Ursula K. Le Guin
Ursula Kroeber Le Guin (Berkeley, Califòrnia, 21 d'octòbre de 1929-Portland, Oregon, 22 de genièr de 2018) foguèt una escrivana de sciéncia-ficcion e fantasiá mas tanben de poesia, libres per enfants e ensags; traduguèt tanben d'òbras d'autres autors.[1][2][3]
| Ursula K. Le Guin | |
_(cropped).jpg) Ursula K. Le Guin en 2008. | |
| Nom de naissença | (en) Ursula Kroeber  |
|---|---|
| Naissença | 21 d'octobre de 1929, Berkeley, Califòrnia,  Estats Units |
| Decès | 22 de genièr de 2018, {{{luòc de decès}}} |
| Genre | Sciéncia-ficcion, fantasiá |
| Òbras | |
modificar  |
|
Sa reputacion li ven dels nombroses libres e contes de sciéncia-ficcion e fantasiá publicats al cors de sa longa carrièra -amb divèrses prèmis; Hugo, Nébula e Prèmi Pulitzer d'Òbras de Ficcion-[4]; que destacan entre elas las òbras que forman las sèrias Tèrramar e Ekumen.[5][6]
Biografia
modificarNasquèt a Berkeley (Califòrnia). Son paire èra l'eminent antropològ Alfred Kroeber e sa maire l'escrivana Theodora Kroeber.[7] Dempuèi pichona èra educada din una atmosfèra d'interès academic pels mites e legendas pel mond. Son interès per la literatura se fabrega plan lèu: a 11 ans envièt sa primièra narracion a la reputada revista Astounding Science Fiction, que la refusèt.[8]
Anèt a l'escòla Radcliffe de l'Universitat Harvard, que n'es diplomada en 1951, e passèt après un an a l'Universitat de Colúmbia, ont passèt un diplòma en lengas romanicas. Sa tèsi de mestrisa ligava divèrses aspèctes de la literatura romanica de l'edat Mejana e de la Renaissença. Après la fina de son diplòma obtenguèt una borsa Fulbright per estudiar en França, ont coneguèt son futur marit: Charles Le Guin, amb qui se maridèt en 1953.[7]
Quand tornèt als Estats Units d'America ensenhèt lo francés dins diferentas universitats abans de se consacrar a temps complet a la literatura. Publiquèt sièis libres de poesia, vint romans e mai d'una centena d'istòrias, quatre colleccions de ensags, onze libres per enfants e unas traduccions (que destacan entre ela lo Daodejing de Lao Tse e una seleccion de poèmas de Gabriela Mistral). A comptar de 1958 demorèt en Portland, Oregon, ont nasquèron sos tres filhs. Es ara considerada coma una de las melhoras autoras del genre, en 2003 foguèt premiada coma Granda Mèstra de l'Associacion d'Escrivans de Sciéncia-Ficcion e Fantasiá dels Estats Units, e ven aital la primièra femna qu'obten aquela distincion.[9]
Publicacions
modificarUrsula K. Le Guin escriguèt d'òbras de ficcion e de non ficcion pe diferents publics enfants, adults, e estudiants. Las òbras mai importantas son listadas aquí .
