Virgínia


Commonwealth of Virginia
Virgínia

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La bandièra de Virginia.
Lo sagèl de Virginia.

Escais principal :
« Old Dominion  »
Devisa :
« Sic semper tyrannis »

Mapa amb Virginia en roge.
Mapa amb Virginia en roge.

Lengas De facto :
Anglés
Capitala Richmond
37° 32′ 00″ N, 77° 28′ 00″ O
Vila mai granda Virginia Beach
36° 51′ 02″ N, 75° 58′ 40″ O
Superfícia Classat 35en
 · Superfícia totala 110 785,67 km²
Populacion Classat 12en
 · Populacion totala (2014) 8 326 289 ab.
 · Densitat 14 ab./km²
Elevacion
 · Punt culminant Mount Rogers
 · Altitud maximala 1 746 m
 · Altitud mejana 290 m
 · Altitud minimala 0 m
Adesion a l'Union 25 de junh de 1788 (Classat 10en)
Governador Ralph Northam (D)
Luòctenent-governador Justin Fairfax (D)
Senators Mark Warner (D)
Tim Kaine (D)
Fus orari UTC−5/−4
Abreviacions Abreviacion ISO : VA

http://www.virginia.gov

Virgínia (Virginia en anglés) es un estat del sud dels Estats Units d'America, que pòrta tradicionalament lo nom de Commonwealth of Virginia. Sa capitala actuala es Richmond.

Confronta, al nòrd, Maryland e lo Districte de Colúmbia, al sud, la Carolina del Nòrd e Tennessee, a l'oèst, Kentucky e la Virgínia Occidentala, e es bordada a l'èst par la baia de Chesapeake e l'ocean Atlantic.

Son nom li ven de la reina Elisabèt I d'Anglatèrra (1533-1603), dita la « reina verge » (Virgin Queen) amor que s'èra pas jamai maridada. La colonia de Virgínia, fondada lo 14 de mai de 1607, foguèt administrada per la companhiá de Londres entrò la Revolucion americana. Establiguèt sa prosperitat sus las plantacions e e lo negòci del tabat. Cap a 1770, Virgínia foguèt una de las primièras colonias de contestar la tutèla britanica. Plusors virginians joguèron un grand ròtle dins la guèrra d'independéncia, al primièr reng dels quals figura George Washington. Es coneguda coma « lo Vièlh Dominion » (The Old Dominion) o encara coma la « maire dels Presidents » (Mother of Presidents), amor que uèit presidents americans i nasquèron.

IstòriaModificar

GeografiaModificar

EconomiaModificar

Ligams extèrnesModificar