Vesuvi
|
Vesuvi
| ||
|---|---|---|
 | ||
| Geografia | ||
| Altitud | 1 281 m | |
| Massís | Apenins | |
| Coordenadas geo. | 40° 29′ N, 14° 15′ E | |
| ||
| Administracion | ||
| País |  Itàlia
| |
| Region | Campània | |
| Subdivision | Ciutat Metropolitana de Nàpols | |
| Ascension | ||
| Primièra ascension | ||
| Via pus aisida | ||
| Geologia | ||
| Edat | ||
| Ròcas | ||
| Tipe | estratovolcan | |
| Activitat | actiu | |
| Darrièra erupcion | 1944 | |
Vesuvi (italian Vesuvio), es un estratovolcan situat pel golf de Nàpols, en Itàlia, aperaquí a 9km a l'èst de Nàpols a una corta distància del litoral. Es un dels nombroses volcans de l'arc volcanic campanian. Vesuvi es constituit d'un larg còn parcialament enrodat per los bòrds ribassuts d'una caldera formada per l'esfondrament d'un estructura originala pus nauta.
Lo Vesuvi es subretot conegut per son erupcion de l'an 79 que menèt al sebeliment e a la destruccion de las ciutats romanas de Pompeï e Erculan. Aquela erupcion ejectèt una nívol de pèiras, cendres e fums a una nautor de 15 a 30km, e escopiguèt lava e pèira ponça polverizada en quantitat de 1.5 million tonas per segonda, desliurant fin finala cent mila còps l'energia termica de la bomba atomica d'Hiroshima. S'estima que 16,000 personas defuntèron pr'amor dels flusses piroclastics idrotermals. Lo sol testimoniatge de l'eveniment consistís en doas letras de Plini lo Jove adreiçadas a l'istorian Tacit.
Vesuvi coneguèt dempuèi mai d'una erupcions e es lo sol volcan subre lo sòl europèu actiu las cent darrièras annadas. Es considerat uèi coma un dels pus perilhós volcan del mond pr'amor qu'una populacion de 3,000,000 personas vivon a proximitat e sa tendéncia a d'erupcions plinianas explosivas. Es la region volcanica pus densament poblada al mond.