Perriaux; Ismael Bruno Quijano; Gervasio R. Colombres
Ministre de l'Exterior e deu Culte: Luis María de Pablo Pardó; Eduardo F. Mac Loughlin;
Ministre deu Tribalh: Rubens San Sebastián
Activitats publicas posterioras
modificarLanusse que ho un critic actiu deus actes de las juntas militaras durant lo Processus de Reorganizacion Nacional, e que testimoniè durant los sons jutjaments qui's debanèn au parat deu retorn de la democracia en 1985. La dictatura que toquè los sons tanhents. En 1977, lo son ancian Secretari de premsa, Edgardo Sajón, que ho sequestrat e aucit sus ua taula de tortura dens un centre clandestin de detencion, en Buenos Aires. En deceme de 1978, la soa cosia Elena Angélica Holmberg que ho sequestrada e assassinada a París per comandòs clandestins de l'Armada Argentina. Qu'escrivó los libes "Mi testimonio" (lo men testimoniatge) e "Confesiones de un general".
Ligams
modificar
| Precedit per | Alejandro Agustín Lanusse | Seguit per | ||
| general Roberto Marcelo Levingston |
|
Héctor José Cámpora |