- Seria Tèrramar (fantasiá)[10]
- A Wizard of Earthsea (Un masc de Tèrramar), 1968 (named to the Lewis Carroll Shelf Award list in 1979)
- The Tombs of Atuan (Las Tombas d'Atuan), 1971 (Newbery Silver Medal Award)
- The Farthest Shore (La riba Planluenha), 1972 (National Book Award)[11]
- Tehanu: The Last Book of Earthsea, 1990 (Nebula Award;[12] Locus Fantasy Award)[13]
- Tales from Earthsea (Contes de Tèrramar), 2001 (istòrias cortas)
- The Other Wind (L'autre vent), 2001 (World Fantasy Award, 2002)[14]
- Seria Hainish (sciéncia fiction)[15]
- Rocannon's World (Lo mond de Rocannon), 1966
- Planet of Exile (La planeta de l'exili), 1966
- City of Illusions(La vila de l'illusion), 1967
- The Left Hand of Darkness (La man esquèrra de l'Escur) , 1969 (Hugo Award;[16] Nebula Award)[17]
- The Dispossessed (Los despossedits), 1974 (Nebula Award;[18] Hugo Award; Locus Award)[19]
- The Word for World Is Forest (Lo mot per mond es selva), 1976 (Hugo Award, best novella)
- Four Ways to Forgiveness (Quatre camins pel perdon), 1995 (Four Stories of the Ekumen)
- The Telling, (La revelacion) 2000 (Locus SF Award;[20] Endeavour Award)
- autras
- The Lathe of Heaven (Un torn pel Paradís), 1971 (Locus SF Award)[21]
- The Wind's Twelve Quarters (Los dotze quartièrs del vent), 1975
- Orsinian Tales (Contes orsinian), 1976
- The Eye of the Heron (L'uèi d'Heron), 1978
- The Beginning Place (Lo punt de partença), 1980 (also published as Threshold, (Lindal) 1986)
- The Compass Rose (La ròsa dels vents), 1982
- Always Coming Home (se'n tornar sempre), 1985
- Searoad: Chronicles of KlatsandSearoad: Chronicles of Klatsand (La rotas de la mar: cronicas de Kaltsand, 1991
- Annals of the Western Shore, (Annals de la Còsta Ouèst) 2004–2007 (Powers, le tresen volum, obten lo Nebula Award for Best Novel)
- Lavinia, 2008 (Locus Fantasy Award)[22]
Referéncias
modificar- ↑ «La grandeza de Ursula K. Le Guin». El País, 06-08-2011 [Consulta: 7 maig 2013].
- ↑ Gerald, Jonas «Ursula K. Le Guin, Acclaimed for Her Fantasy Fiction, Is Dead at 88». The New York Times, 23-01-2018.
- ↑ «Ursula K. Le Guin a Library of Congress». [Consulta: 18 maig 2013].
- ↑ «The Pulitzer Prizes». [Consulta: 18 maig 2013].
- ↑ «Le Guin at The Hugo Awards». [Consulta: 18 maig 2013].
- ↑ Science Fiction & Fantasy Writers of America. «Nebula Award Winners». [Consulta: 18 maig 2013].
- ↑ 7,0 et 7,1 «Ursula K. Le Guin / Biographical Sketch». Mid-America Library Alliance (MALA). [Consulta: 7 maig 2013]. Error de citacion : Etiqueta
<ref>no vàlida; el nom «Biografia_Le_Guin_MALA» està definit diverses vegades amb contingut diferent. - ↑ Lafreniere, Steve. «"Ursula K. Le Guin [interview"]». [Consulta: 18 maig 2013].
- ↑ «Science Fiction & Fantasy Writers of America - Grand Master». [Consulta: 7 maig 2013].
- ↑ "Earthsea Cycle – Series Bibliography". ISFDB. Retrieved April 24, 2013
- ↑ Error de citacion : Balisa
<ref>incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadasnba1973. - ↑ .
- ↑ .
- ↑ .
- ↑ "Hainish – Series Bibliography". ISFDB. Retrieved April 24, 2013
- ↑ .
- ↑ .
- ↑ .
- ↑ .
- ↑ .
- ↑ .
- ↑ .
- ↑ «Ursula K. Le Guin: Short Bibliography». Pàgina oficial d'Ursula K. Le Guin. [Consulta: 18 maig 2013].
Ligams extèrnes
modificar- Ursula K. Le Guin. Science Fiction and Fantasy writers of America.«In Memoriam - Ursula K. Le Guin» (En anglés). [Consulta: en 30 genièr 2018].
- (2002).«Entrevista Prèmi Grand Mèstre de Fantasia (2002)» (en anglés). [Consulta: en 30 genièr 2018].